EXERCICIS

Exercici 1

Per plató la idea és molt important, ja que la seva teoria per poder entendre el món es basa en aquesta idea. Plató distingeix dues realitats la material i la de les idees.
La realitat material és la que canvia, la que percebem amb els sentits, la que ocupa lloc, la que és imperfecte, la que neix i mor. En aquesta realitat estaria el llit que veiem amb els ulls.
I la segona realitat és la de les idees que és perfecte, no ocupa lloc és abstracte, la captem amb la raó, no canvia i no es mou. En aquesta estaria la idea de llit. La idea que nosaltres tenim de les coses, és la més importat, ja que així podem saber que són les coses que ens envolten, es a dir, si nosaltres tenim una idea perfecte d’una cosa, i després veiem amb els sentits una cosa que s’assembla, llavors la reconeixerem i l’entenem, ja que sabem que és gràcies a la idea que nosaltres tenim.
Exemple: si jo veig un dibuix d’un nen petit, no sabre el que el nen a volgut dibuixar exactament, però per la forma que li a donat, ho puc associar a través dels meus records (a la idea que jo tinc) i saber que ha dibuixat, encara que no s’assembli molt al que realment és.
Per això la importància que té la idea és molt important per poder entendre el món. Sense idees abstractes no podríem entendre el món material.

“car no és la idea mateixa que fabrica l’artesà; això és impossible”

Aquesta frase és molt clara, ja que diu que la nostra idea de llit, és perfecta, i encara que l’Artesa vulgui fer el llit perfecte no ho aconseguirà, ja que el llit és només una còpia de la idea que nosaltres tenim del llit, encara que no el podem materialitzar, ja que el món de les idees no és perfecte, i en canvi, el món material és una còpia del món de les idees, és imperfecte.

Exercici 2

Plató diu que el millor que pots fer a la vida és dedicar la vida al saber. I per saber has de despertar de la ignorància. Per Plató despertar de la ignorància és adonar-se que hi ha una segona realitat que no es forma, ni s’entén pels sentits.
El bé és la paraula que engloba tot el demès, ja que a través de la paraula ”bé” pots arribar a entendre tot el que està per sota de la paraula ”bé”. Les idees estan en forma de jerarquia, es a dir, que per entendre les de dalt has d’entendre totes les de baix, però si no entens la de dalt, és que encara no has assimilat alguna que hi va per sota. Les idees estan estructurades com en una piràmide, i la idea de ”bé” és la que està al cim de la piràmide. Encara que per Plató la idea de bé no és la mateixa que la que tenim nosaltres ara, sinó que és, la idea suprema, la mare de totes les idees. És el saber suprem, no té explicació explicita, però segons el que ell donà a entendre en els seus textos és el saber màxim, el millor.

Exemple: St. Celoni estaria a sota de tot de la piràmide, a dalt de st. Celoni estaria Vallès Oriental i a dalt Catalunya i a sobre Estat Espanyol i ha sobre Europa. I així successivament fins a arribar a la final. Si te n’ha dones, pots veure que dintre de cada escala de la piràmide s’engloben molts conceptes i cada vegada que puges s’engloben més, però si tens clar que es Europa, sabràs que engloba tot L’estat espanyol i que dintre està Catalunya i que a dintre està el Vallès oriental i dintre st. Celoni. I si les saps totes, trobes la idea de bé, en aquest cas.

Exercici 3

Dintre de l’Ontologia de Plató, ell hi distingeix dues realitats (dualista), la primera que és la de les idees i la segona que és la material. En aquest fragment esmenta la primera i la segona realitat.

La primera realitat és més important que la segona, també és coneguda com el món ideal, aquesta realitat es coneix a través de la raó, no canvia, no ocupa lloc, no es pot moure, és perfecta i eterna.

La segona realitat és la que es capta amb els sentits, que canvia i ocupa lloc, es pot moure, és imperfecte, neix i mor i és concreta. Aquesta realitat ens mostra les ombres del món físic a través dels sentits.

