Es defensa la dualitat de l’ontologia Platònica. Hi ha dos realitats, per això és dualista. La primera es la de les idees, formes, aquesta és un mon ideal, intel·ligible i parmenideà, aquesta realitat és eterna, perfecta, única i no canvia ni es mou. La segona realitat és la de les coses i qualitats sensibles, és un món material, sensible i heracliteà, és una realitat imperfecte, plural, que canvia i es mou.
Una idea participa d’una cosa. En aquest diàleg es parla de la bellesa, a través del llenguatge s’arriba a la idea de bellesa.
I en aquest diàleg es confirma que per cada cosa li correspon una idea concreta, i a aquesta li anomenem essència. I amb els sentits captem totes les característiques de les coses, però són les ombres dels objectes; en canvi, les idees són objecte de l’esperit i la raó, aquí es veu el dualisme.
Plató tot i que no és esmentat en el diàleg, creu que hi ha un esser, una mena d’artesà que al material del món material, li dona forma amb els plànols del món de les idees. Plató l’anomena Demiürg, és una entitat ordenadora intel·ligent, per això les idees i les coses van lligades (dualisme).
Correcte.
Fet Joaquim!