Exercicis Descartes

TEXT 1

“Però heus ací a la fi que he tornat insensiblement on volia; car, puix que hi ha una cosa que m’és ara coneguda, que parlant pròpiament, no concebem els cossos sinó per la facultat d’entendre que és en nosaltres, i no pas per la imaginació ni pels sentits, i no els coneixem perquè els veiem, o els toquem, sinó solament perquè els concebem amb el pensament, conec evidentment que no hi ha res més fàcil de conèixer que el meu esperit.”

DESCARTES, Meditacions metafísiques

1. Expliqueu breument les idees principals del text.

En aquest fragment de Descartes, ens parla sobre l’ontologia.

Explica que sabem que som nosaltres perquè pensem, no perquè tinguem imaginació, ni sentits, ni per les coses que veiem sinò perquè com pensem sabem que existim.

Segons l’ontologia de Descartes, la 1a veritat per a ell es que l’individu és el més important, i que no sabem si realment tenim un cos, però el que realment si sabem és que existim perquè sinó no podriem pensar. (“Cogito Ergo Sum”).

Descartes defensa el racionalisme, tot el que sabem, ho sabem pensant i la realitat és mental.  L’única cosa de la qual podem estar segurs és que exisitim perquè pensem la resta de les coses no podem saber amb certesa que realment existeixen.

2. Què significa en el text el terme el meu esperit.

Quan Descartes en el text parla del meu esperit, es refereix que només podem conèixer el nostre pensament, la nostra ànima, la resta de les coses no sabem si realment existeixen però nosaltres si sabem que existim perquè pensem.

La 1a realitat o substància de Descartes l’anomena RES COGITANS que vol dir, ànima, esperit, conscència.

TEXT 2

“Després, examinant atentament el que jo era, i veient que podia fingir que no tenia cos i que no hi havia món ni lloc on em trobés, però que no podia pas fingir per això que jo no existís, sinó que, al contrari, del fet mateix que pensés a dubtar de la veritat de les altres coses, se’n derivava amb tota evidència i certesa que jo existia, mentre que, només que hagués cessat de pensar, encara que tota la resta del que havia imaginat fos veritat, no tenia cap raó de creure que jo existís; a partir d’aquí vaig conèixer que jo era una substància tal que tota la seva essència o naturalesa no era sinó pensar, i que per a existir no necessita cap lloc ni depèn de cap cosa material. De manera que aquest jo, és a dir, l’ànima, per la qual sóc allò que sóc, és enterament distinta del cos, i fins i tot és més fàcil de conèixer que aquest, i, encara que el cos no existís, l’ànima no deixaria pas de ser tot allò que és.”

DESCARTES, Discurs del mètode

1. Expliqueu breument les idees principals del text.

En aquest fragment de Descartes, ens parla de l’antropologia.
Ens diu que sabem que existim perquè pensem i això es l’única cosa segura, la resta de coses no sabem si existeixen, per tant no sap si el cos realment existeix. Per aixó per Descartes anima i cos no tenen relació. Per a ell l’anima es el “jo” el meu pensament, però el cos és una cosa que no sabem si està realment allà.

Segons l’antropologia de Descartes en diu que el nostre cos canvia però que la nostra anima no ja que som el nostre “jo” i això no ho podem dubtar.
En canvi del nostre cos si podem dubtar que existeixi, per això en el text Descartes ens diu que no pot dubtar de que la seva anima que pensa, però que en canvi del seu cos si que en pot dubtar

L’anima segons Descartes, només té una part racional, que es el pensar i per tant existir. L’anima és la consiència i també el pensament del sentiment, per tant l’anima es conscient dels sentiments.

2. Què significa en el text el terme “certesa”.

Quan en aquest fragment Descartes ens diu la paraula “certesa” es refereix a que ell sap realment existeix perquè pot pensar sense cap dubte.

TEXT 3

“Les llargues cadenes de raons simples i fàcils, per mitjà de les quals generalment els geòmetres arriben a les demostracions més difícils, m’havien proporcionat l’ocasió d’imaginar que totes les coses que poden ser objecte del coneixement dels homes s’entrellacen d’igual forma i que, abstenint-se d’admetre com a veritable alguna que no ho sigui i guardant sempre l’ordre necessari per deduir-ne unes d’unes altres, no n’hi pot haver algunes de tan allunyades del nostre coneixement que no puguem, finalment, conèixer ni de tan ocultes que no puguem arribar a descobrir.”

DESCARTES, Discurs del mètode

1. Expliqueu breument la idea principal del text.

En aquest fragment de Descartes, ens parla sobre l’epistemologia. Ens diu que no hi ha res que no es pugui descobrir si es segueix un ordre necessari per arribar a deudir-ho.

Descartes inventa “El Mètode”, que consiteix en com ha d’acturar un científic.

Per començar aquest té un dubte el qual accepta i aleshores comença a resoldre aquest dubte perquè poguem saber realment la resposta.

Aleshores aquest científic ha de seguir una serie de pasos:

1- Evidència: si el que veu es una idea clara i distinta ho accepta, pero si es obscura i confusa no i aleshores comença a buscar una resposta.
2- Anàlisi: devant d’una idea obscura i confusa es fa un anàlisi. Però per analitzar em de dividir en petites parts simples.
3- Síntesi: Encadenem totes les petites parts simples de manera correcta.
4- Recapitular: Torna a repasar-ho tot, per Descartes aquest punt es relament important perquè creu que sempre s’ha de revisar tot per si de cas ens hem deixat alguna cosa per fer o per veure.

Per últim, fem l’experiment. Comprovem que ho hem fet bé.

2. Expliqueu eI significat de “cadenes de raons” inclosa en d’aquest text.

Quan en el fragment ens parla de “cadenes de raons” es refereix a una sèrie d’evidencies que el porten a trobar la solució i arribar a grans conlusions i demostracions. Dins dels pasos “del mètode” fa referència a l’analísi ja que necesitem dividir en petites parts simples la idea per poder després fer la síntesi.
Per exemple: si tenim una poma que està dolenta, observem aquest poma i analitzem (dividim en petites parts simples) el que ha pogut pasar-li perquè estigui dolenta, l’ambient, dies que ha estat sense ficar a la nevera, etc. i aleshores a partir d’aquí arribem a una conlusió.