Exercici 3

En el fragment 6 s’ens defensa una ontologia dualista. Plató creia que hi havia dues realitats, la primera realitat, és el món inte·ligible i la segona realitat  és el món sensible.

El món intel·ligible,és el món de les idees, el vertader, l’ideal, és etern i no canvia, no ocupa lloc i només el podem pensar.                                                                                                                El món sensible, és el món material, el captem amb els sentits i a diferència del món Intel·ligible aquest món té canvi, és imperfecte, i ocupa lloc.

El que diu Plató és que per tenir consciència del que són les coses, hem de tenir primer una idea de les coses, ja que encara que per exemple vegis un St. Bernardo, si no tens l’idea de St. Bernardo, no sabràs que és el que estàs veient, i per Plató, la primera idea és matemàtica perquè potser no saps que és una cosa però si que saps si és gran, petita, rodona etc. Seguint amb el mateix exemple; jo veig un St. Bernardo, potser no sé que és un St.Bernardo, però si que sé que és gran, que té quatre potes… Per tant el que Plató diu és que afirmem que és una cosa a través del llenguatge, però això només és possible si tenim la idea d’aquesta cosa.

Per últim, Plató també diu que captem les coses del món material a través dels sentits, i les idees les captem amb l’esperit, pensant. Per exemple: Sé que hi ha galetes perquè les veig, les oloro… però la idea de galeta no la puc olorar o veure, sinó que només la puc pensar.