EXERCICIS DE PLATÓ.
Mariona Fàbregas Pujolàs.
2n batx. C
EXERCICI 1.- Llegeix el fragment 4 i explica de què parla, què diu i què vol dir i explica per què distingeix els “llits” que fa l’artesà de la “idea de llit” de la qual es serveix. Què significa la frase final: “car no és la idea mateixa que fabrica l’artesà; això és impossible”.
- Plató parla de la teoria de les idees i de les coses. La teoria explica l’existència de dos mons: per una banda, el món de les idees, per altra banda, món de les coses.
La teoria de les idees afirma l’existència d’unes entitats immaterials, absolutes, perfectes, universals i independents del món físic. Aquestes realitats són les idees del món intel·ligible. Les coses que veiem només són objectes relatius i canvien físicament : són autèntiques còpies o imitacions de la vertadera i única realitat.
El que percebem amb els sentits no és res més que una còpia d’un món totalment diferent, el món de les idees. Un món únic i perfecte, lluny del món de les coses. A part dels conceptes existeixen les idees, que ve a ser l’essència, tot contra posicionant-se al món de les coses sensibles, també és absolut i únic (per exemple, només hi ha una idea de mort) i a més és universal perquè és aplicable en una gran majoria d’individus.
Plató creia que les idees existien per sí mateixes. Creia també que les idees estaven fora de l’espai i del temps.
El món de les idees proporciona als éssers humans, l’estabilitat que possibilita el coneixement. Les idees no són coses , sinó entitats universals, immortals i perfectes: són les formes pures, els models de les coses.
Plató anomena idea a allò que no canvia. Podem dir llit amb molts idiomes però la idea és sempre la mateixa, no depèn de com ho anomenem. Si no hi ha entitats fixes (idees, en aquest cas la idea de llit) i diferents a l’espai i al temps, tampoc no hi haurà llenguatge. Per tant, encara que canviï el significant, el significat no canvia.
Una idea mai és una cosa. La idea no té una aparença física, NO és matèria. Nomes podem cercar-la a través de la ment de cadascú. És a dir, el món intel·ligible no el podem conèixer a través dels sentits perquè és espiritual.
La frase final significa que, l’artesà és qui, guiat per les eines necessàries, els plànols, transforma les coses, moldeja l’objecte, la massa uniforme, fins a convertir-ho amb la idea de la cosa que vol construir. Les coses s’assemblen a les idees.” fins aquí molt bé.
les coses són reals però només són el que són perquè s’assemblen a una idea; una cosa és que les coses “siguin” (existeixin) i una altra és que siguin el que son i no una altra cosa. Només veus les coses la comprens la seva idea. Busquem quina idea s’assembla a aquella cosa, no aprenem, recordem. Van abans les idees que les coses. Les idees donen forma a la realitat física.
EXERCICI 2.- Llegeix el fragment 1 i explica amb les teves paraules de quin tema tracta i quines són les idees principals del text que es defensen i amb quins arguments ho fa.
- Jo crec que tracta del tema del bé, és a dir, una persona farà el bé si coneix què és.
Si no sap que és el bé, rumiarà, pensarà, preguntarà, farà el possible per arribar a saber què és, i si no arriba a saber-ho mai, actuarà malament, però no perquè vulgui, sinó per ignorància.
I si arriba a saber què és, serà perquè fent que allò que fa, creu que està bé. Si fa el bé, la seva ànima serà feliç.
Ho argumenta dient: ‘’discernir amb la raó la idea de bé separant-la de totes les altres’’ (primera línia de l’argument 1). Es refereix a que per trobar la idea de bé has de buscar-la, has de descartar. La idea de bé conté totes les altres (veritat, bondat, bellesa, justícia..).
També defensa que si reconeixes la idea del bé, ho fas a partir de l’opinió pròpia, el que tu creus personalment, raonant : ‘’en el cas que assoleixi alguna imatge del bé, ho farà per mitjà de l’opinió, però no de la ciència’’ (quarta línea de l’argument 1).
EXERCICI 3.- En el fragment 6 quina ontologia es defensa?
