TEXT 1
“Però heus ací a la fi que he tornat insensiblement on volia; car, puix que hi ha una cosa que m’és ara coneguda, que parlant pròpiament, no concebem els cossos sinó per la facultat d’entendre que és en nosaltres, i no pas per la imaginació ni pels sentits, i no els coneixem perquè els veiem, o els toquem, sinó solament perquè els concebem amb el pensament, conec evidentment que no hi ha res més fàcil de conèixer que el meu esperit.”
DESCARTES, Meditacions metafísiques
1. Expliqueu breument les idees principals del text.
El text té com a idea principal és que no hi ha res més fàcil que coneixer-se a un mateix, que saber que un existeix, ja que se n’adona de que si dubta es per que pensa i si pensa, per tant existeix.
2. Què significa en el text el terme el meu esperit.
Per a Descartes l’ésperit es una substancia que pensa el res cogitans, es a dir l’ànima és la nostra ment, oposant-la al cos, que formaria part de la res extensa, com qualsevol altre qualitat del món. L’ànima a estat creada per Déu, la res infinita. L’ànima és també garantia d’existència, clar, si es que penso, és perquè existeixo. Com la famosa frase que ho definia ell, Cogito ergo sum. Ja que per poder pensar que tot era fals, era per força necessari que ell, fos alguna cosa, i a l’observar aquesta veritat va arribar a la conclusió de que pensa, i per tant existex. Acceptar aquesta veritat irrefutable com a primer principi de la filosofia. Per tant l’existència està lligada a l’autoconsiència, tota la resta es pot dubtar.
TEXT 2
“Després, examinant atentament el que jo era, i veient que podia fingir que no tenia cos i que no hi havia món ni lloc on em trobés, però que no podia pas fingir per això que jo no existís, sinó que, al contrari, del fet mateix que pensés a dubtar de la veritat de les altres coses, se’n derivava amb tota evidència i certesa que jo existia, mentre que, només que hagués cessat de pensar, encara que tota la resta del que havia imaginat fos veritat, no tenia cap raó de creure que jo existís; a partir d’aquí vaig conèixer que jo era una substància tal que tota la seva essència o naturalesa no era sinó pensar, i que per a existir no necessita cap lloc ni depèn de cap cosa material. De manera que aquest jo, és a dir, l’ànima, per la qual sóc allò que sóc, és enterament distinta del cos, i fins i tot és més fàcil de conèixer que aquest, i, encara que el cos no existís, l’ànima no deixaria pas de ser tot allò que és.”
DESCARTES, Discurs del mètode
1. Expliqueu breument les idees principals del text.
Descartes sap que l’únic que sap amb certesa és que existeix, independentment del cos o de la materia en si, és de l’única cosa de la qual pot estar segur. És totalment distinta del cos i per això encara que el cos no existeixi l’ànima no té per que deixar d’existir.
2. Què significa en el text el terme “certesa”.
Significa que amb tota seguretat i sense dubte una idea és clara, distinta, simple, evident indubtable i innata. Ja que ell creia que la veritat que es buscava tenia que reunir uns requisits molt clars.
De tots els requisits, l’únic que creiem que pot induir al dubte és el de innat ( que ha de ser-hi des de que es neix), pel que es pot creure que la veritat cartesiana té a veure amb l’essència de les coses ( el que fa que una cosa sigui com és).
TEXT 3
“Les llargues cadenes de raons simples i fàcils, per mitjà de les quals generalment els geòmetres arriben a les demostracions més difícils, m’havien proporcionat l’ocasió d’imaginar que totes les coses que poden ser objecte del coneixement dels homes s’entrellacen d’igual forma i que, abstenint-se d’admetre com a veritable alguna que no ho sigui i guardant sempre l’ordre necessari per deduir-ne unes d’unes altres, no n’hi pot haver algunes de tan allunyades del nostre coneixement que no puguem, finalment, conèixer ni de tan ocultes que no puguem arribar a descobrir.”
DESCARTES, Discurs del mètode
1. Expliqueu breument la idea principal del text.
Descartes en aquest text el que em fa entendre que igual que els científics o els matemàtics arriben a conclusions complexes a partir d’un metod, nosaltres també el podem arribar a coneixer o a deduir la veritat.
2. Expliqueu el significat de “cadenes de raons” inclosa en d’aquest text.
Les cadenes de raons, crec que serien les que ens fan arribar a la conclusió o las que ens porten a voler coneixer, per que nomès a trabes de la rao, ens podem adonar de que fem en aquest món o si es veritat que existim. I gracies aquesta cadena que és la rao arribava a els seus raonaments com ara quan afirmava que l’única veritat és Déu, ja que reuneix els requisits de les idees. Arribat a aquest punt, Descartes argumenta que donat que existeixen dos tipus de substàncies: finites (que necessiten d’un suport per existir i que tenen un principi i un fi) i infinites (que seria Déu) la idea de finit li deu haver posat al cap un ser superior i infinit, concepte també introduït per aquest ésser al que anomenarà Déu i que té el poder de fernexistir i donar moviment a les coses.
Per últim, és necessari mencionar el procés que, segons descartes, era l’adient per trobar la veritat. Aquest procés és el següent:
- Evidència: buscar el que és clar i diferent.
- Anàlisi: divisió en parts del problema amb l´objectiu de facilitar l´anàlisi del tot.
- Síntesi: consisteix en ajuntar les conclusions de les parts que formen el tot.
- L’enumeració o comprovació: revisar tot el procés.
Correcte.
Fet