Exercicis de Locke

1.- Explica amb paraules teves quines opinions defensa explícitament Locke en cada text.

2.- Relaciona les idees defensades en cada text amb opinions diferents que s’han donat sobre cada tema al llarg de la història del pensament, especialment amb Plató o Descartes.

TEXT 1:  Els límits de les nostres capacitats
“Les nostres capacitats són les adequades al nostre estat i als nostres interessos. Perquè, tot i que la compressió del nostre enteniment quedi molt curta respecte a la vasta extensió de les coses, tindrem motius suficients per lloar el generós autor del nostre ser per aquella porció i grau de coneixement que ens ha concedit, tan per sobre de tots els altres habitants de la nostra morada. […] La làmpada que ens dóna llum brilla prou per a tots els nostres menesters.”
Assaig sobre l’enteniment humà, Introducció, n. 5.

1- Segons locke el coneixer és conèixer la nostra ment i que aquest coneixement l’adquirim a partir de les idees, però Locke diu que les idees no poden ser innates ja que aquestes les aconseguim a partir de l’expèriencia.

2- Si comparem aquest fragment de Locke amb Descartes observem que en canvi Descartes defensa el racionalisme, diu que el coneixement l’adquirim a partir de la rao i que tot el que sabem, ho sabem pensant i que la realitat és mental, en canvi Locke denesa que el coneixement l’adquirim a partir de les idees però no innates, sino que a partir de l’experiència.

TEXT 2: La ment, tabula rasa
“Suposem, doncs, que la ment sigui, com es diu, un paper en blanc, net de tota instrucció, sense cap idea. Com arriba llavors a tenir-la? D’on es fa la ment amb aquesta prodigiosa quantitat que la imaginació il·limitada i activa de l’home ha enregistrat en ella, amb una varietat gairebé infinita? A aquestes preguntes contesto amb una sola paraula: de l’experiència.“
Assaig sobre l’enteniment humà, 1, 2.

1- Locke creu que les idees es tenen a partir de l’experència, poc a poc anem adquirin idees amb l’expèriencia. Locke nega que exisiteixin les idees innates ell defensa l’expèriencia. En aquest text quan ens parla que la ment és un paper en blanc, es refereix a quan neixem tenim la ment en blanc i que a mesura que ens anem fent grans aquest paper és va omplint gràcies a les experiències, és a dir la nostra ment adquireix idees a partir de l’experència que tenim i és va omplint.

2- Locke no accepta les idees innates, perquè defensa que les idees s’adquereixen a partir de l’experiència i que quan neixem tenim la ment en blanc i que a mesura que tenim experiència anem adquirin les idees, en canvi Descartes asegura l’existencia de les idees innates, per exemple a la classe a entrat una persona primer encara que no sapiguem qui ha seguit, el que esta clar el que a entrat algu primer a la classe.

TEXT 3: Els dos orígens de les idees

“L’enteniment no coneix cap idea que no sigui de les que rep d’un d’aquests dos orígens: «els objectes externs doten la ment d’idees i qualitats sensibles», que són totes aquestes percepcions diferents que es produeixen en nosaltres; i «la ment dota a l’enteniment amb idees de les seves pròpies operacions».“
Assaig sobre l’enteniment humà, l.2, cap. 2, 5.

1- Locke en quest fragment ens parla sobre les maneres d’arribar a tenir ideas. Locke ens diu que es fa a partir de les idees simples, que no són aquelles que no podem dividir en trossos. Aquestes és divideixen en dos, en idees simples de sensació que son clares i distintes i poden ser de qualitat 1 que tenen objectivitat i no es poden negar que estàn com per exemple una taula està aquí o allà i les de qualitat 2 que són la manera que tenim de percebre les coses. Dins de les idees simples també tenim les idees simples de reflexió que són les operacions de la ment, com per exemple si no has vist mai un gat aleshores no sabras que allò que estas veient és un gat.

2- Si comparem a Locke amb Descartes, veiem que descartes divideix les idees en tres tipus, les adventicies que son aquelles idees que sembla que vinguin de fora(sensacions), són les que rebem amb els sentits. Les idees factícies que son fabricades per mi que poden ser verdaderes com per exemple la gravetat o falses com per exemple m’imagino que tinc un elefant al meu costat. Finalment ens parla de les idees Innates, que sempre són vertaderes i eternes, per exemple se que hi ha una persona que és la més alta del món. També puc pensar que hi ha la persona més llesta del mon, aleshores penso que també hi ha la persona més perfecta, que per a Descartes sera “Deu”. Locke en canvi, només en distingueix dos: les simples i les complexes. Les simples són les que rebem directament de l’experiència i les complexes que són una barreja d’idees simples.

