El nom de la rosa

Exercicis:

*Quin és el llibre que serveix d’arma homicida? De què tracta? Per què es considera un llibre prohibit?

És el segon llibre de poesía d’ Aristòtil, que és un llibre dedicat al riure. Però es considera prohibit, per que el riure elimina la por, i sense por no pot existir la fe, per que ja no hi ha necessitat de creure en un deu que et salvarà. Per tant, el sacerdot pensava que el riure era una cosa del diable, i que si la gent llegia aquell llibre es pensaria que podria riure de tot, fins i tot de deu, i per tant deixarien de creure en ell.

*Quina posició adopta Guillem de Baskerville davant el conflicte entre l’autoritat de l’església i l’autoritat de la raó? Com es veu reflectida en la pel·lícula?

Guillem de Baskerville, que és el protagonista de la pel·lícula, és un home que no es deixa emportar per la fe i per les creences de l’església, sino per la raó i per la saviesa. Ell pensa que la solució als assassinats comesos en el monestir no es troba en la fe, sino que es troba als llibres.

Aquest fet, es reflecteix a la pel·lícula, en el moment en que ell s’enfronta al jutge de la Santa Inquisició, dient que l’assassí no es cap home seduit per el dimoni, sino que és un llibre el culpable d’aquelles morts, i que per tant s’ha d’investigar qui ha enverinat el llibre i per que l’ha fet, en comptes de buscar persones endimoniades, i així podran arribar ha descubrir qui es l’assassí.

*Quina discussió es produeix, a l’abadia benedictina, entre els representants dels diferents ordres religiosos?

Hi ha un debat entre els franciscans, que defensen que como Jesús era pobre, l’església també ho hauria de ser, i que no hi haurien d’haver ni propietats ni riqueses. En canvi, els partidaris del papa i de clero defensaven que l’església havia de ser rica, per que la riquesa es una mostra  devoció cap a Deu, i que contra més riquesa, més gran era la devoció. Per tant l’església d’aquell temps no aceptaba els ideals que tenien els franciscans, ja que, això implicava que l’església havia de perdre diners i  propietats, i per tant també poder.

*Quin és el pensament de l’inquisidor Bernat Gui respecte els heretges?

Pensa que han estat seduits per el diable, i que per tant han de morir cremats en la foguera, per que així es puguin purificar.

*Quin tipus de raonament fa servir Guillem de Barskerville per soldre el misteri de l’abadia?

Ell es dona conta de que tots els morts tenien una taca negra al dit i a la llengua, i es dona conta de que el culpable de les morts es un llibre enverinat. I desprès d’endevinar la causa de la mort, ajunta totes les històries i troba la solució, es ha dir, tots estaven llegint un llibre prohibit, i  quan es llepaven el dit per poder pasar de página, s’enpasaven el veri, i desprès d’unes hores tenien uns dolors horribles i es suïcidaven o morien del mateix dolor.

*Què volen dir les paraules finals d’Adso quan veu a la noia?

Volen dir que ell prefereix quedar-se per aprendre la sabiduría del seu mestre, que no pas deixar tot per el desig carnal que sent per la noia. És ha dir, que prefereix la raó que no pas l’amor.

*Concepcions sobre l’amor, la dona, la sexualitat i l’ésser humà.

El protagonista de la pel·lícula fa una distinció entre amor i sexualitat, es ha dir, entre el desig carnal i l’amor sincer cap a una persona. També ens mostra un altre tipus d’amor, que és , als llibres i als grans pensadors, que per tant sería un amor cap a la sabiduría i la raó, es ha dir, un amor intel·lectual.

En canvi, els monjos tracten la sexualitat com si fos un pecat, una cosa del dimoni, i que els grans savis han d’evitar. Per tant, ens mostren a la dona com la responsable del pecat, i com una tentació que li posa el dimoni i que per tant hem de fugir d’ella.

I l’ésser humà es presentat como un ésser frágil, estúpid i que te molta por, i per això té tanta fer, per que necesita creure que alguna cosa els salvará, i per això creuen en Deu.

*Poder polític de l’emperador i poder eclesiàstic del Papa.

En aquella época, i com podem observar en el film, el Papa tenia més poder que el rei o l’emperador. Per tant, qui tenia el poder era l’església, que era qui tenia la sabiduría i la riquesa de l’època.

*La pobresa evangèlica.

Els franciscans la defensaven amb l’argument de que com Jesús era pobre, l’església també ho havia de ser i que les propietats i les riqueses no haurien d’existir.

*La bruixeria.

Era molt comú que en aquella época dir que una dona era bruixa, sobretot si practicava algú tipus de ritus, o simplement si volien venjar-se d’ella, i volien que fossin cremades ha a foguera.

*La presència de les idees clàssiques de Grècia i Roma en la cultura medieval.

En el film es reflecteix molt bé la importancia d’aquests autors, amb el personatge de Guillem de Baskerville, el protagonista, ja que es un gran seguidor de l’autor Aristòtil. En época medieval, els autors clàssics tenen una gran importancia, sobre tot Aristòtil i Plató, ja que, influeixen molt ha la reeligió cristiana, que es la predominant durant tota l’època medieval.

 

 

Aquest article ha estat publicat en Filosofia. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a El nom de la rosa

  1. Joaquim diu:

    Bé.

  2. giseledm10 diu:

    Fet!

Deixa un comentari