Locke

1.- Explica amb paraules teves quines opinions defensa explícitament Locke en cada text.

2.- Relaciona les idees defensades en cada text amb opinions diferents que s’han donat sobre cada tema al llarg de la història del pensament, especialment amb Plató o Descartes.

TEXT 1:  Els límits de les nostres capacitats
“Les nostres capacitats són les adequades al nostre estat i als nostres interessos. Perquè, tot i que la compressió del nostre enteniment quedi molt curta respecte a la vasta extensió de les coses, tindrem motius suficients per lloar el generós autor del nostre ser per aquella porció i grau de coneixement que ens ha concedit, tan per sobre de tots els altres habitants de la nostra morada. […] La làmpada que ens dóna llum brilla prou per a tots els nostres menesters.”
Assaig sobre l’enteniment humà, Introducció, n. 5.

1) Locke diu que nosaltres coneixem a través de les idees, però aquestes mai són innates, les adquirim amb l’experiència, per tant nosaltres coneixem el que hem tingut oportunitat de conèixer, i això ho hauríem d’agrair.

2) Descartes vol crear un mètode universal basat en la raó per trobar el coneixement i la certesa absoluta, és a dir, que segueix el racionalisme, i no fa cas de l’experiènia, mentre que Locke diu que la certesa absoluta no existeix i que l’experiècia és la base de totes les nostres idees. Les quals fomenten el coneixement.

TEXT 2: La ment, tabula rasa
“Suposem, doncs, que la ment sigui, com es diu, un paper en blanc, net de tota instrucció, sense cap idea. Com arriba llavors a tenir-la? D’on es fa la ment amb aquesta prodigiosa quantitat que la imaginació il·limitada i activa de l’home ha enregistrat en ella, amb una varietat gairebé infinita? A aquestes preguntes contesto amb una sola paraula: de l’experiència.“
Assaig sobre l’enteniment humà, 1, 2.

1) Locke està totalment convençut que l’experiència és la base de totes les idees, per tant es nega a acceptar que les idees innates existeixen.

2) Locke no accepta les idees innates, perquè diu que quan neixem la nostre ment és com una “tabula rasa”, com un quadre sense pintar ja que just acabem de néixer i no hem tingut oportunitat de experimentar, ni veure res, per tant, encara no tenim experiència. Per altre banda, Descartes asegura l’existencia de les idees innates, hem de tenir un coneixement previ de les coses per poder saber de noves. Amb aquestes defensarà l’existència de Déu.

TEXT 3: Els dos orígens de les idees
“L’enteniment no coneix cap idea que no sigui de les que rep d’un d’aquests dos orígens: «els objectes externs doten la ment d’idees i qualitats sensibles», que són totes aquestes percepcions diferents que es produeixen en nosaltres; i «la ment dota a l’enteniment amb idees de les seves pròpies operacions».“
Assaig sobre l’enteniment humà, l.2, cap. 2, 5.

1) Locke distingeix dos tipus d’idees, les idees simples, que són les que la ment no pot descompondre en altres més senzilles. I les idees complexes, que són el conjunt de moltes idees simples. Per Locke el coneixement implica relacions que fa la ment a partir d’idees simples.

2) Descartes distingeix tres tipus d’idees: les adventícies: que estàn extretes de l’experiència. Les factícies: Són fruit de la nostre imaginació, les quals poden ser verdaderes(esperit Sant) o falses (en Lleonard) I les innates: Són les úniques que no adquireixes a través del coneixement, i per aquesta raó són eternes. Locke en canvi, només en distingueix dos, les simples i les complexes: Les simples són les que rebem directament de l’experiència, i les complexes són les idees simples però “evolucionades”, és a dir, amb altres idees simples s’ha creat una altre més rica.