La epistemologia.
Hi ha el coneixement intel·ligible (raó) que hi coneixem les idees, les matemàtiques.
I el coneixement sensible (sentits), el coneixement de les coses.
Per tant, a partir de la raó, coneixem idees i a partir dels sentits, coneixem les coses.
Les coses s’assemblen a les idees, i a través dels sentits canvien les coses.
Els sentits no són l’autèntic coneixement, perquè per la percepció dels sentits, les coses canvien. Els sentits ens dones imatges, per imaginació, no per fantasia.
Les coses tenen qualitats i amb els sentits ens fem imatges de les qualitats sensibles de les coses. Neguem l’existència de les coses quan amb els sentits no les captem.
A partir de les imatges de les coses, creiem que hi ha coses.
EXERCICI 4.- Respon les dues preguntes del Text 7
Text 7
Ben cert, afegí Cebes reprenent la paraula, si és veritat aquell argument que tu, Sòcrates, acostumes a repetir sovint, segons el qual per a nosaltres aprendre no és altra cosa que recordar, llavors cal necessàriament que en un temps anterior hàgim après el que ens és recordat. Però això no és possible si la nostra ànima no existia en algun lloc abans de néixer en aquesta forma humana. D’on resulta que també així sembla probable que l’ànima és immortal. […]
– Veges-ho ara des d’aquest altre punt de vista. Quan l’ànima i el cos estan plegats, la natura disposa que l’un serveixi com un esclau i sigui manat, i que l’altra mani i faci d’amo. Si parteixes d’aquesta relació, ¿quin dels dos creus més semblant al que és diví i quin al que és mortal? ¿O no et sembla que el diví naturalment té la capacitat de manar i dirigir, mentre el mortal la d’ésser manat i servir com un esclau?
– A mi, sí.
– A quin dels dos s’assembla l’ànima?
– Evidentment, Sòcrates, l’ànima s’assembla al que és diví, i el cos al que és mortal.
– Examina ara, Cebes, féu ell, si de tot el que hem dit no ens en resulta aquesta conclusió: allò que més s’assembla al diví, a l’immortal, a l’intel·ligible, al que té una forma única i no es pot descompondre, al que és immutable i idèntic a ell mateix és l’ànima; en canvi, allò que més s’assembla a l’humà, al mortal, al que té una forma múltiple i és inintel·ligible, al que es pot descompondre i mai no resta idèntic a ell mateix és el cos. […]
PLATÓ, Fedó
1.-Què vol dir “per a nosaltres aprendre no és altra cosa que recordar”
2.- Quin argument es fa servir per defensar que l’ànima és immortal?
Respostes:
- Les coses són el que són perquè comparem les coses amb les idees. Conèixer és recordar. Quan veus una cosa, busques quina idea s’assembla a aquella cosa, no aprenem, recordem. Quan saps, recordes i, conèixer és recordar.
Les idees són innates (les tenim des de sempre dins la ment), l’únic que hem de fer és recordar-les. És a dir, recordar les idees que són innates, ja hi són dins nostre, perquè prèviament les hem après, només hem de recordar-les.
- Ell diu: ‘’ allò que més s’assembla al diví, a l’immortal, a l’intel·ligible, al que té una forma única i no es pot descompondre, al que és immutable i idèntic a ell mateix és l’ànima’’.
Primer de tot, una cosa és immortal quan és divina, quan ha existit sempre, per tant, sabem de ben segur que el cós és mortal, canvia, en canvi l’ànima de cadascú no canvia a mesura que passen els anys (a diferència del cos), per tant l’ànima és immortal, no mor; i el cos és mortal.
En part, Plató diu que l’ànima procedeix del món de les idees, i aquest, ha existit sempre.
I el cos procedeix del món de les coses, que no ha existit sempre, el cos mor.
EXERCICI 5.- Llegeix el fragment 2 i explica què diu aquest text i què opina Plató sobre els governants més enllà del que explícitament apareix en el text.
El text diu que qui ha de governar una ciutat perquè sigui justa són els governants.
