Descartes – exercici 1

TEXT 1

“Però heus ací a la fi que he tornat insensiblement on volia; car, puix que hi ha una cosa que m’és ara coneguda, que parlant pròpiament, no concebem els cossos sinó per la facultat d’entendre que és en nosaltres, i no pas per la imaginació ni pels sentits, i no els coneixem perquè els veiem, o els toquem, sinó solament perquè els concebem amb el pensament, conec evidentment que no hi ha res més fàcil de conèixer que el meu esperit.”

1. Expliqueu breument les idees principals del text.

El text parla de la 1ª Veritat de Descartes. Aquesta veritat es caracteritza principalment pel JO. El fet de dubtar de tot vol dir que hi ha alguna cosa que pensa; d’aquí surt la frase COGITO ERGO SUM, penso, llavors existeixo. Un exemple de Descartes posa sobre la primera veritat és l’exemple del tros de cera: nosaltres veiem (sentits) com la cera es fon i va adoptant formes diferents, però tot i aixi sabem que allò és la cera perquè ens ho diu la raó.  És possible que allà no hi hagi cera, encara dubtem de tot, però el que està clar és que pensem en la cera, a això Descartes li diu RES COGITANS. Ara sap segur que el Jo exsiteix i es caracteritza pel pensament.

A partir d’aquest moment està en una fase anomenada SOLIPSISME: La única veritat és que el JO existeix. Descartes investiga que és el que pensa el Jo, i arriba a distingir tres tipus d’idees: – Facticies,   – Adventicies,   – Innates. Per Descartes les verdaderes idees són les innates, perquè són eternes, sempre les hem tingut a la nostre ment. I són amb les quals podem construir el coneixement.

2. Què significa en el text el terme el meu esperit.

L’esperit per Descartes és l’ànima, és a dir fa referència al pensament. Adquirir el coneixement de les idees a través de la raó.