Un professor de català ha estat apartat de corregir proves de selectivitat perquè suspenia els alumnes que feien faltes d’ortografia. Corregia exàmens -de llengua catalana- i a partir d’un cert nombre de faltes, o de faltes d’un cert gruix, deixava de llegir i la nota era un 0. Bé, fa pocs mesos va rebre una carta d’un superior que el despatxava amb l’argument que per causa de l’ortografia es podia rebaixar la nota, però no suspendre ningú. Qui signava la carta era el senyor Sebastià Bonet, nebot de Salvador Espriu. Només en un sistema que fa aigües per tot arreu, i en una societat que ha renunciat totalment a la meritocràcia, es pot permetre l’accés a la universitat d’algú que faci faltes d’ortografia. Així només es fabriquen ignorants, inútils. Estudiants sense cap exigència. Gent. Això, per començar. Per continuar cal dir que és fins i tot ridícul pretendre aprovar un examen de llengua fent faltes d’ortografia; i és penós que els pocs professors que encara insisteixen en una certa idea de l’excel·lència siguin apartats en lloc de ser promocionats i que sigui el seu criteri el que prevalgui. I, per acabar, el senyor Bonet escarneix la memòria del seu oncle, que va viure “per salvar-nos el mots”, afavorint la degradació de la nostra llengua si ja ni als estudiants se’ls exigeix ni la més mínima correcció ortogràfica. El senyor Bonet deshonra la tomba del seu oncle amb aquesta actitud imperdonable, impresentable, i que l’incapacita per formar part de cap docència i encara menys de la universitària. El senyor Bonet, i tots els que pensen i actuen com ell, amenacen la supervivència de la nostra llengua i insulten l’esforç, la tenacitat i el dolor que patiren els nostres poetes per salvar-nos la llengua.
Salvador Sostres al diari Avui del divendres 5 de desembre del 2008.
Des dels inicis de la nostra educació ens han estat donant nocions per millorar els nostres escrits… però, sobretot, per no fer faltes ortogràfiques. És un fet molt comú que algú, sense voler, faci alguna falta, però la gravetat està quan se’n fan en excés, cosa que pot perjudicar-nos en molts casos, com ara a la selectivitat.
D’una banda, tots sabem que a la selectivitat ens descompten certa puntuació per error ortogràfic i això em sembla bé, ja que seria penós veure com un futur mestre de llengua fa moltes faltes ortogràfiques. A més, hem de corregir els nostres errors ortogràfics per no quedar en evidència quan fem algun escrit oficial.
D’altra banda, els professors que corregeixen els exàmens de selectivitat han de ser estrictes, però no cal posar un zero, pel fet de fer moltes faltes. Només pel simple fet de descomptar nota pels errors, podria fer que l’alumne pensés una mica més en que ha de corregir les seves equivocacions.
En conclusió, el professor que suspenia a la gent per l’excés de faltes feia un bon treball per poder deixar-nos en bon lloc, però, opino que, amb el simple fet de rebaixar la nota, hauria estat suficient perquè l’alumne que feia faltes se n’adonés de la importància d’escriure bé per poder estar a la universitat.
Ja en l’época dels setanta, els professors, a la primera falta deixaven de corretgir l’examen fos l’asignatura que fos. Ara,els métodes han canviat i han provocat que l’alumnat fassi més faltes d’ortografia. A més, amb l’arrivada d’internet la juventut , i d’altres que no ho són tant,escriuen malament per tal d’abreviar la frase o paraula.
És cert que, escriure malament per via interet, no implica que ho haguis de fer sempre així.I per tant,no afecta directament a les faltes que pugis fer a la prova de selectivitat. Una
persona pot escriure ràpid i malament en un moment donat, però, adonarse’n del seu error i ser conscient de quan pot fer-ho i quan no.
Per altra banda , un excés, sempre comporta problemes tard o d’hora.Acostumarse’n a escriure abreviant les paraules pot ocasionar que s’agafin alguns hàbits i es cregui la paraula incorrecte, com la correcte.A més, ja no es tracta tant sols de que ho creguis tu
mateix, sinó que, en moments donats haurás de fer ús de les paraules en textos escrits, com en la selectivitat,i será quan puguis fer greus errors que poden comportar un suspens.
Així doncs, encara que sigui més còmode l’ús de l’abreviació i que creiem que podem controlar-ho en tot moment, és necessari escriure sempre correctament, i així, evitar fracassar en el examens o pifiar qualsevol tipus de document important a l’hora del redactat.
