El nom de la rosa

El llibre que serveix com a arma homicida és El segon llibre de Poètica d’Aristòtil. Tracta sobre la comèdia, i estava prohibit degut a que el riure  fa desaparèixer la por i el dolor. Sense la por a l’infern i a qualsevol problema, es perd també la fe i el poder de l’Església.

Guillem de Baskerville, tot i que es tracta d’un monjo franciscà i, per tant, un home de fe, utilitza la raó per a respondre l’enigma. Així doncs, separa la raó i la fe, deixant de banda la creença i la superstició i utilitzant la lógica i les proves per a resoldre els fets.

Dominics i franciscans discuteixen sobre el poder i la riqueza de l’Església. Els franciscans, al contrari que els dominics, opinaven que havien de ser més humils en aquests aspectes, tal i com Jesús era i predicava.

Bernat Gui creu que els heretges, com a pecadors que són, mereixen la mort.

Baskerville utilitza un raonament inductiu, ja que a partir de l’observació n’extreu conclusions.

Les paraules finals d’Adso es tracten de paraules d’amor cap a la noia amb qui va tenir la seva primera i única relació carnal, la qual encara desconèixer el seu nom recorda amb gran melangia.

A la pel·lícula Baskerville utilitza la relació de semblança i la interpretació dels signes per a resoldre el cas.

La dona es tracta d’un objecte sexual, temptador i inferior. La sexualitat t’allunya del camí de Déu, i la dona t’indueix al pecat carnal.

En aquella època l’Església tenia poder sobre tots els aspectes de la societat. Controla el poder amb la repressió i coartant la llibertat i el coneixement de la població.

Els franciscans suposaven un trencament amb l’Església, volien una manera de fer més ajustada a les predicacions i acord amb el cristianisme. Aquesta ideologia es va extendre ràpidament, provocant una crisis escolàstica.

La bruixeria hi era molt present en aquella època, estava lligada amb la figura del dimoni. A la pel·lícula es veu clarament amb la noia que acusen de bruixeria.

El personatge de Baskerville rep una gran influència d’Aristòtil, que utilitza la lògica i la raó per a resoldre l’enigma.

El personatge de Jorge de Burgos està inspirat en l’escriptor  Jorge Luis Borges.

Aquest article ha estat publicat en Filosofia. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a El nom de la rosa

  1. Joaquim diu:

    Justet.

  2. almudena98 diu:

    Fet!

Deixa un comentari