Plató Aleix Arenas

EXERCICI 1

Llegeix el fragment 4 i explica de què parla, què diu i què vol dir i explica per què distingeix els “llits” que fa l’artesà de la “idea de llit” de la qual es serveix. Què significa la frase final: “car no és la idea mateixa que fabrica l’artesà; això és impossible”

En el fragment 4, Plató parla sobre les ”idees” que tenim de les coses.

• Plató en aquest fragment 4, parla de la teoria de les idees i de les coses. On apareixen dos mons: el de les idees i el de les coses.La teoria de les idees afirma l’existència d’ entitats immaterials, absolutes, perfectes, universals i independents del món físic. Aquestes realitats són les idees del món intel·ligible. Les coses que veiem només són objectes relatius i canvien físicament : són autèntiques còpies o imitacions de l’única realitat. El que percebem amb els sentits no és res més que una còpia d’un món totalment diferent, el món de les idees. Un món únic i perfecte, lluny del món de les coses.

  El món de les idees proporciona als éssers humans, l’estabilitat que possibilita el coneixement. Les idees no són coses , sinó entitats universals, immortals i perfectes: són les formes pures, els models de les coses.

  Plató anomena idea a allò que no canvia. Podem dir llit amb molts idiomes, però la idea sempre serà la mateixa. Si no hi ha entitats fixes (la idea de llit) i diferents a l’espai i al temps, tampoc no hi haurà llenguatge.

• Plató amb la frase  “car no és la idea mateixa que fabrica l’ artesà; això és impossible” vol dir que el que l’artesà fabrica serà una còpia de la idea, però no serà la idea en sí ja que aquesta és única i una idea no pot ser una cosa. Cada artesà té imatges diferents dels diversos llits que ha vist o imaginat, però el concepte de llit és el mateix en tots els artesans.

EXERCICI 2

Llegeix el fragment 1 i explica amb les teves paraules de quin tema tracta i quines són les idees principals del text que es defensen i amb quins arguments ho fa.

El tema tracta sobre el bé, és a dir, una persona fara el bé si sap que és el bé. Si no ho sap, haura de fer el possible per arribar a saber que és el bé; i si mai arriba a saber-ho, actuarà malament, no perque vulgui sinó perque desconeix la idea de bé (ignorancia). Si es fa el bé l’anima d’aquest arribarà a la felicitat.

Ho argumenta en varies parts del fragment referint-se a que, per trobar la idea de bé has de buscar-la. La idea de bé conté la veritat, la bondat, la bellesa, la justícia…

També defensa que si reconeixes la idea del bé, ho fas a partir de l’opinió pròpia.

EXERCICI 3

En el fragment 6 quina ontologia es defensa?

La espistemologia.

Plató distingeix dues realitats:

• La primera, és la principal i més important per Plató, aquesta és la ”realitat ideal”.
•  La primera realitat està formada per coses úniques i perfectes. És eterna.
• La segona, anomenada “realitat material” en canvi, és imperfecte, formada per més d’una cosa, neix i mor.
• Plató defensa que aquestes dues realitats s’assemblen, hi ha una relació entre elles: El món de les coses és concret i el món de les idees és abstracte.
• La segona realitat és una còpia de la primera, les coses copien les idees.
• Plató creu que el món material està format per coses molt petites, d’acord amb Anaxàgores, aquestes peces tenen formes geomètriques perfectes com diu Pitàgores i que sempre han existit per Parmènides. Totes aquestes coses ocupen lloc. El lloc per Plató forma part de la segona realitat però no el captem amb els sentits sinó amb la ment, el que vindria a ser el món intel·ligible.
• Plató diu que no captem les “coses” en tal i com son, només les seves ombres: el seu color, tacte, gust… Captem les qualitats de les coses a través dels sentits i aleshores la nostre ment construeix el que creiem que és la realitat-

EXERCICI 4

Respon les dues preguntes del Text 7

• Què vol dir “per a nosaltres aprendre no és altra cosa que recordar”

Aquesta frase vol dir que el que fem a l’hora d’aprendre és recordar a través de la ment. Tothom té unes idees innates  desde que naixem, és a dir, quan nosaltres aprenem alguna cosa, relacionem aquesta nova cosa apresa amb l’idea que ja teniem del món, les idees. Quan aprenem algo, el que fem es recordar el que veiem a traves dels nostres sentits (teoria de la remniscencia). L’anima nomes ha de recordar les idees que ha perdut, les que ha oblidat perque les altres ja són recordades.

• Què en penseu, de la vigència del concepte d’«ànima»? Argumenteu la resposta.

Algo és immortal quan és diví, quan ha existit sempre, per tant, sabem  que el cos és mortal perque canvia, a diferència de l’ànima que no canvia a mesura del temps, per tant l’ànima és immortal ja que no mor; tot el contrari que el cos.
Plató també diu que l’ànima procedeix del món de les idees i ha existit sempre; en canvi, el cos procedeix del món de les coses, perque no ha existit sempre i perque mor.

EXERCICI 5

Llegeix el fragment 2 i explica què diu aquest text i què opina Plató sobre els governants més enllà del que explícitament apareix en el text.

Plató creu que els que han de governar la ciutat han de ser els savis, ja que són els únics que poden dedicar-se al servei de la ciutat de la millor manera possible.
Plató diu que en la República, la gent va a l’escola per educar-los i formar-los segons el futur que esperen. Cap als 16 anys, els homes i dones que tenen una ànima valiósa són escollits com a guardiants de la ciutat i hi han de dedicar-hi molts anys fins que arriben als 55 anys i poden retirar-se i rebràn una renda , entre d’altres coses, com a recompensa del treball realitzzat al llarg dels anys. De tota aquesta selecció de personess s’en escollirà un sol com a savi encarregat de governar la ciutat, ja que és segur que ho faci de manera correcte perque despres de tants anys d’experiència no tindrà preferència per ningú (no ha tingut mai diners ni família). Aquests savis s’encarregaran de formar als altres guardians perque ells també esdevinguin savis quan acabin de dedicar-se al servei de la ciutat i arribin a ser dignes de governar una ciutat.

També podem relacionar els tres estats socials amb les tres parts de l’ànima; Plató diu  que la nostra ànima esta formada per tres parts, i cada una representa cada una de les tres parts que formen els trets socials.

Plató en la república diu que l’ànima esta dividida en tres parts:

• La part racional, la trobariem en el cap i seria l’intele-lectual; representaria a la monarquia i l’aristocriacia.
• La part iracible, que la situem en el pit i seria l’acció, la trobariem en els guardians.
• La part de l’ànima apetititva, que la situem en el ventre i seria el desig; representa a la part dels creadors de riqueses.

Saber combinar aquests punts de forma correcta suposaria ser l’estat ideal segons Plató en la República i hi hauria una societat justa.