Exercicis Locke

DEURES I TEXTOS AMB EXERCICIS DE JOHN LOCKE

1.- Els límits de les nostres capacitats
“Les nostres capacitats són les adequades al nostre estat i als nostres interessos. Perquè, tot i que la compressió del nostre enteniment quedi molt curta respecte a la vasta extensió de les coses, tindrem motius suficients per lloar el generós autor del nostre ser per aquella porció i grau de coneixement que ens ha concedit, tan per sobre de tots els altres habitants de la nostra morada. […] La làmpada que ens dóna llum brilla prou per a tots els nostres menesters.”
Assaig sobre l’enteniment humà, Introducció, n. 5.

2.- La ment, tabula rasa
“Suposem, doncs, que la ment sigui, com es diu, un paper en blanc, net de tota instrucció, sense cap idea. Com arriba llavors a tenir-la? D’on es fa la ment amb aquesta prodigiosa quantitat que la imaginació il·limitada i activa de l’home ha enregistrat en ella, amb una varietat gairebé infinita? A aquestes preguntes contesto amb una sola paraula: de l’experiència.“
Assaig sobre l’enteniment humà, 1, 2.

3.- Els dos orígens de les idees
“L’enteniment no coneix cap idea que no sigui de les que rep d’un d’aquests dos orígens: «els objectes externs doten la ment d’idees i qualitats sensibles», que són totes aquestes percepcions diferents que es produeixen en nosaltres; i «la ment dota a l’enteniment amb idees de les seves pròpies operacions».“
Assaig sobre l’enteniment humà, l.2, cap. 2, 5.

4.- El mecanisme de la sensació
“De la mateixa manera que es produeixen en nosaltres les idees de les qualitats originàries, podem pensar que es produeixen les de les qualitats secundàries, és a dir, per l’actuació de partícules insensibles sobre els nostres sentits. Perquè resulta clar que existeixen, i en gran quantitat cossos tan petits que no podem descobrir pels nostres sentits ni el seu volum, ni la seva forma, ni el seu moviment, com evidentment ocorre amb les partícules de l’aire i de l’aigua, i amb altres moltíssim més petites que aquestes. Potser tan petites respecte a les partícules de l’aire i de l’aigua com ho són aquestes respecte a un pèsol o a un granit. Suposem, perquè, que els diferents moviments i formes, volum i nombre de les dites partícules provoquen en nosaltres, quan afecten els diversos òrgans dels nostres sentits, aquestes sensacions diferents que ens produeixen els colors i olors dels cossos: que una violeta, per exemple, per l’impuls d’aquestes partícules insensibles de matèria, de forma i volum particulars, en els diferents graus i variacions dels seus moviments, faci que les idees de color blau i de l’aroma suau d’aquesta flor es produeixin en la nostra ment, perquè no és gaire més impossible creure que Déu hagi unit semblants idees a moviments amb què no guarden cap similitud, que ho és pensar que hagi unit la idea de dolor al moviment d’un tros d’acer que esquinça la nostra carn, moviment respecte a què aquesta idea de dolor no té cap similitud.”
Assaig sobre l’enteniment humà, l.2, cap. 8, n. 13.

5.- Fonaments del poder polític

«Tots els homes són, com hem dit, lliures, iguals i independents per naturalesa i ningú no pot, doncs, ésser privat d’aquesta condició ni ésser sotmès al poder polític de ningú sense el seu propi consentiment».

6.- Fonaments del dret a la revolta

§ 225.- «El poble està disposat a tolerar greus errors per part de qui governa, moltes lleis equivocades i inoportunes i totes les relliscades de la feblesa humana sense murmurar ni sublevar-se, però si una llarga rècula d’abusos, prevaricacions, i artificis, tots dirigits a un mateix fi, li posen en evidència les intencions dels governants i s’adona inevitablement d’allò que l’oprimeix i d’on el volen menar, no serà gens estrany que es desvetlli i faci tots els possibles per posar la llei en mans de qui li pugui garantir que perseguirà els fins pels quals el govern havia estat erigit. Si no és així, els noms antics i les formes de govern enganyívoles són molt pitjors que l’estat de natura o la pura anarquia, perquè els inconvenients són igualment greus i immediats i, en canvi, el remei és molt més llunyà i difícil».

