Exercici 5

Plató ens diu que la persona que després de cinquanta anys (els guardians), que hagi destacat sempre amb els estudis i amb els seus actes, serà escollit com a més savi per governar, tot hi que no vulgui governar, serà obligat a fer-ho i carregar amb tots els assumptes polítics per el bé de la polis. Quan arribi el moment de substituir-lo per un altre savi, l’antic serà honorat i podrà fer una vida de divinitat.

Plató és molt simple, ell creu que ha de governar qui en sap. Ja que en la polis cadascú ha de fer la seva feina i cada persona farà el que sàpiga fer, per tenir una societat justa (la justícia en la polis per Plató, és quan la ciutat està ajustada, on cadascú pren el lloc que li toca fent el que millor sap fer). En aquest cas, els governants, són aquelles persones que abans han sigut guardians. Aquests s’han dedicat plenament al govern de la ciutat i per això no tenen diners, ni fills,… són incorruptes (són persones justes). Amb aquesta vida que han portat, al passar al càrrec de governant, no seran corruptes, ja que només s’interessaran per vetllar per la ciutat. I el governant serà qui posarà a cada persona al seu lloc. Per exemple, el cuiner que més en sap de cuina serà qui haurà de saber si una persona és apta o no per ser cuinera.

Aleshores Plató diu: primer de tot, hem de cobrir les nostres necessitats, després ell ens diu que ens necessitem els uns als altres ja que les persones som limitades i tenim la necessitat de viure en societat, i per últim ens diu com he esmentat abans, cadascú ha de fer la feina que sap fer millor i els que més en saben de cada cosa, buscant les aptituds de cada persona sabran si aquesta ha de treballar de una cosa o d’una altre.

Ell divideix la polis amb governants, que són els guardians que destaquen amb els estudis i amb les seves accions. Aquests han de tenir prudència (obeir) i fortalesa (fer obeir), però aquests tenen drets i deures diferents que la resta de la població. Les persones normals,, tenen drets i deures normals (temperança), no han de deixar-se emportar pels impulsos.

Tenint en compte el que per ell és una societat justa, ell creu que els ideals de govern són la Monarquia (govern d’una persona) i l’Aristocràcia (govern dels més savis). Tot i així, els governs reals són la Timocràcia (govern d’una o varies persones que busquen l’honor, el ser elevats), i la Oligarquia ( el governant busca els diners, li preocupa com enriquir-se més), quan el poble es revolta després de veure com la polis es degenera, es crea la Democràcia ( és el poder de tots) aquest govern degenera i apareix la Demagògia (és el caos absolut, es fan decisions injustes, per això Plató mal donaria suport a la Democràcia), i quan ja hi ha aquest caos, sorgeix la Tirania ( algú ho torna a organitzar tot després de veure que la ciutat és un caos). A partir d’aquí, pot arribar a ser una monarquia, governa el tirà però de manera justa, la ciutat torna a estar equilibrada. El procés es va repetint.