Categories
-
Articles recents
Comentaris recents
- ANA 4tC en Competències bàsiques
- G.R 4tB en Competències bàsiques
- E.B.F 4rt B en Competències bàsiques
- A.A en Competències bàsiques
- PLG 4B en Competències bàsiques
Arxius
- març 2026
- febrer 2026
- maig 2025
- abril 2025
- juliol 2024
- juny 2024
- maig 2024
- abril 2024
- març 2024
- febrer 2024
- gener 2024
- desembre 2023
- novembre 2023
- octubre 2023
- setembre 2023
- juny 2023
- maig 2023
- abril 2023
- març 2023
- febrer 2023
- gener 2023
- desembre 2022
- novembre 2022
- octubre 2022
- setembre 2022
- juny 2022
- maig 2022
- abril 2022
- març 2022
- febrer 2022
- gener 2022
- desembre 2021
- novembre 2021
- octubre 2021
- setembre 2021
- juliol 2021
- juny 2021
- maig 2021
- abril 2021
- març 2021
- febrer 2021
- desembre 2020
- octubre 2020
- juny 2020
- juny 2019
- abril 2019
- març 2019
- febrer 2019
- gener 2019
- desembre 2018
- novembre 2018
- octubre 2018
- setembre 2018
- juny 2018
- maig 2018
- abril 2018
- març 2018
- febrer 2018
- gener 2018
- desembre 2017
- novembre 2017
- octubre 2017
- setembre 2017
- juliol 2017
- juny 2017
- maig 2017
- abril 2017
- març 2017
- febrer 2017
- gener 2017
- desembre 2016
- novembre 2016
- octubre 2016
- setembre 2016
- juny 2016
- maig 2016
- abril 2016
- març 2016
- febrer 2016
- gener 2016
- desembre 2015
- novembre 2015
- octubre 2015
- setembre 2015
- juliol 2015
- juny 2015
- maig 2015
- abril 2015
- març 2015
- febrer 2015
- gener 2015
- desembre 2014
- novembre 2014
- octubre 2014
- setembre 2014
- juny 2014
- maig 2014
- abril 2014
- març 2014
- febrer 2014
- gener 2014
- novembre 2013
- octubre 2013
- setembre 2013
- juny 2013
- maig 2013
- abril 2013
- març 2013
- febrer 2013
- gener 2013
- desembre 2012
- novembre 2012
- octubre 2012
- agost 2012
- juny 2012
- maig 2012
- abril 2012
- març 2012
- febrer 2012
- gener 2012
- desembre 2011
- novembre 2011
- octubre 2011
- setembre 2011
- juliol 2011
- juny 2011
- maig 2011
- abril 2011
- març 2011
- febrer 2011
- gener 2011
- desembre 2010
- novembre 2010
- octubre 2010
- setembre 2010
- agost 2010
- juny 2010
- maig 2010
- abril 2010
- març 2010
- febrer 2010
- gener 2010
- setembre 2009
- juny 2009
- maig 2009
- abril 2009
- març 2009
- febrer 2009
- gener 2009
- desembre 2008
- novembre 2008
- octubre 2008
- setembre 2008
Autoaprenentatge
Diaris
Diccionaris
Dictats
Educació
Filologia
Jocs
Literatura
Llista de blogs
Orientació
- Autoconeixement
- De què t'agradaria treballar?
- Educaweb qüestionari orientació
- El circ de les papallones
- El gran recorregut
- Elige profesión
- Estudiar a Catalunya
- Estudis Universitaris de Catalunya
- In-forma't
- Orientació educativa (educaweb)
- Què estudio?
- Qui soc i què m'agrada? Com decidim?
- Qui soc i què m'agrada? Interessos i autoconeixement.
- T'atreveixes a somniar?
- Tests
- Tria educativa GenCat
Unitats didàctiques
Hora
Meta
Argumenta
Publicat dins de 1r de Batxillerat, Opinió
39 comentaris
Segon trimestre
La Martina i els seus amics havien format un «club d’incompresos» dedicat a defensar altres alumnes de l’escola, igualment incompresos. Però, amb el temps, cada membre del Club ha anat desenvolupant interessos propis que els aparten de la resta. Quan sembla que el Club està condemnat a desaparèixer, un nou misteri els farà tornar a unir-se per solucionar-lo… si és que les tensions internes no els separen una altra vegada.
Publicat dins de 2n d'ESO, Lectures
Deixa un comentari
Blau
[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=GjWLXZ4WdQU[/youtube]
Parlo d’un riu mític i remorós
Tot sovint penso que la meva infància
té una dolça i secreta remor d’aigua.
Parlo de la verdor d’un delta immens;
parlo dels vols dels ibis (milers d’ibis
com volves vives de la neu més blanca)
i del flamenc rosat (de l’íntim rosa
d’un pit de noia gairebé entrevist).
I parlo del coll-verd brunzint per l’aire
com la pedra llançada per la fona,
de l’anguila subtil com la serpent,
la tenca platejada de les basses.
Parlo del llarg silenci on es fonien
l’aigua dolça del riu, la mar amarga.
Parlo d’un riu entre canyars, domèstic;
parlo –Virgili amic– de l’horta ufana,
dels tarongers florits i l’api tendre,
de l’aixada i la falç, del gos a l’era.