Ja en l’época dels setanta, els professors, a la primera falta deixaven de corretgir l’examen fos l’asignatura que fos. Ara,els métodes han canviat i han provocat que l’alumnat fassi més faltes d’ortografia. A més, amb l’arrivada d’internet la juventut , i d’altres que no ho són tant,escriuen malament per tal d’abreviar la frase o paraula.
És cert que, escriure malament per via interet, no implica que ho haguis de fer sempre així.I per tant,no afecta directament a les faltes que pugis fer a la prova de selectivitat.Una
persona pot escriure ràpid i malament en un moment donat, però, adonarse’n del seu error
i ser conscient de quan pot fer-ho i quan no.
Per altra banda, un excés, sempre comporta problemes tard o d’hora.Acostumarse’n a escriure abreviant les paraules pot ocasionar que s’agafin alguns hàbits i es cregui la paraula incorrecte, com la correcte.A més, ja no es tracta tant sols de que ho creguis tu
mateix, sinó que, en moments donats haurás de fer ús de les paraules en textos escrits, com en la selectivitat,i será quan puguis fer greus errors que poden comportar un suspens.
Així doncs, encara que sigui més còmode l’ús de l’abreviació i que creiem que podem controlar-ho en tot moment, és necessari escriure sempre correctament, i així, evitar fracassar en el examens o pifiar qualsevol tipus de document important a l’hora del redactat.
Jordi han sortit les frases tallades… i sembla que hi hagui més paràgrafs..
Llegeix el meu correu on ja ho havia dit.
Fer faltes d’ortografia en un examen és allò que sempre s’hauria d’evitar, i més encara si es tracta d’un examen de llengua. Fer faltes és sinònim de no dominar la llengua que es parla, i d’una manera o d’altra, provoca que allò que s’escriu perdi consistència.
Pel que fa a l’article, es poden veure clarament dos punts de vista sobre aquest aspecte: els qui consideren que els errors ortogràfics han de rebaixar una part de la nota d’un examen i els qui, com Salvador Sostres, creuen que la millor opció és suspendre directament a aquells que no tenen un domini total del codi lingüístic.
Personalment, jo no estic a favor de l’autor de l’article. La llengua no només és ortografia, i per tant, trobo injust la mesura que ell voldria aplicar. Una simple rebaixada de la nota és molt més acceptable, suficient com per motivar a l’estudiant per evitar aquests errors.
I més en contra estic amb l’autor quan aquest afirma que “així només es fabriquen ignorants, inútils”, doncs és evident que no és així. I clarament tot això tampoc implica una gran amenaça contra la llengua.
Així doncs, no és un disbarat afirmar que l’ortografia és important; tot el contrari: escriure com cal és igual d’important com saber parlar correctament. Però penso que aplicant mesures tan dràstiques, com amb les que Salvador Sostres està a favor, no s’arribarà enlloc.
Fer faltes d’ortografia és un fet molt frequent a l’hora de escriure un text formal o informal. Aixó és degut a que no es té un coneixement total de la llengua, ja que aquesta canvia constantment.
Per una banda estic a favor d’en Sebastià Sostres. Quan es fa un examen, i més si és de selectivitat, que és molt important, s’ha de tenir molta cura en l’ortografia. Hem de demostrar als professors que estem preparats per accedir a la universitat, i que la nostra ortografia i manera d’escriure és més que correcte. Moltes faltes d’ortografia demostren un desconeixement de la llengua, i que per tant hauriem d’assolir.
Per altre banda no estic a favor que es suspuengui un exàmen per les faltes ortogràfiques que aquest pugui tenir. Crec que és una mesura una mica exagerada. Com he dit abans, tenir un coneixement total de la llengua es molt difícil, i per tant les faltes que es cometin en un examen només haurien de rebaixar la nota per demostrar al alumne que ha de millorar la seva ortografia.
Concluint, la mesura més acertada seria rebaixar la nota acord amb les faltes ortogràfiques comeses.
Avui en dia per corregir els exàmens no es segueixen unes pautes molt estrictes respecte a les faltes d’ortografia en comparació amb fa uns quants anys endarrere. Això a comportat una baixada del nivell ortogràfic dels estudiants a l’hora d’escriure, cosa que s’ha vist agreujada per l’aparició de noves tecnologies amb les que s’escriu d’una manera errònia i més breu.
