El nom de la rosa

• Quin és el llibre que serveix d’arma homicida? De què tracta? Per què es considera un llibre prohibit?

El llibre que serveix d’arma homicida és “Poètica” d’Aristòtil. El riure com a forma de poder glorificar a Déu,  és el tema tractat per Aristòtil en aquest llibre. Aquest llibre és considerat prohibit perquè és considerava que el riure era una manera d’incitar a l’home a pecar i per tant, d’anar a l’infern. Per aquesta raó, tot els que llegeixen el llibre moren; ja que, han sigut testimonis d’una manera diferent del pensament  l’època.

• Quina posició adopta Guillem de Baskerville davant el conflicte entre l’autoritat de l’església i l’autoritat de la raó? Com es veu reflectida en la pel·lícula?

Guillem de Baskerville s’enfronta a l’autoritat de l’església que durant l’edat mitjana va tenir un gran poder sobre la manera de pensar de la gent i no va permetre el desenvolupament de raonaments lògics que contradient algunes idees de l’església.  Guillem adopta una postura de raonament lògic on intenta mitjançant la raó i els fets arribar al coneixement; aquest tipus de pensament va ser explicat per Guillem d’Ockham a la seva teoria pessimista de Déu.  Aquesta posició es veu reflectida en la pel·lícula des d’un començament quan Guillem davant de la mort d’un monjo no és limita a creure que un fet estrany sense lògica a succeït; per tant, el que fa és intentar mitjançant un raonament lògic es descobrir realment que ha passat. D’aquesta manera Guillem pot arribar a descobrir el perquè i qui és l’assassí.

• Quina discussió es produeix, a l’abadia benedictina, entre els representants de les diferents ordres religioses?

Es discuteix sobre l’apropiació de riqueses de l’església i si Jesús era o no ric. Durant l’edat mitjana van sorgir els franciscans que promulgaven que l’església no havia de posseir terres ni riqueses perquè Jesús no va posseir-ne al contrari tot el que tenia ho donava als pobres. Per tant, les diferents maneres de pensar religiosament van arribar a pactar per realitzar una reunió a l’abadia, amb la finalitat d’acordar si Jesús va ser o no pobre i per tant si el poder econòmic de l’església havia de ser repartit entre la pobresa.

• Quin és el pensament de l’inquisidor Bernat Gui respecte els heretges?

L’inquisidor no planteja en ningun moment la salvació dels heretges i el que fa es realitzar un judici per condemnar els heretges a la foguera. Ell considera que tot aquell que realitzi qualsevol tipus de pecat contra Déu ha de ser castigat amb la mort. A l’època medieval els heretges també eren condemnats a mort si l’inquisidor ho deia.

• Quin tipus de raonament fa servir Guillem de Baskerville per resoldre el misteri de l’abadia?

Guillem utilitza el mètode empíric-inductiu perquè a partir de diferents observacions i casos, treu unes conclusions. A la pel·lícula Guillem relaciona la tinta negra de la llengua i dels dits dels morts amb el verí.

• Què volen dir les paraules finals d’Adso quan veu la noia?

Les últimes paraules d’Adso volen dir que després de totes les vivències passades ell recorda a aquella noia perfectament però no el seu nom; és a dir, que realment el nom no és el que importa. Com en el títol de la pel·lícula, quan una rosa és marceix no queda res més que el seu nom; per tant, no tot el coneixement és necessari.

• Com es reflecteix el nominalisme i la interpretació dels signes al llarg de la pel·lícula?

Es reflecteix pel fet de que englobem en un concepte un conjunt de coses similars entre si però no iguals, com és el cas del concepte “home”; no tots els homes són iguals però entre si hi ha unes característiques que permeten agrupar-se dins del concepte “home”. Al llarg de la pel·lícula Guillem va interpretant diferents signes per arribar a trobar la veritat que els signes indiquen; és a dir, per resoldre el misteri de l’abadia.

• Concepcions sobre l’amor, la dona, la sexualitat i l’ésser humà.

