«—Vols que comencem les nostres investigacions seguint el mètode acostumat? Tenim per costum aplicar una idea general a la multitud d’éssers que, si bé tenen una existència diferent, designem amb el mateix nom. Comprens?
—Ho entenc.
—Referim-nos ara a la multitud que tu vulguis. Per exemple, si et sembla bé, a la multitud de llits i a la multitud de taules.
—Molt bé.
—Però aquestes dues espècies de mobles estan compreses, una, sota la idea de llit i, l’altra, sota la idea de taula.
—Si.
—També tenim costum d’afirmar que l’artesà de cadascun d’aquests mobles, no fa el llit o la taula de que ens servim sinó conformant-se a la idea que d’ells té, car no és la idea mateixa que fabrica l’artesà; això és impossible.»
Plató: República
1) Llegeix el fragment 4 i explica de què parla, què diu i què vol dir i explica per què distingeix els “llits” que fa l’artesà de la “idea de llit” de la qual es serveix. Què significa la frase final: “car no és la idea mateixa que fabrica l’artesà; això és impossible”
Totes aquelles multituds de coses que coneixem, les sabem perquè en tenim una idea prèvia. Així doncs, no veiem res més que mils de representacions d’aquesta idea, d’un sol origen.
Es distingeix el llit i la idea de llit pel fet que, és gracies a la idea que coneixem el què és el llit. Podríem dir que el llit no deixa de ser una aparènça del que realmen és real (la idea de llit).
La frase bé a dir que l’artesà d’aquestes taules no les fabrica per la idea que té de taula, ja que no en té una idea física, sinó simbòlica, amb la qual només hi podem arribar raonant.
Bé.
Fet Joaquim!