La relació que tenen entre elles són les idees, ja que sense les idees no podem entendre el món material, es a dir, per exemple, si algú et diu que una cosa és bonica, i no tens el concepte de bonic al cap, com a una idea, no sabràs que és bonic, no ho entendràs, fins que no recordis que es la idea de bonic, o fins que no aprenguis que és bonic. Però si sabem que és bonic, que s’entén com a bellesa, sabrem que una cosa és bonica sempre que nosaltres captem la seva essència i la relacionem amb la idea que nosaltres tenim de bellesa.

Exercici 4

1.-Què vol dir “per a nosaltres aprendre no és altra cosa que recordar”

Que nosaltres tot el que sabem, ja ho sabiem quan la nostra ànima estava al món de les idees, ja que quan va caure o va oblidar tot. Quan nosaltres començem a ”apendre” segons Plató, només estem recordant el que ja sabiem.

2.- Quin argument es fa servir per defensar que l’ànima és immortal?

Que l’ànima ja sap tot el que s’ha de saber, i que es més semblant l’ànima al cos diví i el cos es immortal. El damiürg desideix que l’ànima sigui presonera del cos, i que un d’ells mani i l’altre sigui el manat, i d’aqui surt la pregunta de qui es qui i la resposta de que allò que més s’assembla al diví, a l’immortal, a l’intel·ligible, al que té una forma única i no es pot descompondre, al que és immutable i idèntic a ell mateix és l’ànima i l’únic que canvia és el cos on està i el cos és el mortal, que mor, per que és el que canvia, és mutable, no es igual a res i no té una única forma.

Exercici 5

Diu que la ciutat sorgeix per les complexes necessitats de l’home, ja que ningú pot subsistir per si mateix. El repartiment del treball es troba, així, a la base de tota ciutat.
Les necessitats humanes bàsiques són l’aliment, l’habitació i el vestit, per tant, es requereix l’existència de pagesos i artesans. Apareix el comerç i els diners i sorgeixen altres necessitats.
L’organització política ideal i l’educació dels diferents tipus de ciutadans. La tesi principal de la teoria política platònica:
-Organització tancada de la societat estructurada en tres grups:
1. Productors (camperols, artesans i comerciants.)
2. Guardians-guerrers.
3. Governants-filòsofs.

A la formació: per a Plató, una ciutat feliç és aquella en què cadascú compleix la seva missió d’acord amb l’ordre ideal. La tasca del governant consisteix a vigilar que aquest ordre es mantingui, que cada individu ocupi el lloc que per aptitud natural li correspon i rebi l’educació adequada a la seva posició en la societat.

L’educació dels guardians: Els guardians han de tenir un règim especial de vida: s’allotjaran separats de la resta dels ciutadans; no posseiran riqueses pròpies, ni tampoc habitatge privat, ni família, ni dones en règim de matrimoni permanent. Quan s’uneixin amb dones seran de la mateixa classe per preservar la puresa del grup.
No tenint res propi, la classe dels guardians estarà en millors condicions per complir el seu paper d’exclusius servidors dels interessos de la República.

L’educació d’un governant: Els governants procedeixen de la classe dels guardians o guerrers. Es seleccionen entre els millors guerrers. La seva procedència, selecció i educació ocupen el centre de les seves preocupacions. La classe governant és una espècie d’aristocràcia basada en la capacitat intel·lectual i en la preparació científica. El filòsof-governant ha de practicar la parla, que és el mètode per assolir el grau suprem de saber en la jerarquia del coneixement. Però abans de la parla ha d’estudiar algunes ciències que Plató considera fonamentals com: gimnàstica, música, càlcul, aritmètica, geometria i astronomia.

Aquestes ciències conduiran a l’ànima fins a la parla, que el filòsof ha d’assolir per al gaudi personal i també amb la finalitat de retornar com a governant la cura i l’educació que la ciutat li ha proporcionat.