Materials d’ajuda per respondre les preguntes:

A diferència del racionalisme, l’empirisme considera que tot allò que coneixem a través dels sentits compleix amb la regla d’evidència. El límit de l’evidència és el límit dels sentits corporals (externs o interns). Descartes havia escrit amb ironia sobre les limitacions del ‘bon sens’, que en canvi per a Locke és suficient (‘brilla prou’) per guiar-nos en la tasca de conèixer. Segons Locke, la ment no pot produir idees espontàniament. No coneixem amb els sentits, sinó amb la ment. Però la ment el que fa és construir o posar ordre en les percepcions que provenen de l’experiència. Aquesta és una diferència central amb el racionalisme. Per a l’empirisme totes les idees deriven de les impressions i sensacions que provenen de l’experiència. Però l’experiència no només prové dels sentits corporals externs. També tenim experiència dels nostres estats emocionals interns (joia, tristesa, gaudi, por…). El coneixement del que Locke anomena ‘les pròpies operacions de la ment’ no és innat, sinó que deriva de les nostres experiències. Locke té, com la física de la seva època, una concepció corpuscular de la realitat, constituïda per àtoms o corpuscles que s’associen. D’aquí en derivarà una concepció psicologista del coneixement. Coneixem per associació i combinació de les impressions que produeixen idees.

Preguntes sobre els textos epistemològics de Locke (1, 2, 3, 4, 5 i 6)

1.- Explica amb paraules teves quines opinions defensa explícitament Locke en cada text.

En el primer text, “els límits sobre les nostres capacitats”

El limit de l’evidència, es refereix al límit que tenen els nostres sentits per descobrir les coses, segons Locke, diu que només amb els sentits, ja en tenim suficient per conèixer coses noves. Es nega a dir que hi ha idees innates, per tant les idees procedeixen de la nostre experiència, que alhora la nostre experiència, son els nostres sentits. L’empirisme diu que tot allò que coneixem a través dels sentits, compleix amb la regla de l’evidència.

Mai podrem saber seur si el que veiem es real, sinó que només tenim una idea probable, però no es segura. Diu que hem de basar-nos en la percepció sensible.

El segon text, la ment, tabula rasa

Locke diu que la ment de l’èsser humà, no pot crear idees del no res, espontaniament. La ment, es la que ens permet conèixer el món, a través dels sentits. El que fa per crear una idea és ordenar les “idees” que tenim que provenen des de l’experìencia.

Tot el coneixement, sorgeix de l’esxperiència. Quan neixem la nostre ment es com un paper en blanc (tabula rasa), a mesura que anem creixent i experimentant noves experiències, es van formant els coneixements.

El tercer text, els dos origens de les idees.

Les nostres idees venen a través dels nostres sentits, que aquestes provenen de les nostres experiències. L’experiència, s’adquideix a través dels sentits externs. També podem haver experimentat la tristesa o l’alegria, però si mai ho has experimentat, mai sabras el que és per molt que t’ho expliquin. Locke distingueix entre dos tipus d’idees,  les idees simples com per exemple la idea de poma, i les complexes (que són la suma de totes les idees complexes) com per exemple, que totes les pomes tenen el martix gust i tacte. Dins les idees simples, hi ha les de sensació, que són les que provenen de sentits externs i les de reflexió, que són les que te la ment quan es conscient de si mateixa, dels seus propis procediments. Dins les idees complexes, hi ha de modes, que són les coses que no subsisteixen en elles mateixes sinó en altres. Les substàncies,  que són les que pretenen representar coses particulars que subsisteixen en si mateixes (taula, préssec)

El Quart text, el mecanisme de la sensació

Locke creu que la realitat, està composta per àtoms que s’ajunten i formen el que veiem. A través de les mol·lècules i àtoms que s’ajunten, podrem conèixer les impresions que causen les idees.

