Exercici 4-Text 7. De Toni Barba a Joaquim Fradera.

Ben cert, afegí Cebes reprenent la paraula, si és veritat aquell argument que tu, Sòcrates, acostumes a repetir sovint, segons el qual per a nosaltres aprendre no és altra cosa que recordar, llavors cal necessàriament que en un temps anterior hàgim après el  que ens és recordat. Però això no és possible si la nostra ànima no existia en algun lloc abans de néixer en aquesta forma humana. D’on resulta que també així sembla probable que l’ànima és immortal. […]

– Veges-ho ara des d’aquest altre punt de vista. Quan l’ànima i el cos estan plegats, la natura disposa que l’un serveixi com un esclau i sigui manat, i que l’altra mani i faci d’amo. Si parteixes d’aquesta relació, ¿quin dels dos creus més semblant al que és diví i quin al que és mortal? ¿O no et sembla que el diví naturalment té la capacitat de manar i dirigir, mentre el mortal la d’ésser manat i servir com un esclau?

– A mi, sí.

– A quin dels dos s’assembla l’ànima?

– Evidentment, Sòcrates, l’ànima s’assembla al que és diví, i el cos al que és mortal.

– Examina ara, Cebes, féu ell, si de tot el que hem dit no ens en resulta aquesta conclusió: allò que més s’assembla al diví, a l’immortal, a l’intel·ligible, al que té una forma única i no es pot descompondre, al que és immutable i idèntic a ell mateix és l’ànima; en  canvi, allò que més s’assembla a l’humà, al mortal, al que té una forma múltiple i és inintel·ligible, al que es pot descompondre i mai no resta idèntic a ell mateix és el cos. […]

PLATÓ, Fedó

4) Respon les dues preguntes del Text 7

1.-Què vol dir “per a nosaltres aprendre no és altra cosa que recordar”

Plató ho explica a través d’un teoria, la de la reminisciència. Ell deia que aprendre no era altre cosa que recordar. La nostra ànima, la qual havia estat rondant pel món intel·ligible, observant les autèntiques realitats (les idees), cau atrapat pels impulusos corporals en el cos d’un humà, el qual està en el món sensible. Així doncs, l’anima oblida tot allò que ha viscut abans, i la única cosa que li cal fer és recordar a través del mètode proposat (la dialèctica) perquè així aquella persona sigui capaç de recordar tot allò que en el fons ja sap, i així aprendre.

2.- Quin argument es fa servir per defensar que l’ànima és immortal?

Plató diu que quan cos i ànima estan junts, un d’ells mana a l’altre. Sabem que l’anima és immortal perquè aquesta s’assembla i té totes aquelles qualitats que té allò immortal. L’ànima és divina, una forma única i no la podem veure, per tant deduïm que és ella la que mou el cos, i que quan morim, és el cos que mor, perquè l’ànima perdura sempre en el món intel·ligible.

El destí final de l’ànima també és descrit en forma mítica. Les ànimes que han usat dignament la pròpia raó tornaran després del període de prova terrena a l’estat originari i seran eternament felices. Les que n’hagin fet un ús indigne, transmigraran de cos en cos, passant d’home a un animal cada vegada més inferior segons quines hagin estat les passions que l’han dominada.