INTRODUCCIÓ
“El Nom de la Rosa” és una novel·la d’Umberto Eco ambientada en un monestir benedictí l’any 1327. Va ser publicada per primer cop l’any 1980 i va ser un èxit de vendes immediat sent traduïda a nombroses llengües, entre elles el català.
Combina elements d’intriga i una investigació detectivesca amb reflexions filosòfiques i disputes teològiques, dins del marc del pensament medieval.
COMENTARI DE LA PEL·LÍCULA
El llibre a destacar, és el “Segon llibre de poètica” d’ Aristòtil, tracta de l’humor i la comèdia. Per als monjos benedictins estava molt mal vist aquest tema i per això estava prohibit aquest llibre. L’humor i els somriures suprimeixen la por, i la por és necessària per tenir fe. Per això estava prohibit el llibre ja que les persones que el tinguessin no arribarien a la fe, ja que reduirien la por, que es necessària per arribar a la fe.
Baskerville sap des d’un principi quin es el veritable problema, ell ho resolt tot molt més ràpid que la resta i això el diferencia molt més que als altres. Ell té una passió immensa per la església i la seva religió però tot i això sap deixar-ho una mica apartat i mitjançant la raó es com aconsegueix resoldre els diferents entrebancs i misteris que succeeixen. Guillem es manté igual que els seus companys degut a l’església i es fa passar desapercebut i modifica una mica el que veritablement passa i descobreix a través de la raó.
En la pel·lícula, a l’escena de les tres morts, de dos monjos per assassins i de la pobra jove, que creuen que es bruixa. Guillem es manté ferm amb la idea de la resta de monjos tot i saber que no tenen cap culpa ni uns ni altres de ser assassinats. Tot i que ha descobert mitjançant la raó i la seva intel·ligència que s’equivoca l’església, per la seva fe no diu res i fa passar com un més.
Aquest conflicte sorgeix per els diferents punts de vista de l’església. Uns estan contents i bé de que siguin rics, i altres voldrien pobresa perquè segons ells la pobresa es necessària per arribar al culte de Déu. Cal estar al punt més pobre i més humil per conèixer veritablement Déu i aprofundir a la seva fe. El poder polític no vol que l’església sigui rica ni tingui poder perquè no en perdin ells.
Bernat Gui diu fermament que han de ser condemnats al foc etern. Tot aquell que traïcioni l’església no te perdó de res i es mereix el màxim càstig possible. Per això els dos monjos, (suposadament assassins) i la jove, ( en principi bruixa), son condemnats al foc.
El mètode que utilitza Guillem és el empíric-inductiu. Aquest consisteix en generalitzar molt, anar proposant diferents hipòtesis al llarg de la recerca fins arribar a la veritat del que està passant. Relaciona tot el que observa amb el que ha viscut. Des de un principi no es creu la veritat que diu l’església, ja que la seva veritat, ell sempre utilitza el mateix mètode i així arriba a desxifrar tots els misteris de la Badia.
Les paraules d’ Adso a la noia que volen assassinar per bruixa, son totalment de nostàlgia i dolor, ja que volen matar sense cap culpa a la primera noia amb la que ha tingut relacions carnals i hi ha hagut sentiments pel mig degut a aquest trobament i això fa que estigui tan dolgut i decebut per la suposadament pèrdua de la noia i per la idea de l’església.
Els monjos de la Badia queden sorpresos dels instruments que utilitza Baskerville, com per exemple les seves curioses lents de contacte, molt peculiars. Degut això ja veuen que Guillem no es un monjo qualsevol, tenia característiques que cap altre monjo tenia, i això també els preocupava a alguns
Hi ha molts signes relacionats amb el diable com per exemple les llengües negres del verí a les pàgines del llibre d’ Aristòtil. La llengua i el dit els hi quedava negre i el negre està molt relacionat amb el diable i la foscor, la por..etc.
L’ amor està mal vist, són monjos i no creuen en l’amor carnal, i la dona està molt mal vista, es una època on la dona es molt inferior al home i per això no es destaca en cap moment de la pel·lícula. No es practica el sexe ni res. L’ésser humà es la figura més important però no sempre té perdó, Déu es la màxima referencia i institució, la persona si s’equivoca i es molt greu pot ser condemnat perfectament a la mort, encara que s’equivoquin els qui condemnen. Per exemple a la Badia nomes dos persones practiquen sexe que són l’ Adso i la noia, si s’haguessin adonat la resta de monjos hagués estat un greu problema per ell i ella, ja que no s’ho podien ni imaginar.
Des d’un principi l’emperador i el poder polític es la institució mes rica del país i amb més poder. Estaven en contra del poder del papa i de l’església ja que no veien convenient que sigues rica i amb poder ja que després ells podrien perdre’n i seria desastrós per ells, originaria un gran conflicte entre dos grans i poderoses institucions.
Segons els Franciscans la fe (religió) i la ciència ( raó), van totalment separades. Aquesta crisi escolàstica és deguda a que en moltes ocasions s’ha vist que la fe per si sola no podia demostrar moltes coses, necessitava la ciència, la raò per acabar de complementar el que estava passant. Per això van haver-hi diferents conflictes entre els que creien que una i altra eren complementaries i d’altres pensaven que no tenien res a veure.
Els Franciscans van fundar una nova ordre basada en la pobresa, en la senzillesa i la humilitat. Volien un ordre sense propietats de terres, ni monestirs ni res, totalment senzilla com era Jesús, que sense tenir res i només amb la seva humilitat va arribar on va arribar. Creien que tota la gent que entres al ordre havia de ser pobre.
A la pel·lícula aquest tipus d’ordre està molt mal vist, perquè si que n’hi ha que volen que la religió sigui pobre i humil però necessiten i volen poder per tirar endavant, per tan posseir terres i construir edificis com monestirs, això fa que trenqui els esquemes del nou ordre i no sigui tan pobre com volien ser.
A la pel·lícula hi ha contínuament la presencia del diable, en diferents cossos. Per exemple pensen que la pobra noia es bruixa i contacta amb el diable i per això la volen sacrificar. També pensen que la cabra es el diable..etc.
Aquella badia i la pel·lícula en general està feta sobre la base de les cultures grecoromanes. Per una banda les bases dels grec eren la raó, on tenim el personatge de Guillem i Adso que mitjançant la raó resolen els diferents misteris de la Badia. Per altre banda les bases romanes eren molt mes cristianes, es jutjava la gent per la religió i es podia castigar sense cap motiu als heretges, com passa amb els monjos a la pel·lícula.
Eco va voler fer homenatge a diferents autors importants que el van marcar, i que apareixen a la pel·lícula en forma de personatge. Com per exemple Jose Luis Borges, es el personatge de, Jorge de Burgos, un personatge creat tal com és ell.
Bé.
Fet Joaquim!!