Exercicis Plató

EXERCICI 1

Segons Plató, les ideas són importants, ens fan entendre el món.
Plató ens parla de dues realitats, la primera realitat que és la del món de les ideas i la segona realitat que és on trobem el món material.

Per Plató la primera realitat és on trobariem trobariem la idea de llit, aquest és un món abstracte, no ocupa lloc, és etern.
En la segona realitat trobariem l’objecte de llit, és un món material, que ocupa lloc, és imperfect.

Aleshores, nosaltres tenim una idea de les coses i aquesta és l’important ja que si nosaltres tenim una idea perfecte d’una cosa i però després captem amb els sentits alguna cosa que s’assembla la reconeixem i l’arribem a entendre. La podem arribar a reconèixer i a entendre, gràcies a la idea que tenim.

Aquest és el motiu pel qual la idea és important per arribar a entendre el món, sense aquestes ideas no entendriem la segona realitat, que és la del món material.

La frase final que diu:
“car no és la idea mateixa que fabrica l’artesà; això és impossible”

Amb això ens vol dir que l’idea de llit és perfecte aleshores si l’artesà vol arribar a fer un llit perfecte també, no ho podra fer perfecte perquè el llit que vol fer és una copia de la idea de llit que nosaltres ja tenim.

EXERCICI 2

Per Plató, la idea superma és la idea de bé, és la veritat de les coses. Quan parlem de la veritat de les coses i d’idea suprema ens referim a que el bé es un ordre de tot el que és real.
La idea de bé, és la més important en el món inteligible (món de les ideas), ja que utilitzem la diealecta per poder anar pujant fins a conèixer el bé.
Només l’alma purificada és pot aproximar a la idea de bé. Per coneixer el bé hem de tenir coneixement. El bé ens ajuda a entendre la nostra inteligencia, si coneixes el bé pots conèixer la veritat. si coneixem la idea de bé coneixem les demes ideas. Si no coneixes la idea de bé, no arribaras gaire lluny ja que ell pensa que aquesta idea és la més necesaria per arribar a comprendre la resta de ideas. Conèixer el bé fa que sigui perfecte, el bé és la perfecció.

Per exemple:

Tenim la idea de poma, però hi han ideas superiors a poma, la idea superior a la de poma seria fruita, la superior de fruita seria postre, la superior de postre seria menjar i així sucessivament fins arribar a la idea suprema.

Dins de cada idea d’aquesta cadena s’engloben molts conceptes i ha mesura que anem pujan s’engloben més, fins arribar a la idea superma. Necesites tenir la idea superma d’aquesta cadena per entendre la resta d’idees.
Si trobes totes aquestes idees fins arribar a la idea suprema, trobes la idea de bé.

EXERCICI 3

És defensa l’ontologia de Plató,  de la primera realitat on trobem el món de les ideas, el món inteligible, etc. És etern, perfecte, no canvia.
També de la segona realitat que és el món de les coses, trobem el món material, el món sensible, etc. És imperfect, ocupa lloc i canvia.

Entre les dues realitats hi ha una semblança, però és una semblança abstracta.
Plató pensa que si el món fisic és material per si sol seria desordenat, per tant s’inventa una espècie de divinitat anomenada Demiurg, que posa ordre. Ens diu que actua com un artesà li dona forma al món físic, però consegueix donar-li forma gràcies a un plànol guiat per el món de les ideas.

Per Plató la primera realitat, és més verdadera que la segona, ja que com he dit és on trobem el món de les ideas, el món inteligible, etc. És etern, perfecte, no canvia.

Plató diu que el món de les ideas, és unic mai conseguirem fer un igual, però si que podem captar amb els nostres sentits les qualitats de les coses, ell li dira ombres.

Aleshores Plató ens diu que les ideas, és a dir la primera realitat, no ocupa lloc i en canvi les coses materials, segona realitat, si ocupen lloc. Però quan Plató ens parla de lloc, ens diu que el lloc no el percibim amb els nostres sentits, però igualment el trobem en el món material.

EXERCICI 4

1.-Què vol dir “per a nosaltres aprendre no és altra cosa que recordar”

Plató ens parla de la teoria de la remnisència. Conèixer és recordar. El coneixement no s’adquireix a través dels sentits, ni tampoc per la transmissió d’una ment a una altra a través de l’ensenyament, sinó mitjançant el record de veritats impregnades en l’ànima abans de l’encarnació. El coneixement està dins nostre, la dialèctica és una ajut per tal que pugui sorgir i poguem recordar.

