Exercicis Plató

EXERCICI 1.- Llegeix el fragment 4 i explica de què parla, què diu i què vol dir i explica per què distingeix els “llits” que fa l’artesà de la “idea de llit” de la qual es serveix. Què significa la frase final: “car no és la idea mateixa que fabrica l’artesà; això és impossible” En aquest fragment del diàleg, Plató ens presenta les idees i les coses materials i ens fa una breu distinció entre elles.

Per començar, ens defineix el concepte d’idea, que com em de recordar, per Plató mai no és una cosa; existeix realment però només la podem veure a través de la ment. Les idees no designen a una cosa en concret, sinó a un grup homogeni de coses, ja que tenen algun element comú que fan que s’assemblin entre elles. A aquestes les designa com a úniques, ja que a partir d’elles podem parlar de la Veritat, del Bé…; són eternes, ja que sempre seran el que són i no canvien; i són indivisibles. Els diferents objectes materials imiten i copien a la idea, i per això guarden una relació de similitud, és a dir, la idea acaba fent que la cosa material sigui com és. Aleshores, passa el mateix amb els llits i les taules. Aquest conjunt d’objectes materials comprenen i engloben a tots aquells que no són idèntic entre sí, però que sí que guarden una similitud i, per això, podem anomenar a tots aquells objectes del conjunt de la mateixa manera, sigui llits o sigui taules. Tots aquells que tinguin una similitud, sigui la que sigui, amb l’idea de taula o llit, l’acabarem anomenant taula o llit. Per això diem que les idees són úniques, ja que només tenim una idea de taula en el nostre pensament, i les coses semblants a aquesta l’anomenem taula o llit, tot i ser diferent a les altres taules o llits. Podem explicar la diferència que hi ha entre els llits que l’artesà fabrica i la idea pròpia de llit a partir del dualisme Platònic, el pensament que ell té sobre l’existència dues realitats, la material i la ideal. Per això podem dir que no és el mateix la idea de llit i el llit, ja que la idea que en tenim simplement ens permet acabar designant l’objecte amb aquest nom a causa de la relació de similitud, no perquè siguin iguals o el mateix.

• En primer lloc, la diferencia que trobem entre una i l’altra, és que la idea només la podem pensar, ja que prové del món intel·ligible; en canvi, el llit com a objecte eñ captem amb els sentits, ja que resideix en el món sensible.

• La segona diferència és que la idea és eterna, sempre serà de la mateixa manera, són alienes al temps; en canvi, l’objecte és efímer, es transforma amb el temps.

• La tercera és que la idea és única, cap és igual a ella; en canvi, hi ha diverses multituds que comparteixen algunes característiques que ens permeten designar-les de la mateixa manera a partir de la idea.

Aleshores, si ens posem a analitzar la última frase, podem afirmar que és del tot impossible que l’artesà pugui arribar a fabricar la idea de llit o de taula, ja que pertanyen a un món diferent del sensible, des de sempre que han existit, és perfecte i mai ha canviat ni canviarà. Les idees només les podem pensar, ja que no podem crear una cosa perfecta i eterna.

EXERCICI 2.- Llegeix el fragment 1 i explica amb les teves paraules de quin tema tracta i quines són les idees principals del text que es defensen i amb quins arguments ho fa. El tema principal, del qual ens parla Plató en aquest fragment, és la importància del procés de la purificació de l’ànima, anomenat dialèctica ascendent, per poder arribar a assolir el coneixement del Bé suprem.