Des del meu punt de vista veig una mica exagerat suspendre una persona simplement per l’ortografia, i encara més greu sense acabar de revisar tot l’examen, ja que la llengua no únicament consisteix en saber escriure bé. Molt sovint, els estudiants davant d’un examen es fiquen nerviosos, i és possible que es facin algunes que altres faltes que ens pot passar a qualsevol, fin i tot al mateix Salvador Sostres, que sembla ser que va néixer sabent escriure.
A més crec que es passa de la línia quan es referix als estudiants, futur del nostre país, com a inútils i ignorants, únicament per no saber escriure perfectament ,sense cap falta el català.
Així doncs, crec que baixant la nota de l’examen, més o menys, depenen del tipus d’error ortogràfic ja n’hi ha prou, i no cal suspendre amb un 0 a tot aquell que hagi fet faltes. És a dir, que crec que hauríem de continuar amb el mateix sistema de correcció, només variant la quantitat que es resta en funció del tipus i número de faltes.
Tot el món pot fer faltes d’ortografia, ja que és molt difícil conèixer la llengua completa, a més existeixen dits totalment veritables com: “el mes savi també pot cometre errors”. Serà que hi ha professors de llengües que mai s’equivoquen, perquè els estudiants no? És cert que ara, actualment cometen més errors, errors com escriure d’una manera més breu del normal… I això és a causa de les tecnologies.
Jo crec que suspendre a les persones per fer faltes d’ortografia és una barbaritat, estic d’acord amb que val que s’hagi de baixar la nota, per a així d’alguna manera el estudiant tingui la motivació per a no tornar a cometre-les. Però de baixar la nota a suspendre la nota hi ha bastant diferència.
A més em sembla ridícul també que, el Salvador *Sostres, et posi la nota directament sense haver acabat de llegir el text sencer, i després dir que els quals cometen faltes són inútils perquè no coneixen exactament la llengua, aixo m’ha indignat bastant. Ja que l’ortografia és solament una part de la llengua. I que per a no fer cap falta primer s’han de cometre, ningú neix sense fer faltes…
Així que la meva conclusió és, que amb una rebaixada de la nota de l’examen o de la prova que sigui és mes que suficient, i no suspendre amb un 0 directament al que tingui faltes. Estic totalment en contra de l’opinió i del sistema del senyor Salvador *Sostres, i a favor del sistema actual de correcció de faltes.
Actualment els alumnes que es presenten a exàmens, siguin o no de selectivitat, cometen moltes més faltes d’ortografia que fa uns anys. Això es deu a que els mètodes d’ensenyament han canviat, ja no són tan estrictes i, per tant, els mètodes de correcció no poden ser els mateixos.
Personalment no estic d’acord amb el professor del text, ja que crec hauria de ser conscient del que he dit abans. Si els professors volen ser més estrictes al corregir exàmens, s’hauria de començar per ensenyar més estrictament.
També hi ha molts altres factors que poden fer que els alumnes cometin tantes faltes d’ortografia. Com ara els nervis i la tensió davant d’un examen de selectivitat en el que et pots estar jugant el teu futur. No obstant això, els alumnes haurien de fer un esforç d’un examen per cometre poques faltes.
En conclusió, crec que aquest professor es va equivocar corregint els exàmens d’aquesta manera. Perquè si es vol ser estricte en la correcció s’hauria de ser igual en l’ensenyament.
Us imagineu com seria un món sense faltes d’ortografia? En anys anteriors això era més freqüent, ja que, hi escrivia poca gent però aquesta ho feia correctament. Actualment, es podria dir que més de la meitat de les persones escriuen amb faltes i incorrectament, ja que, escriure bé vol dir escriure sense faltes d’ortografia, amb coherència i sentit sintàctic.
Parlant amb sinceritat, pensar que la societat d’avui en dia pot escriure correctament o fins i tot acceptablement és quasi bé fantasia. Per això, el sistema que aplica en Salvador Sostres no és el més eficaç i eficient, ja que, la societat no està capacitada per a aquest model de correcció.
El sistema que s’ha d’aplicar és el que s’utilitza actualment. Consisteix en baixar la nota de l’examen, el comentari, l’exercici, etc. per faltes d’ortografia, ja que, si s’hagués de suspendre a tota la gent que no escriu bé aprovarien “quatre persones contades” els exàmens.
