Ahir, dimarts 01 d’octubre, es va iniciar la primera sessió del Curs de didàctica i temàtic: el poder del mite. La sessió inaugural va anar a càrrec de Maite Larrauri, filòsofa coneguda, entre altres coses, per la seva gran tasca en el terreny de la didàctica de la filosofia i per la divulgació fora dels àmbits acadèmics d’aquesta disciplina.
Quin lloc ocupa la filosofia dins de l’educació secundària? A la primera part de la sessió, Larrauri va exposar el malestar sobre la falta de reflexió sobre l’arquitectura del nostre model educatiu. Des de la Transició espanyola, va assegurar la ponent, que no s’havia produït un debat sobre les matèries o els programes amb prou profunditat, o com a mínim no amb la mateixa intensitat que es va tractar aquells dies. Ella, que va ser present en la formulació del currículum de filosofia en la Transició, va defensar un model proper al francès; és a dir, una forma d’entendre la filosofia en què els textos de la tradició tinguessin un paper central en la formació dels alumnes. Els temes del currículum, al seu entendre, haurien de ser com calaixos que permetessin endreçar els escrits dels grans clàssics filosòfics.
Com generem lectors de filosofia? Quina és la millor manera de fer que els alumnes sentin l’interès de seguir atrapats entre les pàgines d’aquesta disciplina? Amb quines dificultats ens trobem cada cop que llegim un text filosòfic? Aquestes van ser, a grans trets, les preguntes que va anar deixant caure Larrauri durant la sessió. El professor, va dir l’autora de Filosofía para profanos, ha de poder transmetre amb prou passió per arrossegar el text clàssic al present. El text és com un enigma que cal anar desfent. Cal problematitzar el text tenint en compte el context on neix, estirar del fil del debat de fons i barallar-nos amb el significat de les paraules. Larrauri també va subratllar la necessitat de desconfiar de les traduccions, de la necessitat que els professors de secundària contrastin, en la mesura del possible, la traducció que utilitzen amb l’original i amb traduccions a altres llengües.
“Tota formació és una deformació, cal treure els alumnes del lloc on es troben i treure’ls fora, tirar cap amunt”, va sentenciar la ponent mentre comentava Elogi de la transmissió, de Cécile Ladjali i George Steiner. Els docents, deia, teníem l’objectiu de deixar que els alumnes entrevegin un món que al inici no entén del tot, però que a poc a poc poden arribar a fer seu. Per últim, Larrauri va recomanar un podcast de filosofia anomenat Me dejas hakear tus creencias. A l’última mitja hora es va obrir el torn de preguntes.
sdr
dig
Eva Pérez Díaz, ens ha enviat aquest comentari de valoració de la sessió:
La ponència de la Maite Larrauri va ser molt interessant per replantejar la nostra activitat docent. La Maite ens va insistir en la importància d’apropar els alumnes al text filosòfic, sens dubte una habilitat que els nostres alumnes haurien d’assolir al batxillerat, però que a vegades no tenim prou temps per treballar. El dilema amb el qual penso que ens trobem la gran part del professorat es podria resumir sota aquests termes: seguir fidelment el currículum o valorar les inquietuds del grup i adaptar les nostres classes a les necessitats del grup? La majoria de nosaltres optem per navegar entre aquestes dues aigües, que massa cops resulten pràcticament oposades. En aquest sentit, no crec que pugui treballar molts textos complets, però incorporaré més fragments que acompanyin l’explicació. Per altra banda, la diversificació d’autors, temàtiques i textos que et garanteix la varietat de treballar fragments facilita la implicació de tot l’alumnat, ja que et permet arribar a més alumnes.
Agraeixo moltíssim el fet de compartir material, com ara el llibre didàctic de Maite Larrauri.
Pol Marzougoug ens ha enviat aquest comentari de la sessió:
La ponència de la Maite Larrauri em va semblar molt adient per inaugurar un curs de didàctica de la filosofia com aquest. Tot i que jo personalment sí que considero que es pot fer filosofia sense textos, i potser fins i tot una filosofia més autèntica que la que es pot fer amb textos, la seva ponència em va semblar molt inspiradora, doncs els professors de filosofia poques vegades tenim l’oportunitat de parlar amb altres professors de filosofia que ens recordin el sentit i la importància de la feina que estem fent, o simplement de parlar amb altres professors de secundària que ens contagiïn la seva passió pel que estem fent. A més, em va agradar molt tenir l’oportunitat d’escoltar la persona que més o menys ha definit els currículums amb els quals estem treballant, i concretament de sentir algú defensant amb bons arguments i des de la seva sensibilitat pedagògica una manera d’enfocar les classes totalment diferent a la meva.
Pel que fa a la seva aplicabilitat, la sessió d’ahir em va fer replantejar la manera com enfoco l’assignatura de 1r de Batxillerat, doncs fins ara l’he estat basant sobretot en debats i exposicions, i la sessió em va fer agafar ganes de donar més presència als textos com a referència orientativa dels debats. També em va agradar el repàs que va fer la Maite de les principals dificultats a l’hora de treballar un text, perquè em va convèncer encara més de la necessitat de fer les meves pròpies traduccions dels textos que presento a l’aula, i sobretot de ser poc “respectuós” amb les altres traduccions que trobo o fins i tot amb els textos originals per tal de poder-los arrossegar millor al present i al meu públic.
L’únic aspecte que penso que es podria millorar és haver fet una petita roda de presentacions, potser no tant per presentar-nos personalment, sinó per presentar-nos “professionalment”, o sigui, com ens agrada enfocar les classes de filosofia, quins objectius ens semblen prioritaris, quin paper donem als textos, quin paper donem als debats oberts, etcètera.
Xavier Mañes ens ha enviat aquest comentari de la sessió:
El contingut de la ponència em va semblar adequat: sempre és interessant escoltar les reflexions de persones amb una llarga i contrastada experiència docent a sobre. A més, l’explicació de la confecció del curriculum a nivell d’Estat em va semblar curiosa, per reveladora del país que tenim. El mateix es podria dir de la comparació amb França en relació a la importància atorgada a la filosofia.
Quant a la sessió i la seva aplicació a l’aula, jo em quedo amb la importància de la passió amb que cal impartir classe si hom vol motivar l’alumnat a estudiar la matèria. També, amb la qüestió d’atrevir-se a fer llegir als alumnes textos que, sobre el paper, poden excedir les seves capacitats, mirant d’aconseguir que, en la mesura del possible, se’ls facin seus. Ara bé, jo personalment penso que seria preferible contextualitzar prèviament l’autor i donar unes mínimes bases generals del seu pensament abans de que els meus alumnes de 1r de batxillerat s’enfrontessin amb segons quin text de Foucault, per posar un exemple d’un autor proposat per la ponent en el seu llibre de textos filosòfics.
De cara a properes sessions, jo seguiria amb el mateix plantejament. Tenint en compte el nombre d’inscrits al curs, mitja hora destinada al torn obert de paraules sembla suficient.