Descartes – exercici 2 i 3

TEXT 2

“Després, examinant atentament el que jo era, i veient que podia fingir que no tenia cos i que no hi havia món ni lloc on em trobés, però que no podia pas fingir per això que jo no existís, sinó que, al contrari, del fet mateix que pensés a dubtar de la veritat de les altres coses, se’n derivava amb tota evidència i certesa que jo existia, mentre que, només que hagués cessat de pensar, encara que tota la resta del que havia imaginat fos veritat, no tenia cap raó de creure que jo existís; a partir d’aquí vaig conèixer que jo era una substància tal que tota la seva essència o naturalesa no era sinó pensar, i que per a existir no necessita cap lloc ni depèn de cap cosa material. De manera que aquest jo, és a dir, l’ànima, per la qual sóc allò que sóc, és enterament distinta del cos, i fins i tot és més fàcil de conèixer que aquest, i, encara que el cos no existís, l’ànima no deixaria pas de ser tot allò que és.”

1. Expliqueu breument les idees principals del text.

En aquest text ens torna a parlar de COGITO ERGO SUM (penso, llavors existeixo), és a dir tracta de la 1a veritat. Mitjançant la raó arriben a deduir certes coses, ja que si fessim cas als sentits ens enganyerien. Encara dubtem de tot i nose sebem del cert l’existeincia de les coses, però la única cosa segura és que estic pensant —> RES COGITANS, el jo existeix i es caracteritza pel pensament.

Descartes, tot i ser escèptic, és a dir que dubte de tot, vol trobar la veritat. I el primer pas que segueix després de definir el RES COGITANS és que seran certes totes les coses que concebem de forma clara i distinta. En aquest moment Descartes està dins d’una etapa que anomena “solipcisme” la única cosa certa és que el Jo existeix.

Al final del text Descartes diu que el cos és més difícil de conèixer que l’ànima. En certa manera, per Descartes coneixem al cos gràcies als sentits, però ell mateix diu que els sentits a vegades ens enganyen, i per tant, no sap segur si el nostre cos existeix o no, tot i que sap que si no hi hagués cap cos no hi hauría ànima.

2. Què significa en el text el terme “certesa”.

Que ho sap de manera clara i distinta. No té cap “excusa” per dubtar d’allò ja que s’entén bé el que és.

TEXT 3

“Les llargues cadenes de raons simples i fàcils, per mitjà de les quals generalment els geòmetres arriben a les demostracions més difícils, m’havien proporcionat l’ocasió d’imaginar que totes les coses que poden ser objecte del coneixement dels homes s’entrellacen d’igual forma i que, abstenint-se d’admetre com a veritable alguna que no ho sigui i guardant sempre l’ordre necessari per deduir-ne unes d’unes altres, no n’hi pot haver algunes de tan allunyades del nostre coneixement que no puguem, finalment, conèixer ni de tan ocultes que no puguem arribar a descobrir.”

DESCARTES, Discurs del mètode

1. Expliqueu breument la idea principal del text.

Descartes vol arribar a entendre el nostre coneixement absolut de les coses, i que les coses que coneixem siguin veritat. Per començar aplica un mètode, el qual rep el nom de mètode cartesià, que segueix quatre regles: Regla de l’evidencia: no accepta cap veritat que no sigui clara i distinta. Regla de l’anàlisi: hem de dividir els problemes difícils en parts més senzilles per poder-les solucionar. Regla de síntesi: Ordenar les idees de manera que anem ajutnant les part senzilles per arribar al conjunt “gros” de l’inici. Sería la part inversa de la regla anterior. Regla de recapitular: S’ha de revisar que tots els passos estiguin ben fets.

2. Expliqueu eI significat de “cadenes de raons” inclosa en d’aquest text.

Amb aquesta expresió, Descartes fa referenca a la regla de l’anàlisi, d’un problema n’has d’extreure les parts més senzilles per poder resoldre aquestes i d’aquesta manera poder anar resolvent tot el conjunt. L’efecte final és com el d’una cadena.