Aquesta pel·lícula està basada en l’obra d’Umberto Eco.
El protagonista, Guillem de Baskerville és un franciscà que amb el seu deixeble Adso arriben a una abadia benedictina.
Guillem de Baskerville i Adso han d’aconseguir esvrinar el misteri dels assassinats.
A mesura que avança la pel·licula descobreixen que l’arma homicida és un llibre d’Aristòtil (segon llibre de poesia) amagat en una biblioteca secreta de l’abadia. Aquest llibre provoca la mort a tot aquell que el llegeix, perquè un dels franciscans de l’abadia l’ha enverinat.
És considerat un llibre prohibit ja que aquest llibre, tracta d’humor i comèdia amb personatges no intel·lectuals. Els franciscans creien que riure era una falta molt greu per a la religió.
La posició que adopta Guillem de Baskerville és que el coneixement i la raó està per sobre de qualsevol cosa. Sent un conflicte entre l’autoritat de l’església i l’autoritat de la raó ja que al estar dins del poder ecesiàstic té molts limits que no pot sobre passar si no vol conseqüències encara que consideri que la raó guanya a aquesta manera de pensar del poder eclèsiastic. Encara que a la pel·lícula observem que arriba a jugar-se la vida per demostrar que realment la veritat està en la raó.
Aquest conflicte el trobem reflectit a la pel·lícula de manera en que Guillem ensenya al seu deixeble a sempre fer cas a la raó. Durant la pel·lícula observem que ell creu en la raó però tots els actes que fa, els fa de manera amagada sense que l’esglèsia se’n adoni, encara que deixa anar algunes idees al “cap” dels franciscans però no el fan cas, pero quan arriba la santa inquisiso i el seu deixeble li demana que li fassi front, ell es nega a defensar-hi els seus pensaments devant d’aquesta ja que va tenir uns certs problemes temps abans.
En l’abadia benedictina, succeeix una discussió entre els representants dels diferents ordres religiosos.
Aquesta disussió tracta en que tenen diferents opinions sobre si Jesus va ser pobre. Els franciscans defensaven que Jesus si havia estat pobre. Aleshores, com Jesus havia estat pobres ells havien de comportar-se com a tal i viure d’una manera pobre, generosa i ajudant a les persones més necesitades. Els benedictins pensaven que Jesus no era pobre i que a la Bíblia no deia res sobre que s’havia de ser com era ell, és a dir, no calia comportar-se d’una manera pobre com ho era Jesus.
El pensament de l’inquisidor Bernat Gui és d’una persona dolenta que no escolta cap rao llogica a part de la seva només creeu en Jesus. A la pel·lícula ho veiem quan condemna a dues persones a mort sense saber realment si han sigut els resposables dels pecats.
El seu pensament sobre els heretges es que son uns falsants que volen confondre a la gent i fer-los pensar de manera equivocada i que tenien una llengua molt bulgar.
Guillem Baskerville per resoldre el misteri de l’abadia fa servir un raonament particular.
Fa servir un raonament cientific, busca pistes i raonaments solids que a partir d’aquests trobara conlusions. Una de les pistes que troba es que en tots els morts hi ha una tinta negra (el veri), aleshores a partir d’aquesta pista en treu conclusions.
Les paraules finals d’Adso quan veu a la noia volen dir que no calen els noms perquè la realitat existeixi. Ell va sentir amor per una noia la qual no sabia ni el seu nom, va ser el seu amor de veritat, el que li duraria tota la vida.
Reflectim el nominalisme en que els noms només substitueixen les coses i com he dit, Adso ens diu que ell no sabia el nom de la noia per tant no calia saber el nom per coneixer els sentiments i la realitat.
Adso descriu l’amor com a passió i atracció.
La dona és com la representació del mal, del diable i sobretot ho relacionaven tot amb l’atracció carnal de la dona, al utilitzar a la dona com a objecte i no com el que és.
La sexualitat es veia com un impuls provocat per la dona, per pecar, ja que ella era la culpable de que tots els homes haguessin pecat.
La relació entre l’ésser humà i la terra era en l’època medieval molt estreta, tal com podem apreciar en les obres de sant Francesc d’Assís.
Guillem considera que l’Església i l’Estat havien d’estar separats.
El Papa ha de ser un servidor dels fidels cristians i la seva autoritat ha d’estar limitada en tot moments per la llibertat d’expressió de cada un dels membres de l’Església
El Papa com a persona pot equivocar-se.
A l’edat mitjana la bruixeria arribara gràcies a l’esperit de crisi que s’estava vivint.
Aquesta sobtada aparició del tema no té a veure amb més quantitat de bruixes al món sinó amb la crisi material i espiritual que es vivia. Es busquen culpables i així s’iniciarà més tard les persecucions per part de catòlics i protestants.
La cultura medieval va estar influenciada pel pensament classic i això va influir en a manera de pensar de l’esglèsia com a única veritat. Els eclesiastics seguien la filosofia de Plató i la filosofia d’Aristotil.
Guillem de Baskerville està basat en Guillem d’Ockham, també anglès i contemporani dels fets descrits a la novel·la, va revolucionar el pensament medieval introduint molts dels mètodes de raonament. Guillem és alhora una referència a Sherlock Holmes . Com Guillem, el detectiu fictici creat per Ser Arthur Conan Doyle també utilitzava el mètode científic i el raonament lògic en moltes de les seves investigacions.
Vist.
Fet Joaquim!