Qui són els governants per Plató i perquè són ells qui han de governar a les ciutats?
Els governants, primerament han de ser guardians, per tant, persones que protegeixen al poble de persones dolentes. I vigilar que tothom faci bé la seva feina. Els guardians han de ser imparcials, disciplinats, forts, encoratjats, per fer bé la seva feina. Són una minoria selecte, viuen a part, en barracons, no tenen família, així no tenen preferències per a ningú (preferència per la família, pels amics…). Poden ser homes o dones.
Han de ser persones dedicades al servei de la ciutat, que han de tenir una ànima forta.
Quan es fan grans, viuen amb casetes amb un hort perquè visquin els últims dies dignament.
No poden manar, han d’obeir a una minoria de persones que també han sigut guardians.
Els governants són els guardians (que almenys ho hagin sigut 20 anys prèviament) més savis, els més experts. Aquests governaran.
Tampoc tenen diners, ni família, no tenen interessos, per tant, governaran bé.
Una ciutat és justa quan tothom fa i es dedica al que sap que pot fer bé. El governant organitza els oficis de la ciutat. Miren que tot vagi i estigui bé, miren que tot estigui ajustat.
Ara tot està bé.
Joaquim ho he retocat!!!
EXERCICI 2.- Llegeix el fragment 1 i explica amb les teves paraules de quin tema tracta i quines són les idees principals del text que es defensen i amb quins arguments ho fa.
El Bé, com a idea primera, com a principi suprem, és expressió de l’ordre, del sentit i de la intel·ligibilitat de tot el real. Correspon ascendir dialècticament en el coneixement de la idees fins assolir la idea del bé. També és coneixement teòric i pràctic al mateix temps: teòric perquè captes l’ordre i l’estructura de tot lo real i pràctic perquè proporciona les normes de tota ordenació moral i política (això fa que el savi sigui, per a Plató, el que ha de governar).
Per tant, la idea del bé és l’objectiu final del coneixement i, a partir d’ella, adquireixen sentit la bellesa, la veritat, justícia i tota la resta de la realitat.
Com a conclusió és doncs, la causa per la qual es pot conèixer en la veritat, i la causa per la qual tot allò que pot ser conegut existeix i és el que és. El bé proporciona existència, identitat i perfecció a totes les coses cognoscibles. És el principi de perfecció de les coses. Les idees són bones, expressen el Bé. El Bé no és una idea com les altres, és el principi i la fonamentació de totes les altres.
EXERCICI 3.- En el fragment 6 quina ontologia es defensa?
Es defensa la ontologia dualista.
Les ànimes cauen al món de les coses, cauen a sobre dels cossos. Les ànimes queden brutes, ignorants, s’obliden de les idees al caure contra el terra.
el cos que ens vincula amb la realitat material i pertany al món sensible, i l’ànima que és el principi immaterial, diví i immortal i que ens vincula amb el món de les idees. La idea del cos com l’origen del mal i la ignorància i l’ànima com el bo i la dimensió positiva dels humans es concreta en la seva concepció del cos com a presó de l’ànima.
La unió de l’anima (món de les idees) i el cos (món de les coses), és un accident.
La persona humana és la unió de les dues coses totalment oposades. Per tornar al món de les idees, l’ànima, ha de tornar a ser perfecte, sàvia… Plató diu que el cos és la presó de l’ànima. Una ànima és feliç si és lliure de la influència del cos; els seus desitjos són la saviesa, la sinceritat, i els desitjos del cos són la mandra, la mentida…
L’ànima està formada per una àulica (que és la part racional, sap com dirigir a la persona), dos cavalls (el blanc: que és el que obeeix dòcilment a l’àulica, és el fort obeeix a la intel·ligència, i el negre: el mandrós, l’impulsiu…).
L’ànima està dividida en tres parts:
– Racional: se situa al cap, la seva virtut és la saviesa i té per funció governar.
– Irascible: se situa al pit , la seva virtut és el valor, i té per funció controlar
– Apetitiva o concupiscible: se situa al ventre, la seva virtut és la moderació i té per funció el plaer.
