EXERCICIS DE PLATÓ

EXERCICI 1.- Llegeix el fragment 4 i explica de què parla, què diu i què vol dir i explica per què distingeix els “llits” que fa l’ artesà de la “idea de llit” de la qual es serveix. Què significa la frase final: “car no és la idea mateixa que fabrica l’ artesà; això és impossible”

En aquest fragment, Plató parla sobre les ”idees” de les coses i les coses en sí. Diu que un artesà que fa llits el que realment fa és intentar copiar la idea de llit que ell té al cap i que li serveix per fer els altres llits o taules. És a dir, l’artesà té una idea de llit o de taula al cap, i aquesta idea és perfecte i és tal i com ell vol fer els altres llits i taules. Però, aquests, seran una còpia de la idea que l’artesà té al cap ja que són plurals, és a dir hi ha molts de cada un i no són perfectes ni iguals. El que vol dir amb la frase final “car no és la idea mateixa que fabrica l’ artesà; això és impossible” és que, com he dit abans, el que l’artesà fabrica serà una còpia de la idea, però no serà la idea en sí ja que aquesta és única.

EXERCICI 2.- Llegeix el fragment 1 i explica amb les teves paraules de quin tema tracta i quines són les idees principals del text que es defensen i amb quins arguments ho fa.

El tema que tracta és el coneixement del bé. Les idees principals són el coneixement del bé per tal de que la persona pugui conèixer l’essència de les coses i no viure en l’aparença ni tampoc com en un somni.
Segons Plató, un cop tenim el cos controlat, hem de buscar la felicitat de l’ànima. El bé per l’ànima és el retorn al món de les idees d’on no hauria d’haver sortit. Però per tornar al món ideal o al kosmos noetos ha de ser com abans de caure ja que al haver estat en el món de les coses o kosmos oratos, l’ànima s’ha embrutit i s’ha de purificar. 

Per Plató, el bé és el coneixement de les idees. L’ànima sent desig, gana, plaer, per estar a prop de les idees. El millor que una persona pot fer és dedicar-se al coneixement i així poder purificar l’ànima i arribar a l’essència de les coses.
Les idees estan estructurades de manera jeràrquica i totes estan coronades per una idea principal que permet veure les altres idees. Aquesta idea principal és el bé, diu que si no coneixem aquesta idea no comprendrem res. Totes les idees estan per sota d’aquesta idea de bé.
En el mite de la caverna, per exemple, relaciona aquesta idea amb el sol. Si aquest s’apaga no podrem veure res més.

EXERCICI 3.- En el fragment 6 quina ontologia es  defensa?

Plató distingeix 2 realitats: la primera, és la principal i la més important per Plató. La denomina com ”realitat ideal” i és més real que la ”realitat material” que és la segona realitat.
La primera realitat està formada per coses úniques i perfectes. És eterna.
La segona, en canvi, és imperfecte, està formada per coses plurals, neix i mor. Plató defensa que aquestes dues realitats s’assemblen, hi ha una relació entre aquests dos mons. El món de les coses és concret i el món de les idees és abstracte.
La segona realitat és una còpia de la primera, les coses copien les idees.
Plató és pluralista físic. El món material està format per coses molt petites      (Anaxàgores). Aquestes peces tenen formes geomètriques perfectes (Pitàgores) que sempre han existit (Parmènides). Totes aquestes coses ocupen lloc. El lloc per Plató és un híbrid, forma part de la segona realitat però no el captem amb els sentits sinó amb la ment ( món intel·ligible ).

Plató diu que no captem les idees en sí, només les seves ombres: el seu color, tacte, gust… Captem les qualitats de les coses i les captem a través dels sentits. És la nostra ment que a través de les ombres coneix el món.

EXERCICI 4.- Respon les dues preguntes del Text 7

1.-Què vol dir “per a nosaltres aprendre no és altra cosa que recordar”?

Vol dir que el que fem a l’hora d’aprendre és recordar a través de la ment, a quina cosa s’assembla allò que veiem a través dels sentits.

L’ànima ha caigut del món de les idees i vol tornar però per tornar s’ha de purificar i per fer-ho ha de recordar les idees que ha oblidat al caure al món de les coses. És pressionada dins del cos i vol marxar però per molt que el cos mori segueix transmigrant a un altre cos fins que es purifica. L’ànima és immortal i mor només quan s’ha purificat i pot tornar al món de les idees. L’ànima no ha perdut les idees només les ha oblidat i les ha de recordar.

La part superior de l’ànima és la part racional i per què aquesta assoleixi el coneixement ha d’aconseguir 3 virtuts ( excel·lència ).

Les 3 virtuts són correlatives a les 3 parts de l’ànima:

Part racional → Prudència

Part irascible → Fortalesa

Part concupiscible→ Temperància

2.- Quin argument es fa servir per defensar que l’ ànima és immortal?

Fa un comparació entre allò diví i immortal i allò mortal i esclau. Diu que quan l’ànima i el cos estan plegats un ha de ser l’amo, el que mana, i l’altre ha de ser l’esclau, el que obeeix. Llavors Plató pregunta qui dels dos té les característiques d’ allò diví i immortal i qui és el mortal. Clarament, l’ànima és allò diví, que no mor, i el cos és allò mortal, que acabarà morint. El cos, és manat per l’ànima fins que aquest mor i la seva ànima va a manar a un altre cos ja que és immortal.

EXERCICI 5.- Llegeix el fragment 2 i explica què diu aquest text i què opina Plató sobre els governants més enllà del que explícitament apareix en el text.

En aquest fragment Plató fa referència als guardians de la ciutat, aquests són persones dedicades exclusivament al servei de la ciutat durant tota la seva vida fins que arriben a la vellesa.
En la República, la gent va a l’escola on va rebent una educació i una formació segons el que els hi agrada més. Cap als 16 anys, hi ha homes i dones que tenen una ànima coratjosa i valenta, aquestes persones són elegides com a guardians de la ciutat. A partir d’aquest moment, aquestes persones es dedicaran durant més de 30 anys a la ciutat i quan arribin als 55 anys, mes o menys, es retiraran i rebran una renda pels seus serveis a la ciutat com agraïment. També se’ls podrà dedicar monuments. Dels guardians que es retiren s’escollirà algun com a savi encara que ell no vulgui. Aquest savi, governarà la ciutat i la governarà bé ja que al haver estat tants anys al servei de la ciutat sense diners ni família, no tindrà preferència per ningú. Aquests savis s’encarregaran de formar als altres guardians per a que ells també esdevinguin savis quan acabin de dedicar-se al servei de la ciutat.

Per a Plató, hi ha tres tipus de persones depenent del tipus d’ànima que tenen. Els governants, és a dir, els savis tenen una ànima racional. Els guardians una ànima irascible i els altres una ànima concupiscible. Depenent de l’ànima que una persona té, serà d’un estament o d’un altre.

La part irascible de l’ànima és com un gos: mossega però obeeix a la part racional. En canvi la part concupiscible es mou per impulsos.

També divideix l’ànima de la següent manera:
Un auriga que condueix un carro tirat per un cavall blanc i un altre negre.

El carro, que es material, simbolitza el cos que es conduit per l’auriga. El cavall blanc és la part irascible i el negre la part concupiscible. El cavall blanc és fort, pacient, dòcil, amb força de voluntat com els guardians,  i en el cavall negre hi ha les emocions negatives, les passions, desitjos i fa el que vol. L’ànima és feliç quan l’auriga condueix el carro, el cavall negre és obedient i el cavall blanc fort.