PLATÓ ex 3, 4 i 5

EXERCICI 3.- En el fragment 6 quina ontologia es es defensa?

Es defensa la ontologia de la primera realitat, la que és més important per Plató, aquesta també rep el nom de món ideal, i per ell és més  real que la segona realitat, és a dir, el món de les coses. El món ideal és el que no canvia, el que no es mou, el món perfecte (Parmènides), en canvi el món material sí que té canvi, ocupa lloc, és imperfecte (Heràclit).

El fragment insisteix en que, per exemple, diu: “hi ha moltes coses belles” i més endevant diu: “Afirmem l’existència d’allò bell en sí“, és a dir, que tenim una idea que ens exemplifica la bellesa per poder catalogar després les coses com a belles  o no. I a la penúltima frase diu: “diem de les coses múltiples que són l’objecte dels sentits, i no de l’esperit, mentre que les idees són l’objecte de l’esperit, i no pas dels sentits”. Aquesta frase vol dir que les coses múltiples són captades pel món sensible. el món de les coses, i no per l’esperit, però que l’esperit és part del món de les idees, no pas del món material.

EXERCICI 4.- Respon les dues preguntes del Text 7

1.-Què vol dir “per a nosaltres aprendre no és altra cosa que recordar”

Que nosaltres venim del món de les idees, la nostre ànima que venia del món de les idees, va caure al món de les coses per tafanera, quan va caure, va perdre la memòria, i per aquesta raó ara ha de conviure al món material per tornar a aprendre totes les idees que ha oblidat.

2.- Quin argument es fa servir per defensar que l’ànima és immortal?

Diuen que l’ànima és allò que sembla diví, el que és intal·ligible, que no es pot descompondre i és idèntic a ell mateix. Que l’ànima pertany al món de les idees, que està unida al cos accidentalment, però que tard o d’hora es separaràn, i quan es separin, el cos morirà, però l’ànima no, aquesta anirà a trobar a un altre cos fins que es purifiqui, llavors podrà tornar al món de les idees. Tot i així, mai mor, és immortal.

EXERCICI 5.- Llegeix el fragment 2 i explica què diu aquest text i què opina Plató sobre els governants més enllà del que explícitament apareix en el text.

Aquest fragment parla sobre els governants i les guardiants. Diu que els governants s’han passat tota la vida dedicant-se a la filosofía i quan els arribi l’hora hauràn de suportar tot el pes de mantenir la política de tota una polis, per això Plató diu que qui ha de governar han de ser els savis, i que aquests també hauràn d’ensenyar als successors com s’ha de governar bé, ara bé Locke va fer un contraargument a aquesta teoría política de Plató, i es va plantejar que com podem saver qui és el savi.

Per sota dels governants hi ha els guardiants i el poble. Al poble hi ha d’haver oficis, i cadascú s’ha de ocupar de la feina que sap fer. Per fer bé una feina algú els ha hagut d’ensenyar a fer-la, aquest és el savi.

El poble té uns drets com a ciutadants, però els guardiants no. No poden tenir vida pròpia, viuen de manera austera, tenen prohibides les riqueses, són com els “gossos” de la ciutat, perquè han d’estar vigilant sempre, quan es fan vells, arriben als 50 anys els tanquen a una casa perquè visquin allà fins que es morin, però n’escullen a un com a director governant.

El govern pot ser Aristocràcia o Monarquia, les quals poden derivar a la Timocràcia o a la Oligarquia. Aquesta pot descendir a Demagògia i aquesta a Tirania, la qual és possible que torni a l’Aristocràcia o Monarquia.

Les classes socials tambés es poden relacionar amb les parts de l’ànima. La part racional, que és la prudència virtuosament, es pot comparar amb els governants, ja que són els que sempre busquen el bé. La part irascible, que és la part “responsable” de l’ànima i de temperança en la virtud, es complementa amb els guardiants, que són els que han de protegir a tota la ciutat i estar vigilant, per tant també és la part responsable de la polis. I per últim la part concupsicible de l’ànima i la fortalesa, en el sentit del coratge i la valentía sengons la virtud que és la part rebel, es relacionaria amb el poble.