(Lluny, pel cel clar, va un vol daurat de garses).
Parlo d’un riu antic, solcat encara
pels vells llaguts: els últims, llegendaris
llaguts, tan afuats com una espasa,
i carregats de vi, de llana, d’ordi,
i amb mariners cantant sobre la popa.
Parlo d’un lent crepuscle que posava
or tremolós a l’aigua amorosida,
punts de llum a les ales dels insectes,
solars reflectiments als ponts llunyans.
Dolça remor de l’aigua en el record.
Gerard Vergés
Publicat dins de 1r d'ESO, Literatura
5 comentaris
La rondalla
En la tradició de la literatura oral s’han conreat diferents tipus de narracions: el conte, la rondalla, la llegenda, etc. Cada gènere té unes característiques formals i temàtiques que el diferencien dels altres.
La rondalla és un relat en què a vegades s’inclouen elements fantàstics; els personatges no tenen cap referent històric determinat; el temps i l’espai són imaginaris o bé llunyans. L’objectiu de la rondalla és entretenir.
La rondalla es caracteritza per utilitzar una estructura fixa, unes fórmules prefixades per obrir i tancar el relat, i un tipus de personatges.
La trama d’una rondalla segueix l’estructura següent:
– La situació inicial en què es presenta la circumstància i qui protagonitza el relat.
– El plantejament d’un conflicte que el personatge principal haurà de resoldre.
– El desenvolupament d’unes accions per resoldre.
– El desenllaç o resolució del conflicte.
– La situació final o retorn a la normalitat, després d’haver-lo resolt.
La narració de la rondalla s’obre i es tanca amb unes fórmules narratives recurrents. Si la rondalla s’explica oralment, aquest recurs serveix per captar l’atenció del públic o bé per indicar que el relat s’ha acabat. Algunes de les fórmules més usuals són:
Els personatges d’una rondalla contribueixen a desenvolupar l’acció. En funció de la finalitat que acompleixen a la trama es poden classificar com s’indica tot seguit:
Protagonistes: personatges principals que han de superar el conflicte o assolir un repte.
Ajudants: personatges que ajuden qui protagonitza el relat a assolir el seu objectiu.
Oponents: personatges que dificulten l’aventura del protagonista.
Els personatges de la rondalla tenen un valor simbòlic: representen en un món imaginari els perills i reptes que l’infant haurà de superar a la vida real. És per això que els personatges principals de les rondalles solen ser infants, fadrins i fadrines, persones innocents o bé prínceps i princeses; en canvi, els oponents són adults o bé personatges que simbolitzen els perills que ha de vèncer el protagonista o la protagonista (ogres, gegants, dracs, bruixes, etc.).
Si voleu saber-ne més, cliqueu aquí.
Publicat dins de 2n d'ESO, Literatura
1 comentari
Versos, enllà del camí
Aquesta nit ha mort Antonio Vàzquez, conserge del centre des d’aquest setembre. Han estat exemplars la seva voluntat i dedicació tots aquests mesos que ha estat treballant després de la seva reincorporació. Ens sap molt greu…
VERSOS, ENLLÀ DEL CAMÍ
D’un vell color de plata
jo voldria que fossin
els meus versos: d’un noble,
antic color de plata.
Davant la mort, que porta
secrets senyals del rostre
que jo veig en mirar-me,
cerco amb ells extingides
veus del mar, pas de núvol,
les distants primaveres.
Trist i lliure, camino,
davant la mort que em mira,
a la llum, per la plata
antiga dels meus versos.
Salvador Espriu
Publicat dins de Actualitat, General
Deixa un comentari
Vora la mar
VORA LA MAR de Jacint Verdaguer
Al cim d’un promontori que domina
les ones de la mar,
quan l’astre rei cap a ponent declina
me’n pujo a meditar.
Amb la claror d’aqueixa llàntia encesa
contemplo mon no-res;
contemplo el mar i el cel, i llur grandesa
m’aixafa com un pes.
Eixes ones, mirall de les estrelles,
me guarden tants records,
que em plau reveure tot sovint en elles
mos somnis que són morts.
Aixequí tants castells en eixes ribes
que m’ha aterrat lo vent,
amb ses torres i cúpules altives
d’evori, d’or i argent:
poemes, ai!, que foren una estona
joguina d’infantons,
petxines que un instant surten de l’ona
per retornar al fons:
vaixells que amb veles i aparell s’ensorren
en un matí de maig,
illetes d’or que naixen i s’esborren
del sol al primer raig:
idees que m’acurcen l’existència
duent-se’n ma escalfor,
com rufagada que s’endú amb l’essència
l’esmusteïda flor.
A la vida o al cor quelcom li prenen
les ones que se’n van;
si no tinc res, les ones que ara vénen
dieu-me què voldran?
Amb les del mar o amb les del temps un dia
tinc de rodar al fons;
¿per què, per què, enganyosa poesia,
m’ensenyes de fer mons?
Per què escriure més versos en l’arena?
Platja del mar dels cels,
¿quan serà que en ta pàgina serena
los escriuré amb estels?
(Caldetes, 10 de gener de 1883)
Publicat dins de 2n d'ESO, Poesia
1 comentari
