Aquest fragment ens parla de dos homes que conversen i discuteixen sobre el concepte de idea. Parlen de la idea de moble, la qual d’aquesta hi participa més d’una idea, un d’ells ens fica l’exemple de que de moble hi participa la idea de taula i la de llit. Per Plató quantes més idees contingui una idea, més s’apropa a la realitat, en té més.
Ells diuen que nosaltres assignem una idea general a un conjunt de cosses o essers, encara que aquests tinguin una naturalesa diferent. Però això ho podem fer perquè com creu Plató, la primera realitat, la de les idees (món ideal) participa de la segona realitat, la de les coses (el món material). I aquests dos homes discuteixen sobre l’exemple de l’artesà que fa llits. Quan l’artesà crea un llit, el que ell fa servir es la idea de llit, Plató diu que entre la idea de llit i el llit, l’objecte (el llit) té més realitat perquè ho engloba tot. Així que l’artesà amb la idea que te de llit, el que intentarà serà apropar-se en el món material, el màxim possible a aquesta idea. Les idees fan falta per comprendre les coses.
La frase final: “car no és la idea mateixa que fabrica l’artesà; això és impossible”
Aquesta significa que l’artesà es podrà apropar tant com sigui possible a la idea de llit o a la idea de taula. Però mai, podrà plasmar al món material una idea tal i com és, ja que les idees i les coses són molt diferents. Per això hi ha dos tipus de realitat. El món de les idees és perfecte, ideal, sense canvis, eterna… En canvi el món material es totalment diferent, es un món imperfecte, plural, amb canvi, es mou… Per aquest motiu, un objecte mai podrà ser com una idea ja que per arribar a ser una idea hauria de ser perfecte, però el món material això no ho permet, per tant, és impossible.
Molt bé.
Fet Joaquim.