TEXT 2
“Després, examinant atentament el que jo era, i veient que podia fingir que no tenia cos i que no hi havia món ni lloc on em trobés, però que no podia pas fingir per això que jo no existís, sinó que, al contrari, del fet mateix que pensés a dubtar de la veritat de les altres coses, se’n derivava amb tota evidència i certesa que jo existia, mentre que, només que hagués cessat de pensar, encara que tota la resta del que havia imaginat fos veritat, no tenia cap raó de creure que jo existís; a partir d’aquí vaig conèixer que jo era una substància tal que tota la seva essència o naturalesa no era sinó pensar, i que per a existir no necessita cap lloc ni depèn de cap cosa material. De manera que aquest jo, és a dir, l’ànima, per la qual sóc allò que sóc, és enterament distinta del cos, i fins i tot és més fàcil de conèixer que aquest, i, encara que el cos no existís, l’ànima no deixaria pas de ser tot allò que és.”
DESCARTES, Discurs del mètode
1. Expliqueu breument les idees principals del text.
La idea del fragment de Descartes es podria dir que aqui explica el “Res extensa”. Després d’arribar a la conclusió de que la nostra ànima immaterial, i completament diferent al meu cos material, que per aquesta regla, hi ha coses en el nostre món que són immaterials, com per exemple la intel·ligència, és a dir, una idea, i altres que son materials, com la taula, un objecte. Descartes ens planteja posar en dubte tot allò que donavam a entendre que era real. No ho sabem amb exactitud. Però el que si sabem és que existeix un món físic, els objectes, i per tant, sabem que ocupen un lloc, un volum, una massa i un moviment, que potser, no són com jo les percebo a traves dels meus sentits, perquè sabem que no son fiables però el que sí sé, és que ocupa aquests factors i això és un an altre veritat indubtable.
2. Què significa en el text el terme “certesa”.
El terme “certesa” és refereix a la veritat indubtable, una argument fefaent que sostingui una lògica inegable.
Correcte.
Ja està fet Joaquim!