COMENTARI “EL NOM DE LA ROSA”
En aquest film anomenat “El nom de la Rosa” parla sobre diferents conflictes d’aquella època i també sobra la filosofia medieval.
Al començament, el franciscà Guillem de Baskerville i el seu deixeble Adso de Melk, van a un monestir de benedictins per a intervenir en una disputa teològica. Desgraciadament, al arribar-hi són informats d’una mort estranya a l’abadia i l’abat els hi demana la seva ajuda per poder aclarir el misteri.
Durant el transcurs de la pel·lícula, és pot anar veient com hi ha un punt comú el qual provoca totes aquestes morts, s’acava descobrint que és el segon llibre de poètica d’Aristòtil que tracta dels principis de la seva raó aplicats a la comèdia. Ell feia servir tots aquests principis per riure’s dels problemes però l’Església amb contraposició del que creia Aristòtil, deia que riure servia per evolir la por als càstigs de Déu i d’aquesta manera l’Església perdia tot el poder.
Guillem de Baskerville en el moment en el que ha de decidir quina “posició” adopta entre el conflicte de l’autoritat de l’Església i l’autoritat de la raó decideix posar-se a favor de la segona, és a dir, de l’autoritat de la raó, tot i la seva posició, investiga de manera cautelosa. Davant la Santa Inquisició no mostra, no deixa veure el que realment pensa i d’aquesta manera és queda al marge. Guillem de Baskerville no s’acava de creure tot el que li diuen perquè hi ha moltes coses que no li encaixen, així que continua investigant pel seu compte l’Església amb l’ajuda del seu deixeble Adso de Melk.
A l’abadia benedictina és produeix una discussió entre els representants dels diferents ordres religiosos, els benedictins i els franciscans, els quals discutien si l’Església havia de tenir poder o no.
Hi ha diferents personatges els quals van intervenint en la trama de la pel·lícula i van donant el seu pensament i la seva ideologia i, d’aquesta manera, a nosaltres ens és més fàcil seguir el fil de l’argument. Un dels personatges que apareix és Bernat Gui el qual té un pensament inquisidor respecte els heretges dient que aquests no haurien de ser indultats ja que haurien de ser cremats com a càstig i d’aquesta manera estarien condemnats al foc etern.
Guillem de Baskerville continua investigant amb ajuda del seu deixeble, i s’en adona poc a poc de diferents coses que no li acaben de lligar, un exemple seria quan va on els copistes copien tots els llibres que els hi van enviant per poder-los preservar, però, per sorpresa Guillem de Baskerville, s’en dona compte que hi ha molts pocs llibres en comparació amb la importància que té aquell monestir per la cantitat de llibres que hi ha. I, investigant i investigant, acaba descobrint que hi ha una porta secreta on porta a un laverint on s’amaguen tots els llibres, els quals un d’ells és el llibre d’Aristòtil del qual estem parlant. Guillem de Baskerville, arriba a tots aquests coneixements amb l’ajuda del pensament i la raó els quals el porten a l’autèntica veritat i d’aquesta manera pot arribar a descobrir el misteri de l’abadia.
Durant el transcurs de la pel·lícula Adso de Melk té relacions sexuals amb una noia de la qual s’enamora perdudament, amb aquesta noia no ha tingut cap conversa i aquest seria un exemple del nominalisme ja que al no haver parlat amb ella mai però al enamorar-se igualment és pot comparar amb la religiositat ja que nosaltres creiem en Déu o en el “estimem” però no l’hem vist mai. Al final d’aquesta escena, és veu com Adso parlant desde la seva experiència de gran diu que encara enyora la seva única experiència carnal i sentimental amb aquesta noia la qual encara ni sap el seu nom. Indirectament diu que els universals només són noms i que les coses sensibles permeten que les poguem conèixer i és pugui mantenir el record, encara que els noms els quals en parlem per denominar la cosa, se’ns poden oblidar o inclús poden deixar d’existir.
