EXERCICIS DE PLATÓ

1. Al fragment 4, Plató tracta el dualisme -món de les idees i món material-  utilitzant l’exemple dels llits i les taules.

Explica com entre una multitud de llits i de taules distingim el que són gràcies a la idea de llit i de taula, perquè s’assemblen a les idees que tenim d’aquestes. A més a més, quan coneixem aquestes idees, les podem englobar en una de més gran: la idea de moble.

La frase final del fragment significa que el moble que construeix l’artesà mai podrà ser igual a la idea que té, ja que no és més que una còpia de la idea. Mai podrà plasmar exactament la seva idea, per tant, s’ha de conformar.

2. En el fragment 2, es tracta el coneixement del bé.

La primera idea és que per trobar el bé primer hem de ser capaços de trobar la seva essència i coneixement a través de la raó (ànima). Encara que discernir l’essència i arribar a la idea de bé pot resultar una tasca molt difícil, això porta a la felicitat degut a que el bé és el coneixement de les idees, i per tant, amb aquest coneixement les ànimes poden purificar-se i tornar al món de les idees al qual pertanyen.

La segona idea que s’extrau és que sense el coneixement del bé només “somies” i et quedes amb les aparences, ja que, les idees estan jerarquitzades: el bé és la idea suprema i l’excel·lència, i sense aquesta idea suprema no es poden conèixer ni comprendre la resta d’idees perquè hi són incloses.

3.  En el fragment 3 Plató defensa una ontologia dualista, formada per la realitat ideal i la realitat material.  La realitat ideal està formada per les idees i és eterna, perfecta i abstracta. La segonda realitat material està formada per coses materials, i és efímera, diversa i imperfecta.

Aquestes dues idees estan relacionades: la primera realitat, la ideal, resulta el model pel món material.  La segona realitat, és doncs, una còpia basada en la primera. Sense el món ideal el món material no tindria pas cap sentit, ja que, en són la causa.

El món material el captem a través dels sentits, però només en captem les seves ombres. No és, per tant, un autèntic saber. Per entendre ens fa falta les idees de la primera realitat, les quals són captades a través de la raó (ànima).

4.  1- Aprendre és recordar perquè aquests coneixements ja hi són presents de manera innata a la nostra ment (ànima). Per a fer això, hem de passar per un procés de remminiscència que ens permet arribar al món de les idees.  Aquest procés de remminiscència tracta de recordar quina idea s’assembla a les coses, i així, obtenir el coneixement intel·ligible.

Hem de recordar degut a que les ànimes que vivien al món de les idees van caure i es van oblidar de les idees. Quan cauen s’ajunten amb un cos, s’embruten i queden imperfectes. Les ànimes volen tornar al món de les idees, però per a això s’han de purificar recordant el que han oblidat. Durant aquest procés aniran de cos en cos fins a merèixer tornar-hi.

2- Si aquests coneixements ja hi eren abans de nèixer, vol dir que l’ànima també hi era present abans. Per tant, aquesta ànima que ja existia d’abans i que a més a més conté les idees ha de pertanyer per força al món de les idees. Tot el que prové del món de les idees és etern i inmutable.

També, al text s’estableix una comparació entre el que és diví (món de les idees) i el que és mortal (món sensible):  el cos és, obviament, la part mortal de l’ésser humà; l’ànima ha de ser llavors la part divina, qui mana sobre el cos.

5. Al fragment 3, Plató parla sobre els qui arribaran a ser governants i les principals pautes que han de cumplir.Aquests governants de la ciutat, no són altres que els guardians que han destacat un cop han passat els cinquanta anys.

Els guardians més destacats que arriben a ser governants, han de mirar només per la felicitat del poble, organitzant d’una manera concreta. Per a fer això, s’han d’encarregar de que cadascú ocupi el seu lloc i faci bé la seva feina. Quan deixin successors i es retirin, seran honrats pel poble com toca.

Arribar a ser un guardià o governant és difícil, perquè per a això es necessita tenir un seguit d’atributs i qualitats difícils d’obtenir.

Llavors, Plató estableix tres classes socials:

Governants: Guardians més savis.  Tenen una ànima racional perquè tenen la virtut de la prudència. Han de dirigir la resta d’estaments.

Guardians: Persones lliures dedicades a protegir la ciutat. Tenen una ànima irascible perquè tenen la virtut de la fortalesa, són forts, impertèrrits i dòcils. Han d’obeir als governants (part racional) i tenir la força necessària per contrarrestar i reconduir la part concupiscible.

Poble: Estament majoritari i treballador, han d’ocupar-se de l’ofici que millor saben fer. Tenen una ànima concupiscible perquè han de tenir la virtut de la temperança. Només poden formar part d’aquest estament ja que al tenir una ànima concupiscible els dominen els desitjos materials.