TEXT 4: El mecanisme de la sensació
“De la mateixa manera que es produeixen en nosaltres les idees de les qualitats originàries, podem pensar que es produeixen les de les qualitats secundàries, és a dir, per l’actuació de partícules insensibles sobre els nostres sentits. Perquè resulta clar que existeixen, i en gran quantitat cossos tan petits que no podem descobrir pels nostres sentits ni el seu volum, ni la seva forma, ni el seu moviment, com evidentment ocorre amb les partícules de l’aire i de l’aigua, i amb altres moltíssim més petites que aquestes. Potser tan petites respecte a les partícules de l’aire i de l’aigua com ho són aquestes respecte a un pèsol o a un granit. Suposem, perquè, que els diferents moviments i formes, volum i nombre de les dites partícules provoquen en nosaltres, quan afecten els diversos òrgans dels nostres sentits, aquestes sensacions diferents que ens produeixen els colors i olors dels cossos: que una violeta, per exemple, per l’impuls d’aquestes partícules insensibles de matèria, de forma i volum particulars, en els diferents graus i variacions dels seus moviments, faci que les idees de color blau i de l’aroma suau d’aquesta flor es produeixin en la nostra ment, perquè no és gaire més impossible creure que Déu hagi unit semblants idees a moviments amb què no guarden cap similitud, que ho és pensar que hagi unit la idea de dolor al moviment d’un tros d’acer que esquinça la nostra carn, moviment respecte a què aquesta idea de dolor no té cap similitud.”
Assaig sobre l’enteniment humà, l.2, cap. 8, n. 13.

1) Anteriorment he fet referència a la distinció que fa Locke de les seves idees: Les idees simples, doncs dins d’aquest conjunt d’idees es divideixen dos més: Les idees simples de sensació  i les de reflexió. Les de sensació són les idees que provenen dels sentits externs, per exemple: “blanc”. Les de reflexió són les que té la ment quant és conscient d’aquesta, per exemple: “pensar”. També hi ha tres tipus d’idees complexes: les de relació que neixen de comparar una idea simple amb una altre. Per exemple: la idea d’anterioritat. Els modes: que combinen conjunts d’idees simples, per exemple la idea de gratitud. I les substàncies són copilacions d’idees de sensació que ajuntem i li posem un sol nom. Per exemple: la idea de poma.

2) Locke assegura que no existeixen les idees innates, i que per tant, les idees només procedeixen de l’experiència. Ell explica d’on provenen les idees d’una manera molt exhaustiva, mentre que Descartes les explica d’una manera bastant simple, com ja he dit abans, ell pensa que les idees més importants són les innates.

TEXT 5: Fonaments del poder polític

«Tots els homes són, com hem dit, lliures, iguals i independents per naturalesa i ningú no pot, doncs, ésser privat d’aquesta condició ni ésser sotmès al poder polític de ningú sense el seu propi consentiment».

1) Locke pensa que a  un estat hi ha d’aver un poder polític que imposi unes lleis per protegir als ciutadants i executar-les. Per trobar l’origen d’aquest poder, ens parla de l’estat de natura, on els homes són llures i han de complir una llei natural, la qual diu que tot  i que els homes són lliures, com d’ells pot atemptar contra la vida, la llibertat i les possesions d’un altre.

2) Plató parteix de la base en que només els que conèixen les idees de justícia i de bé poden ser capaços de dur-les a terme, i els que realment les coneixen son els savis, mentre que Locke diu es necessita un poder polític perquè tothom sorti beneficiat, i aquest poder ha d’estar legitimat pels ciutadants.

TEXT 6: Fonaments del dret a la revolta

§ 225.- «El poble està disposat a tolerar greus errors per part de qui governa, moltes lleis equivocades i inoportunes i totes les relliscades de la feblesa humana sense murmurar ni sublevar-se, però si una llarga rècula d’abusos, prevaricacions, i artificis, tots dirigits a un mateix fi, li posen en evidència les intencions dels governants i s’adona inevitablement d’allò que l’oprimeix i d’on el volen menar, no serà gens estrany que es desvetlli i faci tots els possibles per posar la llei en mans de qui li pugui garantir que perseguirà els fins pels quals el govern havia estat erigit. Si no és així, els noms antics i les formes de govern enganyívoles són molt pitjors que l’estat de natura o la pura anarquia, perquè els inconvenients són igualment greus i immediats i, en canvi, el remei és molt més llunyà i difícil».

1) Els ciutadants estan disposats a tenir menys llibertat, menys drets, per tenir més beneficis en el conjunt de la societat. Però si els governants no compleixen les promeses que van fer perquè els ciutadant els van votar, aquests tenen dret a voler cambiar de governant. I si és necessari es contempla la dissolució del govern.

2) Plató diu que el millor règim polític és l’aristocràcia, tot i que la monerquia també forma part d’una de les formes justes de govern. Mentre que Locke pensa que la millor forma de govern és la que decideixin els ciutadants (eleccions). És molt semblant a una Democràcia, la qual Plató troba injusta.

Locke creu que la Monarquía és bona si es centre en el Parlament i no en el Rei.