Exercicis de Plató

EXERCICI 1.- Llegeix el fragment 4 i explica de què parla, què diu i què vol dir i explica per què distingeix els “llits” que fa l’artesà de la “idea de llit” de la qual es serveix. Què significa la frase final: “car no és la idea mateixa que fabrica l’artesà; això és impossible”

En el fragment 4 Plató ens parla de l’Epistemologia, i el que diu es que els éssers humans agrupen les coses segons unes característiques generals que aquestes tenen, es a dir, per exemple nosaltres agrupem dins del nom mamífers a aquells éssers que mamen, que no posen ous, que respiren per pulmons, etc com també agrupem dins del mot mobles, un llit, una taula, una cadira.. perquè tenen unes característiques en comú. Tot i aixo hem de tenir en compte de que cadascú pot tenir una idea diferent d’aquell concepte, com per exemple seguint amb el concepte de mobles, quan a mi em pregunten que es el primer objecte que em ve al cap al dir-me la paraula moble, a mi em pot venir al cap l’idea d’una cadira, però a la meva amiga li pot venir la idea de taula, i a la del meu costat la idea de llit.
Això no només passa dins d’aquests grups on hi posem els diferents objectes, sinó que també ens pot passar amb una idea en concret, com per exemple la idea de taula, quan a mi em parlen de la idea de taula, jo puc tenir una imatge de taula de vidre, quadrada i amb les potes negres com la que tinc al menjador de casa, però potser la meva amiga te una imatge diferent, com per exemple la de la taula de la seva cuina, que es de fusta i rodona. Per tant el que ens ve a dir Plató es que cadascú te la seva pròpia imatge d’un concepte, per tant varien (Cadascú té les seves imatges o ombres particulars, però el que per a tots és igual, és la idea de llit, que no varia i es per a tots 100% igual).

Plató distingeix els llits que fa l’artesà de la idea de llit per els següents raonaments

Primerament, per situar-nos, trobem que el llit de l’artesà i la idea de llit es troben en dos mons diferents dins de l’ontologia de Plató, la idea de llit es troba en la primera realitat, que es el mon de les idees, mentres que el llit que fa l’artesà forma part de la segona realitat, que es el mon material

La idea de llit es troba en la primera realitat, primerament perquè es una cosa que no varia, a diferencia del llit de l’artesà, perquè com a bon artesà que aquest es, mai tindrà com a resultat dos llits iguals. Seguidament, la idea de llit es aquella ideal, es a dir, el model que fa servir l’artesà per a construir el llit. Te relació amb Demiürg, un home al qui Plató considerava com una mena d’artesà, que li dona forma a la matèria guiant-se per el mon de les idees.

La frase final del fragment “car no és la idea mateixa que fabrica l’artesà; això és impossible” es refereix al que he esmentat anteriorment, que vol dir que l’artesà fa un llit guiant-se per la idea de llit (serveix per a dormir, te quatre potes…) però el seu resultat sera diferent, ja que hi posarà color, una mida diferent, una forma diferent, etc; i com a bon artesà que és mai fabricarà el mateix llit, sinó que n’anirà fent de diferents mides, colors.. mai tindrà com a resultat dos llits iguals.

EXERCICI 2.- Llegeix el fragment 1 i explica amb les teves paraules de quin tema tracta i quines són les idees principals del text que es defensen i amb quins arguments ho fa.

En aquest fragment Plató parla sobre el tema del bé.
Plató posiciona en el món de les idees, la idea de bé per sobre de totes les altres, ja que ell diu que un cop entenem i arribem al coneixament del bé, entenem totes les altres idees, de manera que la idea de bé, seria el coneixament total (quan arribem al coneixament del bé coneixem totes les idees).
Plató també introdueix la idea de bé dins de la antropologia, es a dir; segons ell, l’ànima que va caure del món de les idees, esta empresonada al cos fins que no aconsegueixi purificar-se a través del coneixament, es a dir, recuperar el coneixament del que es dotava abans de caure en el món de les coses. Un cop recupera tot el coneixament (per tant, també coneix el bé) l’ànima és alliberada del cos i pot tornar al món del que prové, el món de les idees. Plató diu, per tant, que fins que una ànima no tingui el coneixament total, el bé, no podrà tornar al món de les idees, i és per això que algunes animes han estat en dos cosos diferents, perquè el cos, al no ser etern, ha mort, i l’ànima encara no ha arribat a aquest coneixament del bé, per tant se l’empresona en un altre cos, i així fins que tingui el coneixament total.