Per altra banda, el sistema que utilitza en Salvador Sostres és el que hauria de ser perquè la societat anés bé en llengua, però s’hauria de començar a aplicar des de cursos molt més anteriors i això comportaria molts anys perquè al final estigués ben introduït. I encara Aixa no és segur que hi funcionés correctament.
En conclusió, només cal dir que el sistema d’en Salvador Sostres no és l’adequat per la situació en que està la societat. I el sistema que s’utilitza actualment si que és correcte perquè està en el mateix nivell que la societat, ni més baix ni més alt.
Es pot suspendre un examen per les faltes d’ortografia? es podria fer un gran debat sobre aquesta qüestió, ja que sempre n’hi haurà gent a favor i en contra. Però han agut professors que han suspès a gent tan sols per un nombre determinat de faltes. Però els temps han canviat molt i una part d’aquest problema es per els avenços en en les comunicacions, ja que cada vegada s’escriu més malament i mes simplificat.
En una part, hi ha gent que pot pensar què es normal suspendre un examen de català o castellà per faltes d’ortografia, ja que son llengües i ha de ser parlada i escrita perfectament per ser aprovada. I si no es així no hauria de ser possible aprovar perquè els exàmens de llengües, no son tans sols per estudiar, sinó que per aprendre.
Però per altra banda, hi ha gent què pot pensar que no hi ha dret perquè es suspengui un examen per les faltes d’ortografia sent que es té la resta del examen be, o sigui, les preguntes contestades correctament, ja que encara que estigui malament escrites, el contingut de la resposta estaria bé.
En conclusió, penso que es podria arribar a un terme mig entre els dos extrems, o sigui que els professors no siguin tant estrictes amb les notes per faltes d’ortografia, però nosaltres em de posar de la nostra part i intentar no fer tantes faltes i esforçar-nos més.
Actualment el nivell ortogràfic dels estudiants ha baixat i molt fins a arribar a un punt en que es cometen moltes faltes ortogràfiques. Aquesta causa es pot esdevenir a conseqüència de la massiva utilització d’Internet i una abreviació de les paraules per ocupar un mínim espai. Això provoca que el nivell ortogràfic als exàmens escolars baixin i molt i d’aquesta manera el nivell de correcció es rebaixi a tal com era anys enrere.
Des de el meu punt de vista trobo que el professor del text ha obrat malament en la seva tasca com a corrector, ja que si hi vols ser estricte en la correcció, primer s’ha de ser estricte en l’ensenyament i així d’aquesta manera el nivell ortogràfic pujaria una mica més.
Des de un altre punt es podria dir que ningú es perfecte, que ningú coneix l’ortografia sencera i que hi ha cops que fins i tot el mestres s’equivoquen, per un altre punt també es podria dir que l’ortografia no es lo més important sinó tenir el coneixement de la llengua. Per un altre punt també es podria dir que els alumnes a l’hora dels exàmens de selectivitat estan molt nerviosos i tenen tendència a cometre errors ortogràfics i penso que això es tindria que tenir en compte.
En conclusió penso que aquest professor va actuar malament, ja que no hauria de posar un zero directament, sinó corregir l’examen sencer i marcar totes les faltes per a que l’alumne pugui rectificar i veure els seus errors i per una altre part no ser tant estrictes a l’hora de la correcció perquè ningú es perfecte.
Isamar casado
Les faltes d’ortografia sempre han sigut una barrera alhora d’avaluar els exàmens o els exercicis escrits. Fer faltes demostra un poc domini de la llengua en la qual s’esta cometent l’error. Aquesta manca de domini també fa que el que escrivim perdi consistència i ens fa veure com incults.
En l’article tenim dos maneres de veure de com haurien de ser les correccions del exàmens, per una banda tenim la dràstica, que seria deixar de corregir en el moment que el professor cregui que hi ha masses faltes o que les poques faltes que hi trobi siguin greus, llavors avaluaria amb un cero, però per altra banda tenim els professors que creuen que no s’ha de suspendre un examen a causa de les faltes. El propi autor de l’article està d’acord amb el suspendre per les faltes.
Pel que a mi respecta, crec que és injust el suspendre per faltes perquè potser alhora d’escriure no saps plasmar les teves idees, però no per això et poden suspendre. La manera més lògica és que per cada falta es descompti una serie de punts, però no posar ceros directament.
La manera de pensar de l’autor no milloraria res, ja què posar ceros no fa que l’alumne s’impliqui més, però si només es fa una baixada de punts es més acceptable i els alumnes intentaran millorar. També està bé el remarcar les faltes perquè les vegin i puguin evitar-les en altres ocasions.
