El nom de la rosa tracta sobre un monjo anomenat Guillem de Baskerville i el seu deixeble Adso quan arriben a una badia on hi ha hagut una mort d’un monjo inexplicablement i ells dos comencen a investigar i descobreixen que totes aquestes morts han estat a causa d’un llibre amb tinta venenosa. Quan arriben al fons del cas la Santa Inquisició aquests diuen que totes les morts han estat a causa del diable que ha tingut relacions amb una campessina i amb dos homes més. La història és narrada per Adso que segueix els passos del seu mestre Guillem.
L’arma homicida que causa les morts a la badia són a causa del segon llibre d’Aristòtil, amagat en la biblioteca del monestir, aquest llibre tracta sobre la comèdia (segon llibre de poètica). Aquest llibre està prohibit, ja que la seva base tracta sobre com hem de fer front a un problema, i aquest diu que hem d’aprendre dels errors i riure de tot que això ens fa més feliços. Aquesta idea de riure de totes les coses posava en dubte tota la serietat que tenia l’església en aquella època, significava que si la gent reia, no tenia por i si no tenia por, no tindria respecte per l’església.
Guillem de Baskerville no pot actuar com ell vol, seguint els seus impulsos, ja que no pot desobeir a l’església perquè aquest fet tindria com a conseqüència que el matessin. També hem de destacar que el seu objectiu principal és saber la veritat per sobre de tot.
Un altre tret important de la pel·lícula és la relació carnal que té Adso amb una campessina del poble que no tenia per menjar. Aquesta trobada significa el pecat carnal i l’ho dolentes que són les dones.
Un personatge molt destacat de la pel·lícula és el cec Jorge, que és el que mata als monjos. És molt estricte amb les normes de l’església, Jorge està totalment en contra del raonament que no estigui d’acord amb l’església, com per exemple el d’Aristòtil per això té tots aquest llibres amagats en la biblioteca del monestir. Jorge diu que el riure és dolent, ja que la vida es basa en no cometre pecats i la verdadera felicitat és al costat de Déu.
Un altre personatge és Bernat Gui que és el cap de l’orde de la Santa Inquisició. Representa l’autoritat que havia d’imposar l’església. Quan arriba a la badia i el posen al dia dels assassinats que han passat culpa al diable, en concret a una dona, sense motius. El poder de l’església es major al de la raó per això utilitzen el llibre d’Aristòtil per matar. Bernat fuig de la ciutat a causa d’un incendi provocat a la llibreria, aquest quan marxa corrents en el seu carro cau per un barranc i el poble l’empenya per què caigui definitivament, aquesta acció és un fet clar que la raó sempre guanya. Ens ensenya que ens hem de guiar per la raó.
Les últimes paraules del deixeble Adso es refereixen a la seva trobada carnal amb la campessina. Recorda aquest fet molt bé i no l’oblidés mai, ja que ha sigut el seu primer trobament. Per així es diu El nom de la rosa la pel·lícula.
Els monjos tenen fe en Déu però és un fe cega, ja que no lhan vist mai (nominalisme) té cert paral·lelisme amb la relació de la jove campesina i Adso, el deixeble de Guillem s’enamora perdudament d’ella, aquest li pregunta al seu mestre que que és estar enamorat, amb això vull dir que Adso està enamorat cegament.
La pel·lícula és divideix en dues branques del cristianisme en els franciscans i els benedictins. El protagonista Guillem de Baskerville i el seu deixeble Adso pertanyen a l’ordre franciscana. La creença franciscana es basa en l’humiltat, és a dir a la pobresa de l’església. En canvi els benedictins pensaven a la reva, que l’església havia de governar per sobre de totes les coses i havia de tenir tots els poders, com el de la riquesa. Els franciscans volen saber la raó pesi el que pesi i si parlen dels benedictins la seva ideologia és sotmetre a tothom al poder de Déu, dona igual si la gent es ignorant i no pot pensar per si mateixa, Déu és el que més importa.
OK, vist i corregit.
fet Joaquim!