Posem un exemple: Nosaltres anem al zoo, i veiem un animal que nada a l’aigua, que és gris i te aletes. A través del diàleg i els sentits i idees matemàtiques que plató esmenta a la ontologia, nosaltres arribarem al coneixament de que allò que estem veient és un dofí, i per tant tindrem la idea de dofí; el que passa, es que aquest coneixament cada cop es va fent més gran (fins a arribar al coneixament del bé, que com ja hem dit és el total), és a dir, nosaltres tenim la idea de dofí, però la idea de dofí està englobada dins la idea de mamífer, i aquesta dins la idea de animal, i aquesta dins de la idea d’essers vius, i així consecutivament fins que, segons Plató, arribariem a la idea suprema, a la més important i que engloba totes les altres, el bé.

EXERCICI 3.- En el fragment 6 quina ontologia es es defensa?

En el fragment 6 trobem que es defensa la ontologia de Plató.
En el diàleg, es parla de la primera realitat segons plató, es a dir, el món de les idees, aquella que és la més important, i que no canvia, per tant, és eterna; també parla de la segona realitat, que és la del món de les coses, la realitat material, que si que varia, per tant, és imortal (Plató li dona més importancia a la primera realitat).
Plató té el món com al mes importan dels dos per el fet de que no canvia, sempre és el mateix, i és etern; però també cal dir que Plató és idealista, es a dir, té una idea ideal, i aquesta és també el món de les idees (ell creu que les idees existeixen i que han existit sempre, es a dir, que no s’han creat, sinó que aquest món existeix des de sempre).

Entre els dos mons, trobem un esser que d’alguna manera, els conecta, el Demiürg. En Demiürg és un artesà que Plató s’inventa, que el que fa és agafar el material físic del món de les idees, i el moldeja tenint com a referencia o model, les idees. Per exemple, per a construir una taula, en Demiürg agafaria la materia del món material, i guiant-se per la idea de taula, acabaria construint-ne una. Per a Plató en Demiürg és una mena de entitat ordenadora, ja que les coses per a si soles, tendeixen al desordre.

Finalment, també cal esmentar com enten Plató el lloc. Segons plató, el lloc és abstracte, no el podem percebre a través del nostre sentit (no el podem olorar, ni tocar, ni veure) per el que en un principi, no creuriem que el lloc existeix, ja que els nostres sentits no el capten. Tot i així, Plató el situa en el món material perque diu que les coses ocupen lloc, i al estar aquestes coses en el món material, el lloc també ha de formar part del món material (a la primera realitat, les idees no ocupen lloc, a diferencia del món de les coses).

EXERCICI 4.- Respon les dues preguntes del Text 7

1.-Què vol dir “per a nosaltres aprendre no és altra cosa que recordar”

Aquesta frase el que vol dir es que amb el conte explicat anteriorment al exercici 3, Plató ens diu que l’ànima al caure del món en el que vivia es va oblidar de totes les idees, però que abans quan vivia en el món de les idees la nostra ànima sabia i tenia totes les idees, per tant quan aprenem, no estem aprenent una cosa nova, sinó que estem recordant allò que l’ànima ja sabia, però que al caure se li va oblidar. Segons Plató durant tota la nostra vida no aprenem coses que no sabiem, sinó que recordem tot allò que l’ànima no recorda; d’aquí la frase ” per a nosaltres aprendre no és altra cosa que recordar”.

2.- Quin argument es fa servir per defensar que l’ànima és immortal?