Per tant, l’ànima serà feliç si fa el que ha de fer. (Per purificar l’ànima has de reflexionar, disciplinar-te, conèixer les matemàtiques..).
EXERCICI 4.- Respon les dues preguntes del Text 7
1.-Què vol dir “per a nosaltres aprendre no és altra cosa que recordar”
La teoria de la reminiscència és una teoria del coneixement segons la qual conèixer és recordar. Adquirir coneixement consisteix en recordar el que el ànima sabia quan habitava al món intel·ligible de les idees abans de caure al món sensible i quedar tancada al cos. Per tant, aquesta teoria es resumeix en la idea que conèixer és recordar.
Plató va considerar que els coneixements no poden explicar-se a partir de l’experiència perceptiva i va defensar una nova visió: quan coneixem una veritat d’aquest tipus en realitat no estem aprenent alguna cosa nova sinó que la nostra ànima recorda una veritat a la qual va tenir accés abans d’encarnar-i viure en aquest món material, la nostra ànima recorda alguna cosa que va conèixer quan vivia en el món de les idees.
Concloent: la teoria de la reminiscència defensa la tesi que l’ànima viu sense el cos en el món de les idees, percep les diferents idees i les seves relacions, s’encarna, oblida aquest coneixement, i, gràcies a la intervenció d’un mestre o professor , aconsegueix rememorar aquest coneixement oblidat.
2. Ell diu: ‘’ allò que més s’assembla al diví, a l’immortal, a l’intel·ligible, al que té una forma única i no es pot descompondre, al que és immutable i idèntic a ell mateix és l’ànima’’.
Primer de tot, una cosa és immortal quan és divina, quan ha existit sempre, per tant, sabem de ben segur que el cós és mortal, canvia, en canvi l’ànima de cadascú no canvia a mesura que passen els anys (a diferència del cos), per tant l’ànima és immortal, no mor; i el cos és mortal.
En part, Plató diu que l’ànima procedeix del món de les idees, i aquest, ha existit sempre.
I el cos procedeix del món de les coses, que no ha existit sempre, el cos mor.
EXERCICI 5.- Llegeix el fragment 2 i explica què diu aquest text i què opina Plató sobre els governants més enllà del que explícitament apareix en el text.
El text diu que qui ha de governar una ciutat perquè sigui justa són els filòsofs-governants, que són individus amb una major capacitat innata. Se’ls ha d’educar per redreçar i potenciar aquesta capacitat cap a la contemplació de les Idees eternes. Un cop han aconseguit arribar a la contemplació de les Idees, han de ser forçats a governar i endinsar-se en els assumptes humans. Per això, per a Plató un govern de filòsofs és l’únic capaç de governar cap a la llum de les Idees, segons ell, considerades realitats eternes, immaterials i immutables, només accessibles a la intel·ligència.
Qui són els governants per Plató i perquè són ells qui han de governar a les ciutats?
Els filòsofs, com a savis, han d’encaminar cap a la justícia, d’aquesta manera podria aconseguir una societat justa, governada per savis.
Els filòsofs – governants, primerament han de ser guardians, per tant, persones que protegeixen al poble de persones dolentes. I vigilar que tothom faci bé la seva feina. Els guardians han de ser imparcials, disciplinats, forts, encoratjats, per fer bé la seva feina. Són una minoria selecte, viuen a part, en barracons, no tenen família, així no tenen preferències per a ningú (preferència per la família, pels amics…). Poden ser homes o dones.
Han de ser persones dedicades al servei de la ciutat, que han de tenir una ànima forta.
Quan es fan grans, viuen amb casetes amb un hort perquè visquin els últims dies dignament.
No poden manar, han d’obeir a una minoria de persones que també han sigut guardians.
Els filòsofs – governants són els guardians (que almenys ho hagin sigut 20 anys prèviament) més savis, els més experts. Aquests governaran. Tot sabent que l’home és ànima i el cos és la seva presó. L’ànima no és matèria, a diferència del cos i per això ha de fer un esforç per enlairar-se per sobre dels límits que li vol imposar el cos; tota vida humana considerada en allò que té de valuós consisteix en aquest esforç de superació dels límits que la matèria ens vol imposar… Com a tal l’ànima prové del món de les idees (no pas del cos) i per això aspira a posseir-les, a gaudir-ne. Per tant ,tampoc tenen diners, ni família, no tenen interessos, per tant, governaran bé.
