Exercicis de Plató

Exercici 1: Llegeix el fragment 4 i explica de què parla, què diu i què vol dir i explica per què distingeix els “llits” que fa l’artesà de la “idea de llit” de la qual es serveix. Què significa la frase final: “car no és la idea mateixa que fabrica l’artesà; això és impossible”.

Aquest fragment parla sobre la diferencia entre la idea que tenim d’una cosa cosa i el que en realitat és. I també parla sobre que nosaltres posem nom i agrupem coses que tenen una existència diferent.

Nosaltres el primer que captem són les ombres de les coses, i aquestes ombres ens ajuden a poder conèixer i per tant són necesaries, però només les ombres no són l’autentic coneixement, sinó que necesitem la part de l’intelegencia per poder relacionar aquestes ombres amb les ideas de les coses que ja tenim.

Ens vol dir que nosaltres en comptes de parlar de coses concretes le associem ha coses generals. Per tant podem tenir ideas que no són autentiques, per què nosaltres només podem percebre una realitat, però no podem comprobar si aquesta idea és certa o no, per què només podem tenir un punt de vista. També es refereix a idees confuses aquelles que perecebim amb els sentits, per què això no es l’autentic coneixement.

EXERCICI 2.- Llegeix el fragment 1 i explica amb les teves paraules de quin tema tracta i quines són les idees principals del text que es defensen i amb quins arguments ho fa.

Plató pensa que per poder conèixer l’autentica realalitat, que per a ell és el món de les idees, hem de poder saber que és el bé. La seva concepció del bé és objectiva, perquè només hi ha una i és comuna per a tots. Llavors quan coneixem que és el bé, podem arribar a fer el bé. Per a Plató l’idea del bé és l’exelencia i el terme mig és per tant la mediocritat i per tant tot el que fem l’hem de fer bé i això ens portarà a la felicitat. I el savi és aquell que sap el que sap fer bé tothom i per tant l’hem d’obeïr, perquè una societat justa és aquella en la que tothom fa el que sap fer bé, i que per tant és feliç per que esta fent el bé. Per tant té una concepció de bé individual, és a dir, busca la felicitat individual de tothom, i de que tots, obeint al savi, poguem relizar la tasca que millor sabem fer i per tant siguem feliços.

EXERCICI 3.- En el fragment 6 quina ontologia es es defensa?

L’ontologia de Plató és dualista, ja que parla de dues realistat, la primera que és ideal i la segona que és material. Ell defensa i creu que la més important és la primera realitat, la de les ideas, per què és una realitat eterna, ideal, que mai canvia i que per tant és una realitat perfecte, i en canvi, la segona relitat, la material, és una realitat que sempre canvia i on res és per sempre, i que percebim amb els sentits i per tant no és una realitat cent per cent certa. Però aquestes ideas tenen relació. Necesitem la idea d’una cosa per poder saber que és en el món material, igual que necesitem tenir la imatge d’una cosa per arribar a tenir una idea de que és. Per tant aquestes realitats tenen naturaleses diferents però estan relacionedes entre elles. Llavors Plató ens diu que les coses busquen semblar-se a les idees.

EXERCICI 4.- Respon les dues preguntes del Text 7

1.-Què vol dir “per a nosaltres aprendre no és altra cosa que recordar”

Ell s’inventa una història en la qual les idees estaven en el seu món ideal, però un dia van voler conèixer el món material, perquè era un món on hi havia canvi, no era etern i per tant tampoc era perfecte. Llavors agafen un cavall alat i baixen al món material. Però en aquest món es troben amb el Damiürg i aquest li talla les ales als cavalls i per tant impacte contra el terra i queden brutes i trencades.  Desprès volen tornar al món de les ideas pero el Damiürg no les deixa fins que no és purifiquin i per tant s’han de quedar dins d’un cos i si aquest cos mor i encara l’ànima no s’ha purifcat, sha de ficar en un altre cos fins que aconsegueix purificar-se i tornar al món de les idees.

Per tant nosaltres no aprenem, sinò que com la nostra ànima pertany al món de les idees i allà és on es troben totes le idees de les coses, només hem de recordar per saber una cosa.

2.- Quin argument es fa servir per defensar que l’ànima és immortal?

S’utilitza  l’argument de que el cos esta dividit en dues parts una que mana, i l’atre que és l’esclau, llavors la part que mana és una part imortal per què és divina i mai canvia, és abstracte i mai es pot descompondre i aquesta part és l’anima. L’atre, la que és manada, és una part mortal, per què sempre canvia i és pot descompondre,aquesta part és el cos.

Y també utilitza l’argument de que l’ànima pertany al món de les idees, i aquest món és un món etern, sense canvi i perfecte, per això l’ànima és immortal.

EXERCICI 5.- Llegeix el fragment 2 i explica què diu aquest text i què opina Plató sobre els governants més enllà del que explícitament apareix en el text.

Plató ens mostra una idea dualista de la ciutat. Primer ens mostra una idea material, que són els edificis de la ciutat i tots el elements que la componen, desprès una altra que és l’ànima de la ciutat, que són les persones. Llavors la part més important d’una ciutat són les persones. Per què una societat sigui justa ha de satisfer totes les necesitats de la gent, per això les persones hem de viure en societat per què no tothom pot fer tots els oficis. I per què una societat sigui feliç i justa, tothom ha de fer el que se li dóna bé, i les persones que manen són aquelles que saben el que cada persona sap fer bé.

Plató divideix la societat en tres parts. La primera són els savis, és a dir, aquells que gobernen per que saben el que tothom sap fer bé i per tant els hem d’obeïr, perquè si tothom fa el que se li dona bé, la societat serà justa i per tant serà una societat feliç. Els savis busquen el bé individual, és ha dir, que tothom pugui trobar la felicitat, i així la societat serà justa i per tant serà feliç. La segona part la formen els guardians, que són els que s’ecarreguen de fer que la gent obeixi als savis, i és un càrrec obligatori i si ets escollit vulguis o no has de ser guardià, perquè és el que tu saps fer bé. Desprès d’uns 20 anys sent guardians es conveteixen en savis. Aquests dos grups no poden tenir ni familia, ni propietats, ni diners… perquè viuen només per cumplir amb la societat, i així s’asseguren de que seràn imparcials i justos a l’hora de pendre les decicions, perquè per a ells totes les persones són iguals i no hi han preferencies. I per últim trobem la part formada per la gent normal, la qual pot tenir familia, diners… i són els que han d’obeïr al savi i dedicar-se al que saben fer bé, per tal de tenir una societat justa i feliç.