Avui 16 de febrer han tingut lloc les proves presencials de dilema moral i dissertació a les diferents seus del territori català.
La pregunta proposada per a la coordinació de dissertació formada per la Myriam Gallego Rodríguez i la Sílvia Rodríguez Martínez ha estat la següent:
Els ciutadans hauríem de desobeir les lleis d’immigració que vulnerin els drets humans i assumir els riscos i costos que això ens pugui suposar?
D’altra banda, el dilema proposat per la coordinadora d’aquesta modalitat, l’Eva Pérez Díaz ha estat el següent:
La Fàtima és una alumna de família musulmana que estudia en el teu institut. Des que era petita, Fàtima s’havia adonat que alguns dels costums i idees que li ensenyaven a casa eren diferents de la de la resta de companys de classe: diferents menjars, vestits, dies de festa i pràctiques religioses. Per a ella, tant Nadal com Setmana Santa eren tan sols unes vacances escolars sense referències religioses i com era lògic, no anava a classe de religió, igual que altres companys de classe.
A l’estiu visita el Marroc amb la seva família i en aquest mes descobreix un nou model d’identitat personal. Com a dona i com musulmana se sent orgullosa de la seva cultura i decideix practicar la religió musulmana amb més dedicació, mostrant en públic les seves noves pràctiques. Per això, el primer dia de classe després de les vacances es va presentar a l’institut vestida d’acord amb les normes socials tradicionals de la seva religió: el seu cap estava cobert amb el hijab. Portava posat també un vestit ampli que no s’ajustava a la forma del seu cos i no mostrava ni un centímetre de la seva pell excepte la cara i les mans.
Els seus companys es van quedar molt sorpresos. Les seves amistats més pròximes, van començar a fer-li preguntes i molt aviat es va iniciar una animada discussió. El tema central era el sentit que tenia vestir-se així. Alguns amics deien que era un símbol clar de l’opressió de les dones en el món musulmà i de l’endarreriment de l’Islam, una creença sobre els països musulmans que gaudia d’un ampli suport entre els companys de classe. Fàtima, recolzada per altres amics, negava estar sotmesa a cap regla opressiva. Havia decidit lliurement portar el vel i per a ella era un símbol d’afirmació religiosa i cultural, una manera de mostrar orgull cap a la seva família i la tradició del seu país d’origen. És més, afirmava que se sentia més lliure amb el vel, ja que l’alliberava de la mirada sexualitzada d’alguns homes. Passat els dies, la seva nova vestimenta es va normalitzar dins l’aula i Fàtima va poder comprovar que ningú parava esment al seu vel.
No obstant això, van aparèixer queixes de famílies i alumnat que no volien que s’exhibissin aquest tipus de peces en el centre. La junta directiva va decidir convocar una sessió del consell escolar per a prendre una decisió. El tema era introduir una norma en el Reglament de règim intern que prohibís l’ús de símbols religiosos.
Si fossis un membre del consell escolar què votaries?
Us deixem unes imatges que ens omplen d’orgull envers la implicació del professorat i del nostre alumnat.
Desitgem molta sort a l’alumnat participant i us esperem a tots i a totes a la final del 4 de març al Centre de Cultura de Barcelona.