Una ciutat és justa quan tothom fa i es dedica al que sap que pot fer bé. El governant organitza els oficis de la ciutat. Miren que tot vagi i estigui bé, miren que tot estigui ajustat.
E 1 PERFECTE!!!!
E2 Enfoc incorrecte. La idea de Bé no és una idea moral. No ho has entès. Repensa i refés.
E3 No, no es defensa l’Epistemologia. Et pregunten quina “ontologia” defensa i la resposta és que Plató defensa una ontologia DUALISTA i l’has d’explicar. Refés del tot.
E4 Part 1, i per què hem de recordar? és que potser hem oblidat? com? Ho has d’explicar. La Part 2 correcte.
E5 Ep! Alerta! dius que qui ha de governar la ciutat són els governants, això i no dir res és el mateix. Clar, els governants són els que governen, però qui ha de governar? Resta força bé, però has de relacionar-ho amb la teoria de l’ànima, parts i tipus d’ànima. Refés i completa.
ja ho he retocat, Joaquim.
EXERCICI 1 Tal com ho has redactat no s’entén bé i, a més, no és correcte. Anem a pams.
Comento el teu text pas a pas:
“Parla de les idees que designem a les coses, generalitzant-les, encara que siguin coses d’origen diferents.” Ui! les idees no designen a les coses, ni generalitzant-les. Les idees estan separades de les coses i no sorgeixen (per generalització) de les coses.
“Diu que posem noms a coses, però aquests noms són massa generals. Volent dir que ens referim a les coses i no les personalitzem, sinó al revés.” MMM! No hi ha una crítica als noms de les coses, per massa generals, hi ha una distinció entre coses, el seu nom i la idea. No entenc què vols dir en dir que no les personalitzem sinó al revés; què vols dir?
“Les idees que tenim a la ment de les coses, els noms; ens els inventem, per tan tothom pot tenir una percepció diferent dels objectes, ja que cap percepció és igual i ningú de nosaltres percebem les coses igual. És a dir, una cosa és la idea de llit, que és la percepció que cadascú té davant l’objecte, i el llit en sí, que és una invenció, un nom que l’hi hem posat a la cosa, per tal d’entendre’ns.” Ui! Identifiques idea amb nom, i afirmes que són inventats (com Nietzsche?). No. Correcte la frase de les percepcions diferents. Però tornes a equivocar-te greument amb la frase de considerar “el llit en si” (o sigui, la idea de llit) com un invent! i afirmar que idea i nom és el mateix!!!
“La frase final significa que, l’artesà és qui, guiat per les eines necessàries, els plànols, transforma les coses, moldeja l’objecte, la massa uniforme, fins a convertir-ho amb la idea de la cosa que vol construir. Les coses s’assemblen a les idees.” fins aquí molt bé.
“Les idees causen la realitat de les coses” No, no causen la realitat de les coses, les coses són reals però només són el que són perquè s’assemblen a una idea; una cosa és que les coses “siguin” (existeixin) i una altra és que siguin el que son i no una altra cosa.
“Només veus les coses si tens la idea del nom”. No s’entén. Per “veure” les coses ens fa falta la idea? o és per “comprendre-les” que ens fa falta?
“Busquem quina idea s’assembla a aquella cosa, no aprenem, recordem.” OK
“Van abans les idees que les coses. Les idees donen forma a la realitat física.” OK
“És diferent la idea que té l’artesà de la cosa, i per quina utilitat servirà.” No entenc què vols dir aquí.
De moment et comento només el primer exercici. Ja veus que hi has de treballar molt més. Tingues present el que et dic en aquest exercici i repassa la resta, no fos que pequessin del mateix mal. Quan et sembli que està tot bé, m’ho dius.
Exercicis Plató.