Aquest text ens parla de la idea de bé. Per Plató la idea de bé es la idea suprema, diu que aquesta engloba totes les excel·lències, la idea de bé no participa de cap idea.
Aquest text ens diu que amb la raó s’arriba al concepte de bé, aquest bé tant pot ser moral com fer alguna cosa (puc tocar bé un instrument, y puc portar-me bé a classe). Tenint la idea de bé, ho puc conèixer tot, el bé és coneixement. Ja que el món de les idees per Plató, és allà on es troba tot el coneixement i el bé es la idea suprema per tant el bé es tot el coneixement.
A partir d’aquí Plató li diu Epistemologia (episteme, l’autèntic coneixement). Teoria del coneixement. Primer ell ens parla de la Dialèctica, la dialèctica ens diu que només fent-se preguntes a un mateix arribarem a un autèntic coneixement. La Dialèctica es pot definir com un diàleg intern, i es fa entre la Noesi i la Dianoia. La Dianoia (raonament discursiu) ens diu que les primeres idees són idees matemàtiques, i la Noesi ja és l’autèntic coneixement.
En la segona part del fragment es pregunten sobre, i si no coneix vertaderament el bé?
Aquí segons Plató, serien aquelles persones que no arriben a l’autèntic coneixement, les que es queden en el coneixement sensible, es aquell que l’obtenim a través dels nostres sentits, la Doxa (no es fixa, només es una opinió). En la Doxa trobem la Eikasia (imaginació, ens fem una representació del què sentim) no és un coneixement compartit, i la Pistis (creença) que es la que ens permet arribar al món de les coses.
Perfecte.
Fet Joaquim!