John Locke

1.- Explica amb paraules teves quines opinions defensa explícitament Locke en cada text.

2.- Relaciona les idees defensades en cada text amb opinions diferents que s’han donat sobre cada tema al llarg de la història del pensament, especialment amb Plató o Descartes.

Text 1

1- Segons Locke, mai sabrem segur si el que percebem amb els sentits és real. Tanmateix Locke creu que és absurd preocupar-se per aquesta qüestió. El que és important, és posar-nos d’acord amb el que experimentem cadascú al interactuar amb el món exterior i comparar-ho per poder establir idees universals.

El filòsof també creu que hem d’estar agraïts amb el coneixement que se’ns és otorgat, ja que aquest és suficient i no necessitem res més.

2- Si comparem aquesta opinió amb la Descartes, observem que els dos filosòfs parteixen de que les nostres percepcions no són fiables per establir si hi ha quelcom verdader o real. Tanmateix davant aquesta afirmació, Descartes intentara buscar veritats absolutes mitjançant la ciència. En canvi Locke sostindrà que aquesta recerca és innecessària, ja que mai podrem saber res amb seguretat.

Text 2

1-Segons Locke tot coneixement humà sorgeix a partir de l’experiència. És a dir la nostra ment al nèixer és com una pissarra en blanc. D’aquesta manera només a partir de la informació que rebem de l’exterior mitjançant els sentits podem construïr coneixement.

2- Descartes afirma l’existència d’idees innates que són les úniques eternes i verdaderes. Tanmateix i en aquest punt trobem una semblança amb Locke, Descrtes creu que amb l’experiència i utilitzant la raó podem conèixer aquestes idees innates que estan en nosaltres. Locke en canvi, partirà del fet que no existeixen idees innates i que el coneixement només l’obtenim a partir de l’experiència. Per tant, la seva recerca, és quelcom absurd.

Text 3

1- Locke estableix que a partir de l’experiència elaborem en la nostra ment idees complexes, que són la suma d’idees simples. Les idees simples són aquelles idees concretes que poden fragmentar-se, i que han sorgit a partir de la interacció amb el món. Per exemple: Tasto una poma, i d’aquesta experiència olfactiva arribo a la idea de que el que tasto és dolç. Després provo el saber d’altres pomes, i arribo a la idea complexa de que les pomes tenen un gust dolç siguin com siguin.

Dins de les idees simples trobem les idees de sensació i les de reflexió. Les primeres sorgeixen a partir de coses concretes que capto amb els sentits. Són idees clares i distintes. Per exemple: El color blau. Les segones són aquelles que reflecteixen la operació mental que he hagut de seguir per concebre una idea simple de sensació. És a dir que només poden originar-se a partir d’aquestes i per tant de les meves experiències individuals. Seguint l’exemple d’abans: Al veure el color blau (idea simple de senació), penso que el veig gràcies als meus ulls i la seva capacitat visual que m’ho permeten.

2- Tant Descartes com Locke, fan una classificació d’idees en la qual es troben aquelles que sorgeixen de l’experiència mitjançant els sentits que en aquest cas Descartes anomena adventícies . Malgrat tot Locke afirma que únicament existeixen aquestes i Descartes en canvi mantindrà en la seva classificació les idees innates i farà al.lusió a les idees factícies que són aquelles que provenen del pensament produït per les idees adventícies.

L’objectiu de Locke, es trobar idees universals encara que aquestes siguin reals o no. És a dir que si la majoria de persones des de la seva própia experiència conceben unes idees per igual, aquestes es donaràn com a vàlides per referir-se a elles. Per arribar a concebre aquestes idees Locke proposa que reflexionem primer si aquestes són reals (clares), és a dir que provenen d’alguna evidència empírica o si són quimèriques (confoses, fantasioses) que són l’equivalent a les idees factícies de Descartes. En segon lloc, també haurem de veure si la idea en si és adequada o no, és a dir si és útil i ens serveix per referir-nos a alguna cosa. Locke igual que Descartes proposa un mètode per veure quines idees són verdaderes o falses. Però els dos sempre partiràn de que concebem aquelles més creíbles, ja que mai sabrem amb certesa la seva veracitat. En aquest cas però Descartes admetrà que les idees innates són les úniques realment verdaderes i que encara que d’alguna manera existim perquè el fet de pensar ens ho demostra.