Defensa el fet de que l’ànima es immortal dient que la naturalesa disposa d’un servei en el que un és el que mana, i l’altre, el que és manat. Així doncs, el que mana ha de tenir capacitat per a raonar i per a dirigir, per tant és divina. Entenem com a divina segons Plató, que és una cosa que no canvia, que ha existit sempre i que per tant, és immortal. A partir d’aqui veiem que el cos, no pot ser aquest que mana, ja que el cos no es immortal, sinó que morirà algun dia (no és diví). Així doncs, queda clar que allò immortal, es l’ànima, que un cop mort el cos aquesta perdura, i es l’encarregada de dirigir el cos fins que aquest caigui en la mortalitat.

EXERCICI 5.- Llegeix el fragment 2 i explica què diu aquest text i què opina Plató sobre els governants més enllà del que explícitament apareix en el text.

Aquest text parla de la Política de plató.
Segons Plató, per a que una societat sigui justa, cadascuna de les persones que formen part d’aquesta, han de ocupar el lloc que els hi correspon (per exemple, un pastisser ha de fer pastíssos, i un sabater sabates) ja que quan aquests no ocupen el lloc que hauríen de ocupar, la ciutat tendeix al desordre, per tant, trobem una societat injusta (el pastisser en comptes de fer pastíssos fa sabates, i el sabater en comptes de fer sabates fa pastíssos).
Plató diu que per a que aquest ordre es compleixi, de manera que la societat sigui justa, ha de governar la ciutat un savi, ja que segons ell aquests al ser els mes racionals de la ciutat i al tenir més saviesa, són els unics capaços de sapiguer quin lloc ha de ocupar cadascú, i mantenir així la ciutat justa i amb armonía.

Llavors passem en com Plató ordena la societat, es a dir, quina estructura té.
En la societat trobem al poble (al qual plató relaciona amb la part concupiscible o cavall negre de l’ànima), que són els ciutadants (sabaters, pastissers, botiguers, etc) aquests segons Plató, poden tenir propietats, es a dir, poden formar una familia, casar-se.. el que ara en diriem un ciutadà normal i corrent.
Seguidament trobem als Guardians de la ciutat (que plató relaciona amb la part iracible o cavall blanc de l’ànima), que estàn per sota dels savis o savi governant, però també ho son. Aquests són els que es dediquen al control de la ciutat, i a que tot estigui en ordre, en vigilar les fronteres de la ciutat.. Aquests, segons Plató, no poden tenir propietats com els ciutadants, ja que ell creu que si els guardians tinguessin possesions, a l’hora de decidir o fer coses, podrien mostrar favoritisme o feblesa davant d’alguna persona o cosa, i per tant no mirarien per el bé de la societat. Per tant Plató diu que no poden tenir propietats, només s’han de dedicar al control de la societat i tractar a tots per igual, sense tenir preferències.
Finalment trobaríem al Gobernador (per a Plató, la part racional o àuriga, que controla l’ànima, i en el cas de la política la societat), que com ja he dit abans, seria un savi o savis que es dediquen a governar la societat i a fer que aquesta sigui justa. Aquests, igual que els guardians, no tenen propietats.

Plató distingeix diversos tipus de govern. Per a ell els dos governs ideals son la monarquia (govern d’una persona escollida i no hereditària) i l’aristocràcia (grup de persones escollides, per a plató, savies) que seria com la monarquia però amb més d’una persona. Tot i això, Plató creu que a partir de la monarquia es poden desenvolupar altres governs que no són bons:
Timocràcia: Quan el governador cau en la temptació de governar per a obtenir fama i bon nom, i no mira per el bé de la ciutat
Oligarquia: Quan el governador cau en la temptació de voler governar per als diners, i no per a fer el bé. Amb aquest govern el poble es va empobrint i pot arribar a la misèria, de manera que el fan fora i això porta a la Democràcia, que és el govern de tots, però segons Plató aquest dura molt poc perque decideixen i i volen coses impossibles, de manera que es forma un caos.
Demagogia: És el govern a partir del caos. A partir d’aquí surt un home que diu que ho arreglarà tot però que per a que això passi l’han de obeïr (Tirania). Aquest dura fins que el poble se n’acaba cansant i el maten. Segons Plató, finalment acaba sortint un tirà bo i savi, que els torni a portar a la Monarquia.