Exercici 4 (Marc Rovira)

Text 7

Ben cert, afegí Cebes reprenent la paraula, si és veritat aquell argument que tu, Sòcrates, acostumes a repetir sovint, segons el qual per a nosaltres aprendre no és altra cosa que recordar, llavors cal necessàriament que en un temps anterior hàgim après el  que ens és recordat. Però això no és possible si la nostra ànima no existia en algun lloc abans de néixer en aquesta forma humana. D’on resulta que també així sembla probable que l’ànima és immortal. […]

– Veges-ho ara des d’aquest altre punt de vista. Quan l’ànima i el cos estan plegats, la natura disposa que l’un serveixi com un esclau i sigui manat, i que l’altra mani i faci d’amo. Si parteixes d’aquesta relació, ¿quin dels dos creus més semblant al que és diví i quin al que és mortal? ¿O no et sembla que el diví naturalment té la capacitat de manar i dirigir, mentre el mortal la d’ésser manat i servir com un esclau?

– A mi, sí.

– A quin dels dos s’assembla l’ànima?

– Evidentment, Sòcrates, l’ànima s’assembla al que és diví, i el cos al que és mortal.

– Examina ara, Cebes, féu ell, si de tot el que hem dit no ens en resulta aquesta conclusió: allò que més s’assembla al diví, a l’immortal, a l’intel·ligible, al que té una forma única i no es pot descompondre, al que és immutable i idèntic a ell mateix és l’ànima; en  canvi, allò que més s’assembla a l’humà, al mortal, al que té una forma múltiple i és inintel·ligible, al que es pot descompondre i mai no resta idèntic a ell mateix és el cos. […]

PLATÓ, Fedó

1.-Què vol dir “per a nosaltres aprendre no és altra cosa que recordar”

Sòcrates i Cebes es troben en el dilema de que per ells aprendre és recordar. Aquesta frase significa que cada coneixement que adquirim de la forma que sigui, el guardem en la memòria de manera que forma part d’un record, i llavors quan fem valer aquest aprenentatge recordem el que és aquella cosa que nosaltres hem après.

2.- Quin argument es fa servir per defensar que l’ànima és immortal?

Per dir que l’anima és immortal, en el diàleg, Sòcrates diu que no es pot descompondre i és intel·ligible. És a dir, l’ànima és immortal ja que passat un temps seguim sent nosaltres mateixos però el nostre cos ha canviat. Per tant, encara que el nostre cos hagi mort, l’anima seguirà sent mortal ja que no canvia passi el que passi.