En conclusió, com ja he dit, la manera dràstica no portat a cap solució, i com sempre s’ha dit dels errors s’apren, i la millor manera es corregint-los. Si aquesta correcció no es duu a terme no arribarem en lloc i l’ortografia empitjorarà.
Avui dia, les faltes d’ortografia no son un tabú en la nostre societat sinó que son molt freqüents, les trobem en diaris, rètols i per descomptat en els textos dels alumnes, des de els nivells més inferiors fins a arribar al batxillerat i la selectivitat. A la selectivitat esta permès fer faltes encara que estiguin mal vistes, però, tan de suspendre per fer-les?
Per una banda, referint-se a l’article, quan una persona esta situat al davant d’un examen l’ha de fer de forma correcte i sense cap falta d’ortografia encara que aquestes siguin errors típics de les persones, però els exàmens estan per fer-los bé i no amb errors per tant per aquesta raó crec que té part de raó l’autor de l’article.
Per una altre banda, no estic d’acord amb que et suspenguin l’examen per l’acumulació de faltes i si que ho estic amb la disminució de nota per aquestes ja que son errors i no son coses que es fan aposta i per aquesta raó no et tindrien que suspendre l’examen amb un zero directament.
En conclusió dir que estic a favor de la disminució de la puntuació de l’examen per les faltes d’ortografia comeses i no de suspendre l’examen per aquesta acumulació ja que ho veig una salvatjada.
Fa molt de temps, des de que vam començar el col•legi ens han estat ensenyant a intentar realitzar els escrits que fem amb les mínimes faltes ortogràfiques possibles. Tots nosaltres fem faltes, i això pot ser un gran inconvenient sempre que sigui en excés, com en el cas de la selectivitat.
En part, crec que Sebastià Sostres te raó, ja que no es pot fer un examen com es el de selectivitat amb moltes faltes d’ortografia, perquè amb aquet tipus d’examen es on es demostra que una persona esta preparada per entrar a la universitat, uns estudis molt importants per la nostra vida.
Però també estic en contra de que suspenguin a una persona per realitzar faltes d’ortografies si el contingut esta ben fet. Es molt difícil arribar a no realitzar cap falta d’ortografia, per això només haurien de baixar la nota final,sense arribar a suspendrà a ningú només per faltes ortogràfiques.
En conclusió, lo mes adequat per poder donar una oportunitat a les persones que cometen faltes d’ortografia seria rebaixar la nota final depenent el numero de faltes realitzada per l’alumne.
Avui en dia la majoria de les persones, sobre tot els joves, fan faltes d’ortografia causades per la mala manera en que es comuniquen, com l’internet, mòbils. Són mitjans de comunicació en que normalment abreviem les paraules per escriure més ràpidament. És una mala influència perquè a l’hora de redactar un informe o fer un examen no utilitzem l’ortografia correcte.
Respecte al article, per una banda estic d’acord i per altre en contra. Estic a favor que els professors siguin estrictes amb l’ortografia a l’hora de corregir un examen, perquè això ens servirà a l’hora de redactar un document oficial a no fer faltes i a demostrar que tenim un bon nivell lèxic.
Però, per altre banda, estic en contra, perquè crec que es molt injust suspendre un examen només per faltes d’ortografia. Estic d’acord amb el bon mètode de baixar punts quan es cometin faltes d’ortografia, però no posar un zero.
En conclusió, som humans, no som màquines, no som perfectes i per això existeixen els errors. Penso que seguir el mètode d’aquest professor no arribarem enlloc.
Fer faltes d’ortografia no es un delicte, però ens ho podríem fer mirar, ja que en els examen no es gens presentable, cosa que vol dir que aquesta llengua no es dominada per al redactor del examen. I si això continua cada vegada es cometran més errors, perquè antigament un professor era més estricte.
Jo crec que per fer faltes no t’han de suspendre, ja que ningú es perfecte, i a una persona se li pot donar més o menys bé les llengües. Amb el que sí que estic d’acord es amb baixar la nota si fas moltes faltes, i el professor te dret a fer-ho, perquè sinó tots els estudiants no s’esforçarien per no fer les errades que ha comes.
Per la qual cosa el sistema que utilitza en Salvador Sostres no es el més convenient per corregir els exàmens, ja que directament et posa un 0 si has comès moltes errades, però el sistema que si es convenient seria un entremig, ja que es pot arribar a suspendre si fas moltes errades però no amb un 0, com feia aquest professor.