Dins les idees simples de sensació , hi ha les idees de qualitats primaries (el que el cos experimenta a partir dels sentits) i les idees de qualitats secundàries (tot el que percebem pot ser real o no ocupa un espai)

En el cinqué text, fonaments del poder políctic.

 La teoria política de Locke, es troba en els DOS TRACTATS SOBRE EL GOVERN (1690) hi ha dos temes centrals: la doctrina del contracte social i el dret a la revolució.

En l’estat de natura els homes podien viure en grups lliurement, units a partir de llaços familiars. Defensa que en una època prehistòrica, els homes vivien en estat de natura, per tant vivien sense normes. El que Locke vol saber es com serien els drets de l’home si no existís un estat o una societat civil organitzada com a tal, vol analitzar com seria la societat civil sense poder polític, on tots els homes siguessin dotats de raó i d’enteniment.

En el sisé text, fonaments del dret a la revolta

L’Estat civil i les lleis que regulen la vida dins l’estat civil, perquè són el resultat d’un acord entre la majoria dels membres d’una comunitat. Els homes entren a formar part d’un estat civil perquè consideren que l’acompliment de les lleis de l’estat de naturalesa és massa insegur. Un dels drets de l’estat de naturalesa és el de què tothom en aquest estat és jutge de les seves causes: tothom té dret a castigar aquell que amenaci la seva vida, els seus béns, les seves propietats. El poble té dret a revolta, ja que si no fos així, cada vegada hi haurien governs més corruptes.

2.- Relaciona les idees defensades en cada text amb opinions diferents que s’han donat sobre cada tema al llarg de la història del pensament, especialment amb Plató o Descartes.

Entre Locke i Descartes, hi ha unes diferencies notables. Locke, es considera el creador de l’empirisme, assegura que el coneixement ve de l’experiència i està limitat per aquesta. Per altre banda, Descartes, és el màxim exponent del racionalisme, que considera que la única manera de conèixer alguna cosa, es mitjançant la raó, ja que els sentits són insuficients i ens poden enganyar. Descartes, diu que hi ha tres tipus de idees, adventícies (són les que provenen de l’experiència sensible), fictícies, que són les que construeix la nostre imaginació i les innates (són les úniques que ens permeten saber quin es el coneixement). En canvi Locke, també diu que hi ha tres tipus de idees i que totes procedeixen de l’experiència, hi ha les simples, que són les idees de sensació i les complexes, que són el conjunt de idees simples. No accepta que hi hagi idees innates, quan neixem les nostres idees procedeixen de l’experiència sensible.

Per Plató, l’estat ideal, és La República un model d’estat sustentat en la Teoria de les Idees. Els filòsofs han de ser els governants,(coneixen el Bé i actuen pel Bé de la comunitat). En canvi Descartes, creu que l’estat ideal es el de La societat civil/política. S’hi arriba mitjançant un pacte que estableix que tot poder s’ha d’exercir mitjançant el consentiment de la majoria. Critica la idea d’una autoritat fonamentada en el dret diví (experiència de les monarquies absolutes sustentades per “la gràcia de Déu”). El millor règim polític per Descartes és aquell que es basa en la voluntat dels seus ciutadans (més semblant a la democràcia). La monarquia pot ser bona sempre i quant el poder polític no es concentri en el rei sinó en el parlament. Segons Plató el millor règim polític és l’aristocràcia però també la monarquia constitueix una de les formes justes de govern. Entre les formes injustes de govern es troba la democràcia, finalment, en el lloc més baix de l’escala, hi hauria la tirania, que representaria el govern del despotisme i de la ignorància, dominat  per les passions de la part més baixa de l’ànima, donant lloc al domini de la crueltat i de la brutalitat.