PLATÓ, Oriol Gómez

EXERCICI 1.- Llegeix el fragment 4 i explica de què parla, què diu i què vol dir i explica per què distingeix els “llits” que fa l’artesà de la “idea de llit” de la qual es serveix. Què significa la frase final: “car no és la idea mateixa que fabrica l’artesà; això és impossible”

Fragment 4) «—Vols que comencem les nostres investigacions seguint el mètode acostumat? Tenim per costum aplicar una idea general a la multitud d’éssers que, si bé tenen una existència diferent, designem amb el mateix nom. Comprens?

—Ho entenc.

—Referim-nos ara a la multitud que tu vulguis. Per exemple, si et sembla bé, a la multitud de llits i a la multitud de taules.

—Molt bé.

—Però aquestes dues espècies de mobles estan compreses, una, sota la idea de llit i, l’altra, sota la idea de taula.

—Si.

—També tenim costum d’afirmar que l’artesà de cadascun d’aquests mobles, no fa el llit o la taula de que ens servim sinó conformant-se a la idea que d’ells té, car no és la idea mateixa que fabrica l’artesà; això és impossible.»

RESPOSTA: El text tracta, el llenguatge, el nom que donem als objectes, segons Plató , associem un nom com a ua idea general i agrupem tots aquells objectes amb el mateix nom, encara que poguin ser diferents, explica en aquest cas, que diem a dos tipus de mobles, a la seva multitud, cadires i altres anomenades taules. Peró l´àrtesa que construeix aquestes taules i cadires, no té la mateixa idea del que nosaltres ens servim, ell les construeix per el seu benefici, en forma de guanys, i nosaltres per utilitzarlas per comoditat, aixi doncs, no tots tenim la mateixa idea d´aquest objecte, tot i aixó, te el mateix nom.

EXERCICI 2.- Llegeix el fragment 1 i explica amb les teves paraules de quin tema tracta i quines són les idees principals del text que es defensen i amb quins arguments ho fa.

Fragment 1) – Doncs el mateix passa amb el bé. Si algú no és capaç de discernir amb la raó la idea de bé separant-la de totes les altres, ni d’obrir-se pas, com en una batalla, a través de totes les dificultats, esforçant-se per fonamentar les proves no en l’aparença sinó en l’essència i no sap arribar al terme de les dificultats amb l’argumentació intacta, ¿no diràs d’ell que no coneix el bé en si ni cap altre bé sinó que, fins i tot en el cas que assoleixi alguna imatge del bé, ho farà per mitjà de l’opinió, però no de la ciència; i que en el seu pas per esta vida no fa més que somiar, enfonsat en un sopor del qual no despertarà en aquest món perquè anirà directament l’Hades per a dormir el son més profund?

RESPOSTA: Aquest text parla de l´essencia del bé, que es com o veiem i com l´interpretem. Els temas principals són la idea del bé que tenim, i com el separem de les altres idees, de manera que ens guiem mes per les apareçes i la opinió dels altres que per el nostre propi estudi del concepte, Plató pot considera aquestes persones com a somiadors que no veuen la realitat i no en despertan.

EXERCICI 3.- En el fragment 6 quina ontologia es es defensa?

– Primer és necessari, vaig dir, que ens posem d’acord i us recordo el que ja s’ha dit tantes vegades.

– I què és? , va preguntar.

– Hi ha moltes coses belles, i moltes de bones, i igualment altres l’existència de les quals afirmem i que diferenciem a través del llenguatge.

– Si, en efecte.

– Afirmem també l’existència d’allò bell en si, i igualment, per a totes les coses que diem múltiples afirmem que a cadascuna li correspon una idea que és única i que anomenem la seva essència.

– És veritat.

– I diem de les coses múltiples que són l’objecte dels sentits, i no de l’esperit, mentre que les idees són l’objecte de l’esperit, i no pas dels sentits.

– Perfectament.”