TEXT 4: El mecanisme de la sensació
“De la mateixa manera que es produeixen en nosaltres les idees de les qualitats originàries, podem pensar que es produeixen les de les qualitats secundàries, és a dir, per l’actuació de partícules insensibles sobre els nostres sentits. Perquè resulta clar que existeixen, i en gran quantitat cossos tan petits que no podem descobrir pels nostres sentits ni el seu volum, ni la seva forma, ni el seu moviment, com evidentment ocorre amb les partícules de l’aire i de l’aigua, i amb altres moltíssim més petites que aquestes. Potser tan petites respecte a les partícules de l’aire i de l’aigua com ho són aquestes respecte a un pèsol o a un granit. Suposem, perquè, que els diferents moviments i formes, volum i nombre de les dites partícules provoquen en nosaltres, quan afecten els diversos òrgans dels nostres sentits, aquestes sensacions diferents que ens produeixen els colors i olors dels cossos: que una violeta, per exemple, per l’impuls d’aquestes partícules insensibles de matèria, de forma i volum particulars, en els diferents graus i variacions dels seus moviments, faci que les idees de color blau i de l’aroma suau d’aquesta flor es produeixin en la nostra ment, perquè no és gaire més impossible creure que Déu hagi unit semblants idees a moviments amb què no guarden cap similitud, que ho és pensar que hagi unit la idea de dolor al moviment d’un tros d’acer que esquinça la nostra carn, moviment respecte a què aquesta idea de dolor no té cap similitud.”
Assaig sobre l’enteniment humà, l.2, cap. 8, n. 13.

1-  En aquest fragment Locke ens parla de les idees complexes que són les que podem dividit en trossos, trobem tres tipus d’idees complexes. Trobem les idees complexes de moda, que és la generalització de les idees simples de sensació, semblança d’idees simples derivades de l’experiència. Per exemple tenim blau, verd i groc, aleshores ho associem a que aquestes tres coses són colors. També tenim les idees complexes de substància són que moltes sensacions simples formen l’idea de substància/objecte, la idea de substància forma objectes. Per exemple la poma, el seu gust, tacte i olfacte ens fa saber que és una poma. Per últim tenim les idees complexes de relació, per exemple tenim una sensació visual de taula i llibreta. La llibreta està a sobre de la taula, aquesta idea de que la llibreta està a sobre de la taula la creat la nostra ment per poder-ho relacionar.

2- Descartes, fa una divisió de les idees però de manera molt més simple les divideix en adventicies, facticies i innates, en canvi Locke ens fa la divisio d’idees molt més a fons dividint-les també en complexes i no només en aquelles que captem amb els sentits com va fer Descartes.

TEXT 5: Fonaments del poder polític

«Tots els homes són, com hem dit, lliures, iguals i independents per naturalesa i ningú no pot, doncs, ésser privat d’aquesta condició ni ésser sotmès al poder polític de ningú sense el seu propi consentiment».

1-  Locke defensa la llibertat de tots els ciutadans. Locke està a favor de la democràcia, que tothom té el dret de poder votar qui vol que el representi, sense tenir en compte l’estat social en el que viu o en la seva religió.

2- Plató defensa que qui ha de governar és el savi i aquest escolleix quines professions fa la gent i ho han d’obeir, en canvi per Locke el sistema polític ideal es aquell on tothom té els mateixos drets i aquest pugui ser legitimat per els ciutadans.

TEXT 6: Fonaments del dret a la revolta

§ 225.- «El poble està disposat a tolerar greus errors per part de qui governa, moltes lleis equivocades i inoportunes i totes les relliscades de la feblesa humana sense murmurar ni sublevar-se, però si una llarga rècula d’abusos, prevaricacions, i artificis, tots dirigits a un mateix fi, li posen en evidència les intencions dels governants i s’adona inevitablement d’allò que l’oprimeix i d’on el volen menar, no serà gens estrany que es desvetlli i faci tots els possibles per posar la llei en mans de qui li pugui garantir que perseguirà els fins pels quals el govern havia estat erigit. Si no és així, els noms antics i les formes de govern enganyívoles són molt pitjors que l’estat de natura o la pura anarquia, perquè els inconvenients són igualment greus i immediats i, en canvi, el remei és molt més llunyà i difícil».

1- Locke ens diu que el bon governador cumplira les lleis i fara que el poble estigu bé, fara el millor per a ells Però aquest govern no compleixen les promeses que han fet els ciutadants tenen dret a votar i canviar de governador.

2- Per plató la major manera de governar és amb l’aristocràcia, en canvi Locke creu que la Monarquía és bona si es centre en el Parlament i no en el Rei però Locke, però pensa que la millor forma de governar és que la gent decideix qui vol que sigui el seu governador a partir d’eleccions, és a dir que s’assembla a la democràcia.