El paper de la dona es vist com un mètode de diversió i satisfacció on la dona no té dret a res; és a dir, la dona és inferior. L’amor cap a Déu és la base de la pel·lícula on les diferents maneres d’estimar a Déu es contraposen, els benedictins oren a Déu però no creuen que han de ser pobres i humils per estimar a Déu en canvi els franciscans estimen a Déu estimant als germans de manera pobre i humil, per aquesta raó les diferents maneres de pensar en la fe han convocat una reunió que no és més que un paper secundari de l’acció de la pel·lícula. La sexualitat esta vista com un càstig, aquells que la realitzen són heretges i han de ser castigats. Durant l’edat mitjana la sexualitat era vista com un pecat i per tant tot aquell que la realitzava sense estar casat era un pecador i aniria a l’infern, tot i això, a la pel·lícula apareix un monjo que es castiga per els pecats carnals que ha realitzat i amb qui ha mantingut relacions es suïcida tot i que el suïcidi es consideri també un pecat, perquè el sol pensament de pensar en el que ha fet no el deixa viure per tant acaba amb aquesta agonia. L’ésser humà és la creació de Déu i per tant esta considerada com una criatura divina tot i que una de les seves debilitats és la facilitat per ser temptat pel diable a realitzar pecats.

• Poder polític de l’emperador i poder eclesiàstic del Papa.

Durant l’edat mitjana el poder del Papa era molt important, l’església interferia en assumptes polítics, socials, econòmics,… Però el cisma d’occident va trencar gran influencia de l’església produint dins d’ella variants del cristianisme; és a dir, l’aparició dels franciscans radicals i normals enfront de la riquesa de l’església. Aquest fet va provocar que el poder de l’església s’afeblís i per tant el poder de l’emperador fos superior. Tot i que l’emperador en tot moment tenia el poder polític l’església influenciava mitjançant la promulgació de la paraula de Déu a l’emperador.

• Els franciscans i la crisi de l’escolàstica.

L’aparició “d’artefactes” científics dins d’una època on la ciència i la raó no és valoren, sinó que és la fe i la religió la que regeix les normes. No hi ha raonaments si no que tot lo dolent succeeix per obra del diable. Guillem un franciscà que considera que l’església no ha de tenir riqueses , que ha de ser humil i ajudar a la gent com Jesús va fer, incorpora objectes que provoquen una ruptura amb l’escolàstica clàssica a nivell de pensament i a nivell de fe amb la manera de pensar la fe cristiana. Per tant els franciscans van aportar un nou pensament cristià que va promulgar-se ràpidament i va provocar rebel·lions dins d’algunes esglésies.

• La pobresa evangèlica .

Els franciscans consideren que dins de la religió hi ha una pobresa evangèlica ja que la promulgació de la fe no és correcta. La verdadera fe és aquella que Jesús va mostrar; és a dir, la pobresa màxima amb la finalitat d’ajudar a la gent. La riquesa només fa pobre al ric i d’aquesta manera un esperit pitjor. Jesús promulgava que Déu no vol se venerat el que vol és que els germans s’ajudin entre si. Per tant, els franciscans volen canviar la manera de viure la fe ajudant als seus germans i germanes.

• La bruixeria.

La bruixeria a l’edat mitjana i com es veu reflectida a la pel·lícula es considerada com un pecat. La bruixeria es considerava una crida i invocació del diable, que només portava el pecat a les persones i la condemna per tota la vida a l’infern a viure una vida miserable. Per tant, tot aquell que es considerat que invoca al diable ha de ser cremat.

• La presència de les idees clàssiques de Grècia i Roma en la cultura medieval.

La societat estamental va ser un dels pilars de la societat medieval que és veu reflectit dins d’aquesta pel·lícula, on l’església té un gran poder polític, social i intel·lectual. El poder polític és veu reflectit al final de la pel·lícula quan l’inquisidor culpa als monjos i a la noia d’heretges sense proves però ningú li retreu. El poder social es veu durant tota la pel·lícula, com l’església és la que alimenta al poble i el poder intel·lectual es veu reflectit en la gran biblioteca , la amplitud de coneixements de tots els monjos…

• Referències a la literatura contemporània: Conan Doyle, Jorge Luis Borges,…

L’autor va ser un admirador de Borges i com a homenatge va decidir que Jorge de Burgos seria la imatge de Borges; és a dir, va basar-se en Borges per caracteritzar al monjo assassí Jorge de Burgos.  Guillermo de Ockham una figura intel·lectual i racional va inspirar a Eco a basar-se en Guillermo per caracteritzar al franciscà Guillem de Baskerville.