EL NOM DE LA ROSA

El segon llibre de Poètica d’ Aristòtil és el llibre que serveis d’arma homicida per cometre els crims que succeeixen durant el transcurs de la pel·lícula. Aquest llibre se’n burla dels defectes de les persones. Estava prohibit ja que es burla dels defectes de la gent i es pensava que es reia de la gent que es va enverinar amb el llibre. El riure era vist com un rebuig cap a Déu i a l’infern, ja que es creu que Jesús no va riure mai.

Guillem de Baskerville, davant el conflicte entre l’autoritat de l’ esglèsia i la de la raó, adopta una posició racional, que es basa en el que veu i sent i pensa racionalment i no creu que els crims hagin sigut mà del Diable. Demostra, amb les proves que ha anat recopilant durant la seva estància al monestir, que els crims han sigut mà d’ algú d’ ells i no creu en les supersticions teològiques que els altres monjos defensen.

La discussió que es produeix entre els representants dels diferents ordres, franciscans i dominics, és la pobresa. L’ Esglèsia rica i poderosa controlava molt bona part de l’economia de l’època ja que pressionava molt als pobres amb els impostos. Els franciscans estaven a favor de la classe baixa i de l’esglèsia pobre però, els dominics negaven els arguments dels franciscans i no volien canviar res. A l’esglèsia rica no li interessava que l’esglèsia catòlica és plantegés si havien de ser pobres i per això donaven arguments en contra seu.

Bernat Gui, creia que els heretges, com la noia pobra o Salvadore, eren els culpables dels crims ja que invocaven el Diable i el portaven dins.

Guillem de Baskerville fa servir un raonament nominalista, fa una crítica a l’escola escolàstica i defensa que s’han de basar en proves per poder demostrar els fets de manera empírica i no basant-se en teories o supersticions. Considera diverses possibilitats i va descartant les que no són possibles fins que arriba a una certa.

” No he sabut mai el seu nom i sé que mai el sabré però he pensat en ella cada dia”. Fa una clara referència als universal ja que diu que mai sabrà el seu nom, referint-se a les idees universals i acaba la frase dient que segueix pensant en ella ja que a base de l’experiència que va tenir amb ella sap que és real i que existeix. També diu, indirectament, que els universals són només noms i que les coses sensibles ens permeten conèixer i mantenir-les en el nostre record.

Al llarg de la pel·lícula es tracten temes diferents com l’amor, la dona, la sexualitat i l’ èsser humà. La dona és tractada com una representació del mal, del diable. Es considerava que la dona i la sexualitat ens allunyen de Déu. La dona és tractada com un ésser inferior a l’home, com un objecte, el qual és utilitzat només per satisfer les necessitats naturals. Però hi ha una contradicció ja que malgrat detestin la dona i el sexe, molts d’ ells ho busquen.
La noia pobre, és condemnada a la foguera per què es acusada de bruixeria.
Un altre tema que podem veure a la pel·lícula és la relació que hi ha entre l’ Església i
l’ Estat. Per Guillem de Baskerville, església i estat haurien d’estar separats i que el servei del Papa hauria de limitar-se per servir només als fidels cristians i manar sobre l’església. No ha de tenir dret a imposar les seves creences sobre aquells no pertanyents a l’església ni als que si que ho són ja que, els fidels són l’església en sí. Tampoc ha d’involucrar-se en política. L’estat en canvi, ha de vetllar pels ciutadans i fer que les lleis es respectin. L’estat és l’encarregat de castigar a aquells que no respecten les lleis i no la Santa Inquisició. Guillem de Baskerville pensa que la Santa Inquisició hauria de prohibir-se.

La crisi  és el moment que s’enfronten els franciscans defensors de la ciència i la raó contra els defensors de la fe per sobre de tot i dels dogmes cristians és a dir, els que no creuen en el coneixement.
El nominalisme es reflecteix en aquells que, com Aristòtil, creuen en que els universals, es a dir, els noms, idees, etc. no existeixen realment sinó que només són noms que fem servir per reconèixer cada cosa . L’home només pot conèixer els noms i no com són les coses realment.

L’ Escolàstica, que havia arribat al seu cim amb Tomàs d’ Aquino i va iniciar la seva crisi a finals del segle XIII amb l’aparició de Duns Escoto. L’actitud crítica d’aquest contra l’escolàstica i la defensa d’un voluntarisme per devaluar la capacitat intel·lectual van contribuir a aquesta crisi. En aquella època quedava clarament separades la filosofia de la teologia i, per tant, la ruptura entre raó i fe.

A l’ Edat mitjana, la bruixeria va arribar a una altra dimensió a causa de la crisi que s’estava passant, espiritual i material. Es buscaven culpables i per això hi havien moltes persecucions per parts dels catòlics i protestants. La creença en la bruixeria  era comú en moltes cultures i les interpretacions variaven segons la cultura. En l’Occident, la bruixeria es relacionava amb la creença en el Diable. Les bruixes tenien molta importància en moltes cultures fins arribar a la cultura popular. Des del segle XX el terme ”bruixa” ha estat reivindicat per designar a totes les persones que practiquen ja sigui màgia blanca com màgia negra.

La cultura medieval estava molt influenciada pel pensament clàssic que va influir també en el pensament de la gent i es van qüestionar que l’església fos l’única autoritat. Els eclesiàstics van seguir la filosofia de Plató i d’ Aristòtil.

El personatge del protagonista, Guillem de Baskerville està basat en Guillem d’ Ockham que també era anglès i contemporani a l’època en que està basada la pel·lícula. Aquest personatge va revolucionar el pensament medieval introduint moltes idees que Guillem de Baskerville introdueix en la novel·la. També fa referència al detectiu Sherlock Holmes, creat per Ser Arthur Conan i que, igual que el protagonista, utilitza el raonament científic i lògic per resoldre els problemes.

Adso és l’abreviatura de Ad Simplicio, referint-se al personatge del Diàleg de Galileu Galilei. En aquest diàleg, Ad Simplicio fa una crítica a Guillem d’Ockham igual que en la pel·lícula, Adso no sempre està d’acord amb Guillem de Baskerville. També trobem una semblança entre Adso i l’acompanyant de Sherlock Holmes, el dr. Watson. Tots dos juguen el mateix paper d’amics, confidents i narradors de la història.
Adso prové de la badia de Melk, famosa per la seva gegant biblioteca.
També podem veure un homenatge a l’escriptor argentí Jorge Luis Borges. Borges, igual que els personatge d’ Eco, era cec i també va ser director de la biblioteca nacional d’Argentina. La biblioteca secreta del llibre s’ha inspirat en el relat de Borges ”La biblioteca de Babel” que també es compon per un nombre infinit de llibres i de galeries hexagonals envoltats de baranes. Altres temes de la pel·lícula també es troben en relats de Borges com bibliotecaris cecs, laberints, llibres i manuscrits obscurs.
Alguns personatges, com l’inquisidor Bernat Gui, són històrics i van viure en la meteixa època en que està ambientada la pel·lícula i es va fer lo possible per a que l’aparició sigués versemblant.