L‘objectiu de Descartes és trobar aquelles idees més fiables o innates a partir d’un mètode que proposa una sèrie d’anàlisis fins arribar a conclusions racionals. Com podem observar Locke troba innecessari comprovar si el que percebem és real i només buscarà un sistema cómode per comunicar-nos posant noms a les idees i establint quines són vàlides per la majoria. Mentre que Descartes torbarà necessari comprovar la veracitat o falsedat de les idees en les que creïem.

Per últim cal destacar que ambdós filòsofs trobaràn necessari l’anàlisi de les idees, tot i que d’una manera diferent, per aconseguir el seu objectiu.

Text 4

1-Dintre de les anomenades anteriorment idees simples de sensació, trobem les idees de qualitat primàries i les idees de qualitats secundàries. Les primeres sorgeixen del que el meu cos experimenta mitjançant els sentits, i les segones ens indiquen que tot el que percebem pugui ser real o no ocupa un lloc en l’espai, ocupa lloc.

Pel que fa a les idees complexes en trobem tres tipus diferents.

Les idees modals, que són aquelles que poden separar-se de les coses. Per exemple: Quan pensem en el color blau, aquest el podem trobar en una samarreta, a la porta, al cel etc. Aquesta idea està relacionada amb diversos objectes amb els que puc interectuar.

Les idees de substància que són el resultat de la suma d’idees simples diferents però que tenen una relació entre elles. Per exemple: La idea cotxe, sorgeix de la unió de la idea de roda, de soroll de cotxe, de benzina etc. Aquestes idees simples també s’anomenen substàncies i no sabem si existeixen perquè provenen de la informació que obtenim dels sentits.

Les idees complexes de relació. Mitjançant la relació d’idees establim la idea de causa i efecte d’una situació que experimentem. Per exemple: Estic a classe i escolto un soroll, i escolto que prové de darrere la porta. Relacionant la idea de so, la idea de porta i la idea de mà i persona, deduire que el soroll prové d’algú que amb la mà ha picat la porta.

Com podem observar, el coneixement per Locke s’origina a partir de la relació d’idees que provenen sempre de l’experiència.

2- Locke creu que les idees només deriven de l’experiència, en canvi Descartes sostè que les també existeixen les idees innates, les úniques verdaderes i eternes.

Malgrat aquesta diferència fonamental en el pensament d’ambdós autors, trobem que els dos consideren com a idea verdadera el fet de que les coses ocupen un lloc en l’espai encara que poguin ser reals o irreals. Tanmateix Descartes afirmara que aquesta idea és innata, és a dir una de les úniques verdades, i Locke opinarà que és la idea més fiable. És a dir que en Locke trobem un pensament més escèptic que Descartes que en aquest cas té una ideología més dogmàtica.

També cal destacar, que tan un com l’altre troben necessaria la relació d’idees per arribar a concebre aquelles que són més verosímils. Tot i que el mètode de Locke se centrarà més en la utilitat de les idees, al contrari que Descartes que només acceptarà les idees innates (les úniques verdaderes) com a inqüestionables. Malgrat tot aquest darrer també acceptarà d’aquelles idees confuses, les que siguin més creíbles igual que Locke.

Text 5

1-Segons Locke, tots els homes som lliure i iguals. Tanmateix la llibertat provoca problemes de convivència. Llavors per evitar conflictes, renunciem a algunes llibertats i així tots gaudim de més seguretat. Per exemple: Si hi ha libertat la gent pot decidir portar armes. Però si renunciem a la llibertat i restringim les armes, tenim més seguretat de que ningú et dispararà encara que sigui accidentalment. Tanmateix Locke creu que si la llibertat no genera conflictes, no tenim perquè renunciar a ella.

