Exercicis de Descartes

Filosofia

TEXT 1

“Però heus ací a la fi que he tornat insensiblement on volia; car, puix que hi ha una cosa que m’és ara coneguda, que parlant pròpiament, no concebem els cossos sinó per la facultat d’entendre que és en nosaltres, i no pas per la imaginació ni pels sentits, i no els coneixem perquè els veiem, o els toquem, sinó solament perquè els concebem amb el pensament, conec evidentment que no hi ha res més fàcil de conèixer que el meu esperit.”

DESCARTES, Meditacions metafísiques

1. Expliqueu breument les idees principals del text.
Com que els sentits ens han fallat alguna vegada, les informacions que ens venen dels sentits s’han de prendre com a falses, perquè són fruit de l’error i la incertesa, per exemple, si ens fixem en la diferent percepció que dues persones tenen sobre la mateixa cosa, ens demostra que els sentits no són una font fiable d’informació.
Les veritats racionals, que són aquelles que depenen només de la raó i no provenen dels sentits, tampoc són del tot fiables perquè encara que tothom pensa que raona correctament, és possible que s’equivoqui per tenir una ment creada per un ‘’geni maligne’’. Com que aquesta possibilitat, tot i que poc comuna, pot arribar a donar-se, ja s’anul•len les veritats racionals en conjunt.
Aleshores arriba a la primera evidència indubtable, expressada amb la frase “penso, doncs existeixo”, ja que s’adona que no es pot dubtar del que estàs pensant (perquè en el moment de posar-ho en dubte ja s’està pensant). De manera que Descartes conclou que el jo existeix en tant que ésser pensant i que és indubtable que així sigui.
Les coses poden no existir malgrat la seva aparença de realitat, per tant no hi ha motius per considerar-les com a vàlides.

2. Què significa en el text el terme el meu esperit.
Descartes relaciona esperit amb l’ànima, res cogitans, oposant-la al cos. L’ànima ha estat creada per Déu, res infinita. L’ànima és també garantia d’existència, perquè si sé que penso, és perquè existeixo (pensament expressat amb la famosa frase “penso, doncs existeixo ‘’). Per tant l’existència està lligada a l’autoconsciència, tota la resta es pot dubtar menys això.

TEXT 2

“Després, examinant atentament el que jo era, i veient que podia fingir que no tenia cos i que no hi havia món ni lloc on em trobés, però que no podia pas fingir per això que jo no existís, sinó que, al contrari, del fet mateix que pensés a dubtar de la veritat de les altres coses, se’n derivava amb tota evidència i certesa que jo existia, mentre que, només que hagués cessat de pensar, encara que tota la resta del que havia imaginat fos veritat, no tenia cap raó de creure que jo existís; a partir d’aquí vaig conèixer que jo era una substància tal que tota la seva essència o naturalesa no era sinó pensar, i que per a existir no necessita cap lloc ni depèn de cap cosa material. De manera que aquest jo, és a dir, l’ànima, per la qual sóc allò que sóc, és enterament distinta del cos, i fins i tot és més fàcil de conèixer que aquest, i, encara que el cos no existís, l’ànima no deixaria pas de ser tot allò que és.”

DESCARTES, Discurs del mètode
1. Expliqueu breument les idees principals del text.
Pensar i existir són idees innates que es donen simultàniament. Puc pensar que la Mare de Déu no existeix, puc pensar que el món no existeix… però no puc pensar que jo no penso, al mateix temps no existeixi, ni que tot sigui fals jo penso i existeixo. Perquè si sé que penso, és perquè existeixo. És a dir, en el fet de pensar se’ns mostra, per intuïció o per raonament immediat, que existim.

2. Què significa en el text el terme “certesa”.
Estar segur d’alguna cosa, en aquest cas; que si pensem, no podem negar que existim.
És a dir, pensar amb tota seguretat i sense dubte una idea és clara, simple, evident i indubtable.
TEXT 3

“Les llargues cadenes de raons simples i fàcils, per mitjà de les quals generalment els geòmetres arriben a les demostracions més difícils, m’havien proporcionat l’ocasió d’imaginar que totes les coses que poden ser objecte del coneixement dels homes s’entrellacen d’igual forma i que, abstenint-se d’admetre com a veritable alguna que no ho sigui i guardant sempre l’ordre necessari per deduir-ne unes d’unes altres, no n’hi pot haver algunes de tan allunyades del nostre coneixement que no puguem, finalment, conèixer ni de tan ocultes que no puguem arribar a descobrir.”

DESCARTES, Discurs del mètode
1. Expliqueu breument la idea principal del text i expliqueu el significat de “cadenes de raons” inclosa en d’aquest text.
Segons Descartes amb la raó pots arribar al coneixement. Aquest text ens explica el mètode per arribar a descobrir si un coneixement és cert o és falç. La finalitat d’aquest mètode és arribar a la certesa, a respondre les preguntes i conèixer les respostes. Diu que cap coneixement pot estar tant ocult com per no poder arribar a saber-lo.
Amb el terme ‘’Cadenes de raons’’ es refereix a les quatre parts d’aquest mètode. Quan tenim el dubte, hem de fer sevir el criteri d’evidència, és a dir, si ja veus que una cosa no és evident, no cal que segueixis amb el mètode, com a segona part hi ha l’anàlisi, és a dir, dividir el problema en parts més senzilles. Després ve l’anàlisi, que consisteix en solucionar els problemes més simples per arribar a solucionar els més complexes. Així podrem arribar a un coneixement evident, per últim Descartes proposava recapitular per assegurar que allò fos segur i clar.