En aquest fragment també observem que tracta sobre la ètica platònica i l’estudi de la conducta en trets més generals. Per poder explicar als seus deixebles els temes esmentats al principi, ell recorre a una sèrie de mites i contes, i així aconseguir transmetre’ls-hi un seguit de pensaments que ell té. Plató fa una diferenciació entre una part de nosaltres que pertany al món material, el món sensible (el cos), i una altra part que pertany en el món intel·ligible, el de les idees (l’ànima). A causa de que ell creu en aquesta divisió en els éssers humans, diem que Plató és dualista, i aquesta dualitat ens l’explica a través del mite del “Carro Alat”. Plató en aquest mite comença dient que les ànimes són eternes, úniques i indivisibles, les quals viuen des de l’eternitat al món intel·ligible contemplant les idees, que també són eternes. Allí les ànimes viuen felices i tranquil·les. Però un bon dia, per xafarderia, les ànimes es pugen en un carro tirat per un auriga, amb un cavall blanc i un cavall negre per anar a visitar el món sensible, ja que el desconeixien. L’auriga en aquest mite representa la part racional de l’ànima, la qual guia i condueix el carro; el cavall blanc representa la part irascible, forta, dòcil, la qual segueix les ordres de l’auriga; i, per últim, el cavall negre que representa la part concupiscible, sensual, impulsiva de l’ànima. En el descens, per culpa del cavall negre, que desboca, provoca que el carro es surti del camí i l’auriga caigui en el món sensible. Aleshores, a causa d’això les ànimes eternes residiran en el cos, el seu recipient al llarg de la seva durada en el món sensible. A partir d’aquí, l’objectiu de l’ànima és fugir del cos a través d’un procés de purificació, la dialèctica ascendent, que implica la millora moral, d’adquisició de coneixements i del saber usar la raó. Per poder dur a terme la purificació de l’ànima, el què busquem els homes és l’eudaimonisme, la felicitat, que és el mateix que la recerca del bé, ja que quan fem el bé o bones accions som feliços. Això és en base a l’ànima, però en base al cos, la recerca de la felicitat és diferent: la basem en el plaer. Aleshores em de practicar per assolir el control sobre el cos i arribar a la virtuositat de l’ànima. En definitiva, l’ànima virtuosa és aquella que sap controlar els seus impulsos, tenir un gran força de voluntat i, que sap com usar la raó. A partir d’aquí, referint-nos al text, Plató ens explica que la gent que busca la virtuositat de l’ànima, ha de ser capaç de moure’s i divagar per el món de les idees i ser capaç de diferenciar-les i relacionar-les amb els objectes del món sensible mitjançant la raó per arribar a conèixer. Plató, amb el “Mite de la Línia”, divideix el món en dues parts: la material i la real. En la primera, la material, captem i creiem que hi ha coses en aquest món. A això ell li diu Doxa, una opinió relativa, creença. Si únicament tinguéssim la poca ambició d’anar més enllà i residir en aquest món material acabaríem essent com Plató en exposa en el seu inici del fragment “[…]Si algú no és capaç de discernir amb la raó la idea de bé separant-la de totes les altres, ni d’obrir-se pas, com en una batalla, a través de totes les dificultats, esforçant-se per fonamentar les proves no en l’aparença sinó en l’essència i no sap arribar al terme de les dificultats amb l’argumentació intacta[…]”, gent amb un nivell molt baix d’anàlisi, comprensió, coneixement i curiositat; i en la segona, la real (ideal), podem arribar a verdaderament arribar al món de les idees i conèixer gràcies a un raonament matemàtic i d’un intel·lectiu, és a dir, un raonament científic. A partir d’aquesta base podem observar la crítica que fa a aquelles persones que no busca la virtuositat de l’ànima, no vol conèixer ni usar la raó: “[…] fins i tot en el cas que assoleixi alguna imatge del bé, ho farà per mitjà de l’opinió, però no de la ciència; […]”; són aquelles persones que no arribaran mai a conèixer. Més avall trobem una altra crítica a aquest tipus de persones: “[…]i que en el seu pas per esta vida no fa més que somiar, enfonsat en un sopor del qual no despertarà en aquest món perquè anirà directament l’Hades per a dormir el son més profund? […]”. Amb això ens vol dir que la persona que no aspira a més i resideix únicament al món sensible, acaba vivint rodejant de les coses (ombres) que capta amb els seus sentits, les quals no podrà interpretar ni relacionar amb les idees del món intel·ligible, ja que no té la capacitat per fer-ho. I, és per aquesta raó, que fa referència a l’inframon d’Hades, ja que aquesta gent no busca la virtuositat de l’ànima, i si no busca això, en conseqüència la seva ànima no esdevindrà purificada i passarà a residir en les profunditats on s’hi adormirà.

EXERCICI 3.- En el fragment 6 quina ontologia es defensa?

En aquest text, Plató defensa una ontologia idealista, ja que creu que existeix un món intel·ligible en el qual resideixen les formes pures que donen sentit al món sensible: les idees; i també defensa una ontologia dualista, ja que creu en l’existència de dues realitats: el món intel·ligible, que acabo de comentar, i el món sensible, el qual percebem amb els sentits. Aquest món sensible és aparença, pluralitat, dispersió, el qual no entendríem sense el món intel·ligible. En la tercera oració del diàleg, Plató ens fa referència al món material, en el qual trobem les coses belles, els actes justos… i aquestes en diferents graus (pluralitat), per això diu que n’hi ha moltes, no existeix la perfecte. Aquesta pluralitat la podem reduir a partir del llenguatge, ja que ens permet fer una classificació de totes aquelles coses que resulten semblants a la idea que tenim de bellesa. Quan es refereix a que afirmem la seva existència, és perquè a partir dels sentits captem les seves obres, és a dir, les seves qualitats sensibles. Més endavant, en la cinquena oració del diàleg, Plató ja ens presenta el món intel·ligible. En aquesta, ja duu a terme la relació que hi ha entre aquests dos mons. Com ell diu, per a cada cosa li correspon una idea, la qual hi podem accedir amb el pensament i fa que entenguem i coneguem la cosa en qüestió. En definitiva, per ell, les coses múltiples són aquelles pertanyents al món sensible (les materials) que captem amb el sentits, captem les seves ombres i, en canvi, les idees formen part del món intel·ligible, aquelles formes pures, úniques, eternes i indivisibles les quals podem accedir a traves del pensament, l’ànima i ens fan entendre el món sensible.