Ell diu que els nostres coneixaments no s’expliquen amb l’experiència que arribem a percebre, sinó que ell ens diu que si coneixem una realitat que percebim en el fons no aprenem coses, les ideas son innates i aleshores s’han de recordar.
Ell ens diu que l’ànima recorda el que havia viscut abans de ficar-se en un altre cos, ja que quan el Demiurg va castigar-la i va caure a la segona realitat, en el món material és va oblidar de tot el que havia apres quan estava en el món de les ideas.
És a dir, l’ànima se’n recorda del que havia passat en la primera realitat (món de les ideas), per tant quan fem servir l’educació per aprendre, el que estem fer és recordar el que va perdre l’ànima quan va ser castigada.

2.- Quin argument es fa servir per defensar que l’ànima és immortal?

Ens fa servir aquest fragment del text: 
“allò que més s’assembla al diví, a l’immortal, a l’intel·ligible, al que té una forma única i no es pot descompondre, al que és immutable i idèntic a ell mateix és l’ànima; en  canvi, allò que més s’assembla a l’humà, al mortal, al que té una forma múltiple i és inintel·ligible, al que es pot descompondre i mai no resta idèntic a ell mateix és el cos. […]”

Amb això, ens vol dir que l’animà és immortal perquè té una unica forma i no es pot modificar, l’ànima és divina,  sempre està allà de la mateixa forma encara que el cos mori, per això el cos humà no es immortal, perquè acaba morin.

L’ ànima ja sap tot el que s’ha de saber.
El Demiurg decideix que l’ànima sigui presonera del cos,l’ànima és castigada per estar interesades en conèixer el món material, aleshores el Demiurg les castiga tallant les ales de les ànimes i aleshores cauen al món material, on trobem el cos.
El Demiurg decideix que un d’ells mani i l’altre sigui el manat. (Entre l’ànima i el cos)
Aleshores d’aquí obtenim la pregunta de qui es qui i la resposta de que:

“allò que més s’assembla al diví, a l’immortal, a l’intel·ligible, al que té una forma única i no es pot descompondre, al que és immutable i idèntic a ell mateixés l’ànima i l’únic que canvia.”

El cos està en el món material i és el cos el que és mortal, el que mor, perquè és el que canvia (és mutable) i no és igual a res i no té una unica forma.

EXERCICI 5

Aquest text ens parla sobre la política de Plató. 
Parla sobre el govern com s’ha de governar ens diu que s’ha de governar bé i que amb el temps aniran sortint altres succesors però han de ser savis i comprendre la idea de bé.

Plató ens diu que una ciutat a de satisfer totes les necesitats de la gent i que les persones han de viure en societat perquè son limitades, cadascú fa el que millor sap fer bé per formar una societat justa.

Aquestes ciutats és divideixen en savis i guardians que són limitats, no tenen ni diners, ni familia ni res per ser mparcials i desinteresats, després també trobem la gent que fa vida normal.
Qui governa organitza els oficis de la ciutat, comproven que ho facin tot bé i que tot estigui bé per fer una societat justa. .

Però en realitat viuen en una monarquia, ell creu que hi han monarquies dolentes:

-La timocracia: govern per agradar, no per fer el bé, volen aconseguir fama.
-La oligarquia: és el poder de tots, però no sol acabar bé i decideixen coses absurdes, solen acabar portant a la demagogia.
-La demagogia: prenen decisions del poder de tots i surten lleis injustes, provoquen un caos.
-El tirà: és un home que ho vol arreglar tot, però la gent del poble els acaba matant. Deprés aparèix un altre home volen cambiar-ho tot i torna a passar el mateix, és com un cicle tancat.

Si relacionem la divisio de la ciutat amb les parts de l’ànima observem que els savis contenen la part racional i prudent de l’ànima ja que saben organitzar el que saben.
Els guardians ho relacionariem amb la part irasible i amb fortalesa de l’ànima, són aquells que tenen valentia i la gent normal del poble ho relacionariem amb lanima consupsible i templada de l’ànima, són aquells que ho tenen tot, familia, diners, etc i saben templar els seus desitjos i sentiments.