RESPOSTA: La  Ontologia de Plató es la teoria de les idea, el cual es un dualisme ontologic dividit en mon sensible o inteligible. Tenim una idea de una cosa per la seva essencia a la que apliquem un llenguatge, y defensem.

EXERCICI 4.- Respon les dues preguntes del Text 7

 Text 7

Ben cert, afegí Cebes reprenent la paraula, si és veritat aquell argument que tu, Sòcrates, acostumes a repetir sovint, segons el qual per a nosaltres aprendre no és altra cosa que recordar, llavors cal necessàriament que en un temps anterior hàgim après el  que ens és recordat. Però això no és possible si la nostra ànima no existia en algun lloc abans de néixer en aquesta forma humana. D’on resulta que també així sembla probable que l’ànima és immortal. […]

– Veges-ho ara des d’aquest altre punt de vista. Quan l’ànima i el cos estan plegats, la natura disposa que l’un serveixi com un esclau i sigui manat, i que l’altra mani i faci d’amo. Si parteixes d’aquesta relació, ¿quin dels dos creus més semblant al que és diví i quin al que és mortal? ¿O no et sembla que el diví naturalment té la capacitat de manar i dirigir, mentre el mortal la d’ésser manat i servir com un esclau?

– A mi, sí.

– A quin dels dos s’assembla l’ànima?

– Evidentment, Sòcrates, l’ànima s’assembla al que és diví, i el cos al que és mortal.

– Examina ara, Cebes, féu ell, si de tot el que hem dit no ens en resulta aquesta conclusió: allò que més s’assembla al diví, a l’immortal, a l’intel·ligible, al que té una forma única i no es pot descompondre, al que és immutable i idèntic a ell mateix és l’ànima; en  canvi, allò que més s’assembla a l’humà, al mortal, al que té una forma múltiple i és inintel·ligible, al que es pot descompondre i mai no resta idèntic a ell mateix és el cos. […]

1.-Què vol dir “per a nosaltres aprendre no és altra cosa que recordar”

RESPOSTA: Qué quan fem l´acció de recordar una idea estem aprenen , ja que aquesta idea la tenim al cap i l´expressem,i per tant hem apres algó que potser sabiem perqué ja habiem fet.

2.- Quin argument es fa servir per defensar que l’ànima és immortal?

RESPOSTA: Qué dividim el cos i l´ànima, i l ànima li concedim el nom de divina, i al cos de mortal, per tant l´ànima es una cosa que no mor, que està per sobre.

EXERCICI 5.- Llegeix el fragment 2 i explica què diu aquest text i què opina Plató sobre els governants més enllà del que explícitament apareix en el text.

«–Aquesta és, doncs –vaig dir jo –, estimat Glaucó, la imatge completa que cal aplicar a les paraules que s’han dit abans, tot associant el món que se’ns apareix a través de la vista amb l’habitatge de la presó i la llum del foc que hi ha amb l’energia del sol; i si compares la pujada cap a dalt i la contemplació dels objectes de dalt amb l’ascens de l’ànima cap al món intel·ligible no et desviaràs pas de la meva conjectura, ja que és aquesta la que desitges escoltar. Només la divinitat sap si per atzar resulta ser vertadera. És aquesta, doncs, la meva manera de veure la qüestió: en el món cognoscible la darrera idea és la del Bé i amb prou feines pot ser percebuda; un cop percebuda, però, cal concloure que és la causant de tot el que hi ha de recte i de bell en tots els éssers; en el món visible és ella la que va engendrar la llum i el seu sobirà; en el món intel·ligible ella és la sobirana i la fornidora de veritat i d’intel·ligència, i que cal que la contempli aquell que es proposi actuar assenyadament tant en la vida privada com en la pública».

RESPOSTA: El text introdueix amb una part del mite de la caverna relacionanlo amb el vagatge de l´anima cap al món intel.ligible o de les ideas, que en el món pocs pensen amb la idea del bé i cal estar guiats per pesones que sapiguen discernir de diferents ideas del bé i el mal, que sigui assenyat i sigui intel.ligent, un savis. Plató destacava que els savis tenien de governar.