EXERCICI 4.- Respon les dues preguntes del Text 7

1.-Què vol dir “per a nosaltres aprendre no és altra cosa que recordar” Segons el criteri de Plató, per ell conèixer és recordar.

Aquesta afirmació la fa ja que en la seva teoria tenim un coneixement de les idees perquè l’ànima és immortal i ha residit en el món d’aquestes. El nostre coneixement no és equívoc i manipulable ja que podem arribar a assolir la perfecció perquè els homes no coneixem a partir dels sentits, sinó que ho fem a partir de la nostra ànima immortal que ha estat en el món intel·ligible. Aleshores, simplement el que fem es recordar les idees que ja tenim dins nostre, és a dir, les idees per nosaltres són innates. Quan a partir dels sentits captem les ombres de les coses, directament, a través de la raó, la intentem relacionar amb la idea a la qual s’hi assembli.

2.- Quin argument es fa servir per defensar que l’ànima és immortal?

Plató ens diu que una de les nostres dues parts, l’ànima, prové del món intel·ligible i que el seu objectiu des de que va arribar al món sensible és poder assolir el suficientment coneixement per poder tornar a ascendir al seu món de procedència, ja que ja haurà estat purificada. Aleshores, si l’ànima procedeix del mateix món de la qual procedeixen les idees (ja que sinó no podríem tenir les idees de manera innata) que són úniques, immortals i indivisibles; raona que l’ànima ha de ser de la mateixa naturalesa que les idees. En definitiva, tan ànima com les idees són eternes i immortals.

EXERCICI 5.- Llegeix el fragment 2 i explica què diu aquest text i què opina Plató sobre els governants més enllà del que explícitament apareix en el text.

En aquest fragment, Plató ens parla sobre el tipus de governament que ell defensa i per el qual es posiciona.

Ell, en aquest llibre, ens parla de la justícia, entesa com a l’ajustament de la societat, fer que aquesta romangui en equilibri; ja que la societat només funciona quan existeix un ordre. Perquè hi hagi ordre calen unes lleis o ordres que s’han de complir. A més a més, Plató ens diu que en una societat, les persones han de treballar en aquell ofici en el qual són les millors, ja que així faran que la gent pugui gaudir de diferents serveis duts a terme de la millor manera. Si cadascú es dedica a fer aquell ofici el qual li surt millor, arribarem a aconseguir una societat perfecte, és a dir, ajustada. A continuació, tal i com va fer amb l’ànima, va dividir la societat en tres parts:

• Part Concupiscible: Engloba a la major part de població, la majoria de gent. Aquest estament estava caracteritzat per la virtut de la temprança, per poder dur a terme el seu ofici el millor possible i obeir les lleis establertes.
• Part Irascible: Aquesta està formada pels guardians, els quals s’encarregaven de la protecció de la ciutat i vetllar perquè la població acati les lleis i duguin a terme el seu ofici corresponent. Aquests havien de ser rics i no tenir família, ja que això els permetia ser dòcil i imparcials, ja que no estaven condicionats per res. La virtut que els caracteritzava era la de la fortalesa.
• Part Racional: I per últim, en aquesta entraven tots aquells guardians que havien exercit com a tals durant 20 anys. Aquests són els savis, els quals saben com utilitzar la raó, dedicava la seva vida al coneixement, es troba més a prop del món de les idees i la seva ànima està molt més purificada. Aquests tenen la virtut de la prudència.

Aleshores , podem veure que no tothom té la mateixa ànima, i, que per Plató, el millor governant és el savi, ja que és el que està més a prop del món de les idees i, en conseqüència, més capacitat per governar. Com a segona opció però, diu que aquelles persones que no tinguin interessos personals ni riqueses, també podrien governar. Per Plató, és una espècie de necessitat que governi un savi, alguna cosa inevitable, ja que és el més sensat i el que s’acosta més a la perfecció.

Aquest pensament es veu molt influït per la mort que va tenir el seu tutor Sòcrates.