Exercicis de Plató de Roger Muntasell

EXERCICI 1.- Llegeix el fragment 4 i explica de què parla, què diu i què vol dir i explica per què distingeix els “llits” que fa l’artesà de la “idea de llit” de la qual es serveix. Què significa la frase final: “car no és la idea mateixa que fabrica l’artesà; això és impossible”

Plató en aquest diàleg parla de estem acostumats a donar una idea general a una multitud d’éssers, que encara que siguin diferents, els diem amb el mateix nom. Per exemple, els felins agrupen els lleons, els gats, les panteres, etc. I en aquest cas Plató parla de que les taules i els llits estan dintre de la idea de MOBLE.

Ell distingeix entre la idea de llit i els llits que fa l’artesà perquè tots tenim una idea de llit diferent en el nostre cervell, jo puc tenir la idea d’un llit petit amb una determinada a sobre, mentre que els meus pares pensen en un llit de matrimoni ben gran. I es per això que l’artesà no farà mai el llit material igual que la idea de llit que tenia en ment.

I la frase diu això mateix, perquè l’artesà no pot fer el llit igual a la idea de llit que ell pensava, també perquè al ser un artesà no farà mai dos llits iguals.

EXERCICI 2.- Llegeix el fragment 1 i explica amb les teves paraules de quin tema tracta i quines són les idees principals del text que es defensen i amb quins arguments ho fa.

En aquest fragment, Plató parla de saber què és el bé.

Plató creu que per arribar a la idea del bé s’han de superar obstacles, que són l’aparença del que es el bé en realitat. Diu que només es pot arribar a saber què es el bé mitjançant el coneixement, i per arribar al coneixement s’ha d’aprendre, per tant, les persones que no volen arribar a tenir més coneixement, no poden arribar a saber que es el bé realment, només poden arribar a una idea equivocada del que és.

Plató pensa que una persona no pot arribar a la felicitat si no augmenta el seu coneixement, i en el text diu que no tenir coneixement es com si visquessis tota la vida enganyat, amb una capa que no et deixa veure la realitat, i que moriràs sent així, sense saber què és el bé.

EXERCICI 3.- En el fragment 6 quina ontologia es es defensa?

Plató és dualista, i per tant, creu que hi han dues realitats:

La primera realitat, que és la més important, és la realitat del món intel·ligible de les idees, aquest món és etern, perfecte, únic, no canvia mai i no ocupa lloc.

La segona realitat és, es menys important que la primera, i també es coneguda amb el nom de món sensible, aquest món es percep amb els sentits, al contrari del de les idees, que es percep mitjançant la raó i el coneixement. El món sensible és imperfecte, n’hi ha més d’un (de món sensible) i les coses que hi han neixen i moren.

Plató defensa la importància del món de les idees respecte el món dels sentits, ja que sense la primera realitat no podem comprendre la segona, perquè si a nosaltres ens diuen que un paisatge és bell, i nosaltres no tenim al cap la idea de bellesa (no sabem que és), no podrem arribar a saber mai què vol dir. Però com que hi ha el món de les idees, nosaltres podem saber la essència de la idea de bellesa, i podem entendre a una persona que ens diu que una posta de sol es molt bella.

EXERCICI 4.- Respon les dues preguntes del Text 7

1.-Què vol dir “per a nosaltres aprendre no és altra cosa que recordar”

Plató creu que abans de estar en el món sensible, estàvem en el món de les idees, d’on varem caure al món sensible. Per això Plató diu que hem de recordar, perquè per tornar al món intel·ligible hem de recordar mitjançant el coneixement i la raó, per sortir d’un món sensible, que es regeix pels sentits.

2.- Quin argument es fa servir per defensar que l’ànima és immortal?

Plató defensa que l’ànima és immortal, perquè diu que l’ànima és intel·ligible, divina, que no canvia mai de forma, que no es descompon i es immutable. Plató opina que quan el cos (món sensible) mor, l’ànima (món de les idees) segueix vivint, ja que s’allibera del cos del que ha estat presa durant tot el temps que aquest ha estat viu, però tot i que ha estat presonera, l’ànima era qui manava al cos.

EXERCICI 5.- Llegeix el fragment 2 i explica què diu aquest text i què opina Plató sobre els governants més enllà del que explícitament apareix en el text.

Plató creu que els governants, abans de governar han de fer de guardians, als 10 anys els treien a les seves famílies, i se’ls educava per a ser guardians. Dormien tots junts en un mateix lloc i no podien tenir família, ja que havien de ser  imparcials, forts, i havien de tenir molta disciplina per fer la seva feina. I la seva feina es estar al servei de la ciutat per el que els necessiti.

Quan compleixen els 50 anys, se’ls hi dóna una petita casa amb el seu hort perquè acabin la seva vida allà, i també se’ls hi fa una placa i se’ls hi reconeix tot el que han fet per la ciutat durant la seva vida.

Els governants seran guardians que hauran d’haver servit a la seva ciutat 20 anys o més, però no tots els guardians podran ser governants, només els més savis, que tampoc podran tenir ni diners, ni família, i segons Plató, llavors tampoc tindran interessos, al no tenir totes les altres coses, i llavors seran bons governants.