“Però heus ací a la fi que he tornat insensiblement on volia; car, puix que hi ha una cosa que m’és ara coneguda, que parlant pròpiament, no concebem els cossos sinó per la facultat d’entendre que és en nosaltres, i no pas per la imaginació ni pels sentits, i no els coneixem perquè els veiem, o els toquem, sinó solament perquè els concebem amb el pensament, conec evidentment que no hi ha res més fàcil de conèixer que el meu esperit.”
DESCARTES, Meditacions metafísiques
1. Expliqueu breument les idees principals del text.
La idea principal d’aquest fragment és el “Res Cogitens”, és a dir, jo i la meva ment. Rés existeix, o almenys des de un principi posem-ho tot en dubte fins que poguem arribar a una certesa absoluta. L’única cosa que puc saber és que jo estic pensant, per tant existeixo, perquè si no existis, no podria pensar, per això aquesta sí que pot sé una certesa indubtable. Ara bé, no podem fiar-nos dels sentits, ja que aquests ens poden enganyar i això ens allunyaria de la veritat que perseguim, he de guiar la veritat absoluta a través del raonament.
2. Què significa en el text el terme el meu esperit.
Descartes es refereix amb el terme “el meu esperit”, a la meva ànima, allò que ens fa utilitzar la raó, amb la qual podem pensar.
Molt bé.
Joaquim, fet!