Per Locke perquè una societat funcioni, les persones han de triar lliurement un governant, que assumeixi el càrrec de fer complir les lleis als ciutadans per millorar la convivència. Aques governant tindria un poder provisional i descentralitzat. A part el poder estaria dividit. Així tindriem el poder legislatiu on es trobarien els representants dels ciutadants que elaboren les lleis d’acord amb el que el poble vol, i el poder executiu on es troba el gorvernant que fa executar les lleis a tothom. Per últim trobem el poder de les relacions internacionals que s’encarrega de gestionar els conflictes amb altres estats i amb els ciutadans. D’aquesta manera hi hauria menys abús de poder si qui governa és corrupte. Per últim cal destacar que el poder eclesiàstic està separat del de l’Estat perquè Locke considera que la religió de cadascú és privada.

2- Si comparem la opinió de Hobbes amb la de Locke observem que ambdós creuen que en estat natural els homes són iguals i lliures i que és necessari renunciar a algunes llibertats per evitar conflictes de convivència. Malgrat tot Locke creu que si la llibertat no provoca conflicte no és necessari restringir-ne algunes. Hobbes en canvi destaca sobretot la visió de que l’home en estat natural és amo de la seva vida. Trobem en aquesta reflexió un individualisme radical que el porta a considerar que és molt necessari que els homes formin el que ell en diu un estat social. Trobem per tant en aquesta posició una diferència amb el pensament de Locke.

Els dos consideren que davant els problemes de convivència, és necessari que el poble nomeni a algú com a governant, i que aquest s’encarregui de fer complir les lleis. Tots dos creuen que el poder rau en el que decideixi la majoria.

Text 6

1-Locke creu que si el govern abusa repetidament del poder, el poble té dret a la revolta, ja que si no amb el temps es formarien governs encara més corruptes. Locke remarca molt aquest dret dels ciutadans.

2- Comparant aquesta opinió amb el pensament de Plató, trobem notables diferències.

Plató creu que la millor societat, és aquella en que el poder el tenen els savis. Així doncs es tractaria d’una monarquia o bé una aristocràcia ja que segons Plató és difícil trobar un bon savi capaç de governar correctament. El governador és doncs algú que demostra tenir actituds per aquest càrrec i algú que té la responsabilitat de fer complir les lleis als ciutadans i fer que la societat funcioni. Tanmateix ell no creu en la democràcia ni en el poder de la majoria ja que sostè que només els savis poden governar bé i sense tornar-se corruptes. Per Plató de savis n’hi ha molt pocs.

Locke en canvi creu que el sistema govarnamental ha de tenir en compte el que volen la majoria, i que el governant no és algú que mana perquè és savi i ho fa bé, sinò perquè el poble ho ha decidit així. És a dir que Locke al contrari de Plató que creu en un govern monàrquic o aristocràta sostindrà la idea d’una societat democràtica on el poder no el tenen els savis sinò el poble que escull els seus líders.

Plató no creu que els ciutadans tinguin dret de decisió. El savi és l’únic que prèn les decisions de la teva vida perquè ell sap que és el millor per tu, i per tant no hi ha llibertat.

En aquest punt tan Locke com Plató sostindràn que és necessari renunciar a la llibertat per garantir més seguretat i una bona convivència en la societat. Tanmateix Locke no és tan radical i creu que el poble no ha de renunciar a tota llibertat, a més que és ell mateix qui ha decidit fer-ho per conviure millor. En canvi, Plató tindrà la idea d’un líder paternalista.

En conclusió Plató creu que el poble no s’ha de rebel.lar, i que els guàrdies i el o els governants han de vetllar perquè això no passi. Plató creu que quan es generen revoltes a causa d’un govern corrupte, com a resultat sorgeix un sistema de govern corrupte o la democràcia, que el filosòf grec la considera el pitjor govern, ja que gairebé ningú té les aptituds d’un savi per tenir poder. En contraposicó a la opinió de Plató, Locke creu que si el governant abusca reitaradament del seu poder i del poble, aquest té dret a revoltar-se i despatxar-lo. Ja que al final per Locke el millor govern és aquell en el que els governants esdevenen els representants dels ciutadans i vetllen per mantenir el que aquests han decidit.