Exercicis de Plató

EXERCICI 1:

Aquest fragment explica com Plató separava el món material i el món de les idees. Fa servir el símil dels mobles que fabrica l’artesà per explicar com la visió del món material de cadascú és diferent.

L’idea de llit pertany a la primera realitat (món de les idees) i la relacionem amb el llit que pertany a la segona realitat (món de les coses). Plató partia del punt que la segona realitat era una còpia de la primera i que per tant, un llit en el món material serà una còpia de l’idea de llit de la primera realitat.

Tot i que el món ideal és el món perfecte, no el podem percebre perquè els sentits ens enganyen i per tant cada idea de llit que tenim és diferent per cadascú. Per això en el text es diu “car no és la idea mateixa que fabrica l’artesà; això és impossible” ja que, l’artesà té la seva visió real del llit però els sentits l’enganyen per tan no serà mai igual a l’idea de llit.

EXERCICI 2:

Aquest escrit ens parla de l’idea de Bé segons Plató.

Plató afirmava que l’idea de Bé era el capdamunt d’una jerarquia i contenia totes les altres idees.  Per ell aconseguir la felicitat era aconseguir el Bé (eudemonisme).

Plató explicava que només coneixeríem el Bé per mitjà de la satisfacció de l’ànima. Quan l’ànima no està purificada i per tant no reconeix totes les idees, Plató afirma que llavors vivim en un món d’ombres, on el món material domina sobre el món de les idees.

Com en el mite de la Caverna, veiem el que els nostres sentits en deixen veure i per tant fins que l’ànima no arriba al coneixement complet, vivim veien un món que no és la realitat correcte.

El mateix passa amb l’idea de Bé. No podem saber del cert que és el Bé perquè no coneixem l’idea de Bé com a tal sinó el que les nostres sentits ens ensenyen que és el Bé. Per tant, si la nostra ànima no assoleix la purificació completa o s’hi acosta, no podrem saber mai del cert què significa el Bé.

Per assolir el coneixement complet del Bé s’ha de ser savi i per tant, com en la política només pot dominar el Bé i el que és just o injust aquell que realment coneix el significat del Bé.

Mentrestant els altres, mai podrem arribar a saber que és el Bé si la nostra ànima no es purifica i seguirem vivim en un món d’ombres.

EXERCICI 3:

Defensa l’ontologia de Plató sobre les dues realitats: món de les idees (r. ideal) i el món de les coses (r. material).

El món ideal o intel·ligible és aquell que no canvia ni es mou. Les idees són perfectes, úniques i eternes, per tant, Plató considera que aquest món ha existit sempre.

En canvi el món material o sensible és aquell que està en constant canvi i moviment. És un món imperfecte, pluralista i físic. És el món de les coses que percebem amb els sentits i per tant Plató afirma que és un món finit en el qual tots els materials neixen i moren.

Plató creu que nosaltres constituïm el Demiürg i per tant, nosaltres creem l’ordre del món. Partint de la base d’una idea creem una cosa en relació de semblança amb l’idea inicial. Per això Plató explica que la segona realitat és la còpia de la primera.

Plató també afirma que hi ha una tercera realitat híbrida: el lloc. Aquest és una barreja entre les dues realitats ja que, és una realitat intel·ligible, que es pensa (primera realitat); però al mateix temps existeix en el món material (segona realitat).

EXERCICI 4:

1.-Què vol dir “per a nosaltres aprendre no és altra cosa que recordar”

Segons la teoria de Plató l’ànima i el cos són una unió accidental. L’ànima prové de la primera realitat, és un mirall perfecte que recull totes les idees. Tot hi això l’ànima, segons el conte, és molt tafanera i cau accidentalment en la segona realitat on queda bruta i de la qual no pot tornar sense purificar-se.

La purificació de l’ànima es basa en la reminiscència, és a dir, en recordar. Plató diu que l’ànima coneix totes les idees però no les recorda. Per això quan ell parla de coneixement en realitat per ell significa recordar.

2.- Quin argument es fa servir per defensar que l’ànima és immortal?

En el text s’afirma que si aprendre és recordar per l’ànima, llavors aquesta en algun moment haurà d’haver après i per tant la nostra ànima ja existia en algún altre lloc abans del que està ara. Per això s’entén que l’ànima és immortal.

EXERCICI 5:

Aquest text tracta de la política segons Plató.

Plató denominava ciutat justa aquella que complia totes les necessitats dels seus habitants. Ell afirmava que una ciutat justa havia d’estar governada per savis. Plató arribava a aquesta conclusió mitjançant la seva teoria de l’ànima, la qual determinava que una persona sàvia tenia l’ànima completa i equilibrada (tres virtuts: temprança, fortalesa i prudència) per tant era la més indicada per governar.

La idea de Plató constava de una jerarquia on hi havia els governadors al capdamunt (savis), els soldats qui defensaven la ciutat i el poble que feien les feines d’ofici. Afirmava que una ciutat justa partia de l’idea que tothom feia el bé per sobre de tot.

Per ell nens i nenes sense distinció havien d’anar a l’escola i els mestres (experts) decidien com s’havien de formar i quins oficis eren els millors per ells segons les seves aptituds.

D’aquest grup, els nens i nenes amb una ànima valenta quedaven separats de la societat i es convertirien en els guardians de la ciutat (soldats). No se’ls permetia tenir ni propietat, ni família, ni diners ja que, en un futur això els podia debilitar.

Als 50 anys es jubilaven i alguns eren cridats per arribar a ser governants de la ciutat. No era voluntari sinó obligatori. El fet de no tenir ni propietats ni família els convertiria en savis sense favoritismes ni corrupció perquè l’únic que farien és servir a la ciutat. Bàsicament el que deia Plató és que després de molts anys de viure en soledat i al servei d’una ciutat alguns es podien convertir en savis.

Plató mai va poder aplicar el seu model de ciutat i va fracassar en els seus nombrosos intents.

També va crear els tipus de govern que a hores d’ara encara són aplicables.

• Aristocràcia: govern dels savis.
• En el cas que només hi hagi un savi és anomenada Monarquia.
• Timocràcia: es produeix quan un govern prefereix la fama i l’honor al bé comú.
• Oligarquia: esdevé quan un govern prefereix els diners al bé comú. Produeix un enriquiment exagerat d’alguns i la pobresa dels altres.
• Democràcia: Significa el govern de tots i que per tant el poble decideix.
• Moltes vegades la democràcia degenera en demagogia, quan el poble pensa que és capaç de tenir-ho tot.
• Tirania: és una dictadura.