EXERCICIS PLATÓ _David Martinez

EXERCICI 1.- Llegeix el fragment 4 i explica de què parla, què diu i què vol dir i explica per què distingeix els “llits” que fa l’artesà de la “idea de llit” de la qual es serveix. Què significa la frase final: “car no és la idea mateixa que fabrica l’artesà; això és impossible”

En el text, Plató parla sobre epistemologia, la teoria del coneixement. Distingim dos tipus de coneixement: l’episteme (per conèixer les idees) i el doxa (per conèixer el món a través dels sentits).

Quan l’autor fa referència a l’idea de llit, és la idea que tothom ens imaginem (matalàs amb 4 potes que serveix per dormir) , aquesta reflexió forma part del món ideal perquè és la idea comuna de llit i no el llit en sí.  Però quan parla del llit que fa l’artesà ja parla d’un tipus concret de llit i aquest llit és unic perquè ningú tindrà la idea del llit que fa l’artesà com a idea comuna de llit. Per això Plató afirma que generalitzem conceptes, la idea de llit és molt àmplia i abstracta.

Pel que fa a la frase “Car no és la idea mateixa que fabrica l’artesà, això és impossible”, Plató dóna a entendre que la idea de llit és molt abstracta i que cap llit és igual però no obstant això, tots tenim una idea de llit comuna.

EXERCICI 2.- Llegeix el fragment 1 i explica amb les teves paraules de quin tema tracta i quines són les idees principals del text que es defensen i amb quins arguments ho fa.

En primer lloc, Plató parla d’ ontologia. El tema del qual es parla en aquest fragment és sobre la idea de bé. Plató defensa que la idea de bé és la idea més important perquè engloba totes les altres (la idea de bellesa, de justícia, d’amor…).

Qui coneix la idea de bé és el savi. Per arribar a conèixer la idea de bé hem d’accedir al coneixement. (Plató va afirmar que l’ànima podria tornar al món de les idees quan es purifiqués, i es purifica l’ànima quan adquireixes el coneixement).

Plató també afirma que és important adquirir coneixement per arribar a la veritat, ja que la idea de bé s’acosta a la perfecció.

EXERCICI 3.- En el fragment 6 quina ontologia es es defensa?

En aquest fragment es defensa la ontologia platònica perquè diferencia el món de les idees del món dels sentits i afirma que les idees de les coses formen part del món ideal i no del món sensible.

Plató distingeix dues realitats:

El món de les idees és un món perfecte, harmònic, no ocupa lloc, únic on tot ha sigut sempre així i ho seguirà sent eternament. Plató creu que en aquest món hi trobem la nostra ànima. És el mon Parmenidià.

El món sensible és un món imperfecte, plural, va canviant i on les coses neixen i moren. Plató creu que en aquest món hi trobem el nostre cos. És el món d’Heràclit.

Aquestes dues realitats tenen una relació de semblança però són dos móns completament diferents.

EXERCICI 4.- Respon les dues preguntes del Text 7

1.-Què vol dir “per a nosaltres aprendre no és altra cosa que recordar”

En primer lloc, cal esmentar que l’ànima és la part de la persona que abarca el coneixement. Plató, és un defensor de les idees innates i per tant,  el coneixement que adquirim no el rebem de nou, perquè l’ànima ja el poseïa al món ideal. Per tant, Plató diu que aprendre és recordar.

2.- Quin argument es fa servir per defensar que l’ànima és immortal?

Plató utilitza el següent argument: l’ànima poseeix idees innates, per tant, ja ha existit anteriorment abans que el cos, fet que augmenta la probabilitat que quan es mori el cos, l’ànima segueixi existint.

EXERCICI 5.- Llegeix el fragment 2 i explica què diu aquest text i què opina Plató sobre els governants més enllà del que explícitament apareix en el text.

Aquest text parla sobre la política segons Plató. Explica que els vigilants d’una ciutat que rondin els 50 anys, un d’ells, el més savi, el triaran com a governant de la ciutat.

Plató creu que el governant ideal d’ una ciutat ha de ser escollit entre els vigilants quan ja tinguin una certa edat, uns 50 anys. Per tant, no poden tenir fills ni esposa ni propietats per tal de no prendre mesures pel seu benefici i no pel bé de la ciutat. La tasca de governant és ineludible i no s’ho ha de prendre com a un honor sinó com a una obligació. Quan acabin la seva tasca se’ls honrarà amb monuments.