Durant el transcurs de la pel·lícula apareien també temes com l’amor, la sexualitat, la dona, etc. El paper de la dona en la pel·lícula és veu com a representació del mal, és a dir que són contraris a ell, ens n’allunyen de Déu i ens apropa al Diable. La dona és tractada amb inferioritat, només la utilitzen per el bé de l’home. La dona és condemnada a la foguera perquè l’acusen de practicar bruixeria ja que la troben rodejada de gats negres i gallines mortes. Un altre tema del qual parlen és sobre l’Església i l’Estat, el que pensa Guillem de Baskerville és que l’estat i l’Església haurien d’estar separats. Quan parla del Papa diu que ell s’hauria de limitar a servir els fidels cristians ja que són els que el segueixen, i la seva autoritat hauria d’estar exercida sobre els membres de l’Església. El Papa no pot governar, no pot imposar les seves creençes sobre les persones que no són fidels a l’Església, a Déu. També esmenta que el Papa és una persona, per tant, també és pot equivocar, ell no és perfecte, d’aquesta manera el Papa és només una autoritat religiosa. L’estat el que ha de fer es que els ciutadants estiguin a gust i que respectin els requisits per obtenir una bona convivència entre tots, el que ha de fer l’Estat és encarregar-se que tot funcioni amb harmonia i penalitzar als civils si fan coses il·legals. Per tots aquests motius, Guillem de Baskerville pensa que la Santa Inquisició hauria de prohibir-se ja que el que fa es castigar al lliure pensament dels ciutadants.
La pel·lícula va prosseguint, i més endavant sorgeix una crisi la qual és deguda a la creença dels franciscans en la ciència, l’empirisme, la raó, etc. el que fan es trencar amb l’escolàstica que són els que subordinen la raó a la fe per poder augmentar els coneixements del cristianisme, és a dir, els que fugen del coneixement. El nominalisme són aquells que creuen que els Universals no existeixen com a naturalesa pròpia, sinó que són noms els quals nosaltres els denominem però estan “buits” en significant. D’aquesta manera, l’home només pot conèixer allò sigular, material, no pot arribar més enllà perquè no existeix. Desitgem per anar bé, no per ontologia, perquè existeix una idea a la que s’assemblen.
En la època del segle XIII-XIV ja queda molt marcada la separació entre la filosofia i la teologia gràcies al pensament de Sant Tomàs d’Aquino i d’altres, d’aquesta manera també queda clara la ruptura entre la raó i la fe la qual constitueix una anticipació del pensament modern.
A l’edat mitjana, la bruixeria i la demonologia van arribar en noves dimensions gràcies a l’esperit de crisi de l’època. En aquests temps, és busquen culpables de les desgràcies i d’aquesta manera s’iniciaran les persecucions per part dels catòlics i protestants. La creença en la bruixeria és comuna en moltes cultures però les interpretacions d’aquestes varien depenent de la cultura. En la cultura occidental és sol relacionar amb el Diable. Aquest ha estat el concepte de “bruixa” sobretot del segle XX.
La cultura medieval va estar fortament influenciada pel pensament clàssic i això va influir en la manera de pensar i també els va portar a qüestionar-se si l’Església era una única veritat. Els eclesiàstics el que feien era seguir la filosofia de Plató i les ordres mendicants la filosofia d’Aristòtil.
Les referències a la literatura contemporània serien les següents. El protagonista està basat en Guillem d’Ockham el qual va relacionar el pensament medieval introduïnt molts dels mètodes de raonament els quals s’utilitzen en la novel·la al seu personatge homònim. També el podriem relacionar amb Sherlock Holmes i d’altres.
Quan parlem d’Adso, veiem que la seva abreviatura ve de “Ad Simplicio”, referint-se al personatge del Diàleg de Galileu Galilei. Allí SImplíci també fa una crítica a l’ús inapropiat de la Navalla d’Ockham, de la mateixa manera que a la novel·la Adso no sempre segueix els raonaments de Guillem. També podem veure una semblança entre Adso i Watson (personatge de Sherlock Homles) ja que fan un paper similar i els dos són confidents i futurs narradors de la història.
Per acabar, parlarem de Jorge Burgos el qual és un homenatge a l’escriptor argentí Jorge Luis Borges, ell era cec durant els seus últims anys de vida i també va ser director de la biblioteca nacional d’Argentina. El nom de la Rosa també es troben relats de Borges: bibliotecaris cecs, laberints, miralls, sectes, etc. Alguns dels persontages que aparèixen són històrics, és a dir que van existir en un passat i van ser importants.
Fent un resum de la pel·lícula i del que és discuteix podriem dir que aquesta pel·lícula parla sobre la filosofia medieval i la relació en el present, la trobo molt interessant per poder fer una reflexió més profunda del nostre pensament cap a la filosofia i cap a les creençes de l’època.
Bé.
fet!