“El Nom de la Rosa”

“El segon llibre de Poètica” d’Aristòtil és l’arma homicida i tracta de la comèdia i l’humor. El motiu per el qual es prohibit es perquè el tema del humor no esta ben vist per als monjos benedictins. El riure suprimeix la por i aquesta es necessària per tenir fe.

Baskerville sap en tot moment quina és la realitat del problema; Tot i així, per la pressió de l’església  a de modificar o adaptar tot allò que realment sap que a succeït. A la pel·lícula, durant el judici i condemna a mort de dos monges dulcinistes  i una jove acusada de bruixa Guillem es mostra ferm debat l’idea  d’acusar d’assassins perquè sap que no han estat ells tot i que si són culpables  de ser dulcinistes.

Els dominics i els franciscans discutien per la pobresa de l’època. L’església era  rica i poderosa i tenia el control de  molt bona part de l’economia d’aquella època, ja que pressionaven molt a la classe baixa mitjançant  impostos. Els franciscans reclamaven a favor de la classe baixa i l’església més pobra, però els dominics no estaven d’acord. La pobresa era necessària per l’església per rendir el culte a Déu.

Els heretges eren els culpables dels crims segons l’inquisidor Bernat Gui ja que invocaven al Diable.

Baskerville durant el film sempre es basa en el nominalisme ; No redueix la seva investigació en acusar com l’església diu al Diable com a l’autor dels fets sinó busca investigar de manera real i fidel als seus principis.

Les paraules que diu“No he sabut mai el nom d’ella, però segueixo pensant en ella cada dia”.   fan referencia a la noia, la qual és amb qui te la seva única experiència carnal i a qui dedica paraules  d’amor i nostàlgia.

Si parlem en referencia als instruments de Baskerville, crida l’atenció com les lents o l’astrolabi son acusats per als monges com a instruments del diable i Guillem intenta ocultar-los.

El nominalistes  creuen que els noms, els arquetips, les idees  entre d’altres no existeixen com a tals amb una naturalesa pròpia, sinó que son noms buits que usem per a designar les coses. Així mateix, l’home nomes pot conèixer allò singular, material i no pas res mes enllà, perquè no existeix. Els noms són buits, son un principi d’economia, designem per anar bé, no per ontologia, perquè existeix una idea a la que s’assemblen.

Primer de tot, destaquem la dona com a una representació del mal; A la pel·lícula la comparen amb el diable. La sexualitat, tema directament relacionat  amb la dona, es algo que t’allunya de Déu, per tant són temes prohibits. Tot i això, les idees i pensaments que tenen no van acompanyats de les seves accions. Molts d’ells abusen de la jove i pasen a ser pecadors. Respecte l’amor, com que Déu es considerat un ser suprem; l’amor a de ser cap a aquest; La manera d’estimar es estimant al progim.

En el moment on tots els franciscans que tenen ideologies empíriques apareix una crisi. Aquets estan trencant amb l’escolàstica la qual fomenta al raó a la fe per augmentar els dogmes del cristianisme  que dit d’una altre manera vol dir refusar el coneixement.

Respecte el que fa la  bruixeria , en el film la veiem reflexada a la noia que es acusada de ser bruixa ja que la troben o diuen trobar-la entre gats negres que es signe de bruixeria.  En aquella època la bruixeria era una crisi espiritual que va provocar la mort de moltes innocents.

 

Aquest article s'ha publicat dins de Filosofia i etiquetat amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a “El Nom de la Rosa”

  1. Joaquim diu:

    Justet

  2. Roger Ramos diu:

    fet

Deixa un comentari