En conclusió, només puc dir que des del meu punt de vista el sistema d’en Salvador Sostres no es l’adequat, ja que a nosaltres els estudiants ens repercutiria molt, ja que aquesta nota, pel fet que facis moltes errades i directament et posi un 0 donarà lloc a que no puguis estudiar el que tu vols.
[Correcció del text d’en Fede]
El text d’en Fede, pel que fa a l’estructura en sí, és més que correcte, doncs s’ajusta als models dels textos augmentatius: hi ha una introducció en el primer paràgraf, un parell de paràgrafs on s’exposen els arguments que donen força a la seva tesi, i un últim paràgraf amb una conclusió final que recull de nou l’opinió que ha sigut defensada.
Cal remarcar també el bon ús dels connectors que ha emprat, com per exemple els connectors que ajuden a estructurar el principi dels últims tres paràgrafs (“per una banda”, “per altra banda”, “concluint*”) i altres connectors, com “per tant”, que donen força als arguments.
És un text que parla sobre les faltes d’ortografia, en el qual s’hi poden veure també algunes poques entre les seves línies: frequent* (freqüent), aixó* (això), hauriem* (hauríem), suspuengui* (suspengui), exàmen* (examen), concluint* (concloent), acertada* (encertada), es mot difícil* (és molt difícil). També hi ha algun error pel que fa a l’expressió: al alumne* (a l’alumne), acord amb…*(d’acord amb..).
En resum, és un bon text que reflexa molt bé la seva opinió. I les poques faltes que ha comès segurament amb una última revisió les hauria corregit abans de publicar el text en el bloc.
( correcció del text: Javi González )
Després de rellegir el text d’en Javi, he vist que l’estructura és correcte.El gruix dels paràgrafs practicament és igual i dóna un aspecte d’ordre .
Malhauradament, sembla que ha comès faltes com:
(Personalment, jo)-> Com ja ha dit personalment, no calia posar “jo” perquè “personalment” ja inclou la persona.
(Rebaixada)-> Quan posem el prefixe “re” es quan aquesta acció es torna a fer i si vol referir-se a descomptar nota , hauria d’haver posat “baixar”.
Però, pel que fa a la resta de text, els connectors han sigut utilitzats molt bé, es veu que es un text ric en paraules i que ha tingut cura i presició a l’hora d’escriure’l.
– En el text d’en Fede, jo hi afegiria que l’autor de l’articles es diu Salvador, no pas Sebastià.
– Pel que fa al text d’en Javi, considero que rebaixar és correcte. Rebaixar: Disminuir el preu, el valor, l’import, el nombre d’alguna cosa.
Correcció del text d’en Eric!
Fer faltes d’ortografia no “és” un delicte, però ens ho podríem fer mirar, ja que en els “exàmens” no es gens presentable, cosa que vol dir que aquesta llengua no es dominada per al redactor de “l’examen”. “Si aquest funcionament continua es cometran més errors, ja que antigament un professor avaluava més estrictament”.
Jo crec que per fer faltes no t’han de suspendre, ja que ningú “és” perfecte, i a una persona se li pot donar més o menys bé les llengües. “Hi estic d’acord en el fet de baixar la nota si l’alumne fa moltes errades ortogràfiques, el professor té dret a fer-ho , ja que sinó fos així l’alumnt no s’esforçaria en no tornar a fer-les.”
“Per aquesta raó” el sistema que utilitza en Salvador Sostres no es el més convenient per corregir exàmens, ja que directament et treu tota la puntuació si has comès un nombre considerable d’errades. “El millor sistema seria descomptar puntuació sense arribar a no tenir-ne’n.”
En conclusió, només puc dir que des del meu punt de vista el sistema d’en Salvador Sostres no es l’adequat, ja que a nosaltres”, els estudiants, “ens repercutiria molt, perquè aquesta nota, pel fet “de fer-hi moltes errades i que el professor et tregui tota la puntuació ,dóna lloc a que l’alumne no rendeixi com vol.”
(correcció del text: Ángel)
En el primer paràgraf els “són” estan sense accent. També el verb “està” es troba sense accent. En la última línia d’aquest primer paràgraf ha escrit “tan de suspendre per fer-les” en comptes de dir han de suspendre’t.
Repeteix en una mateixa oració dos cops seguits raó.
En la conclusió canviaria per faltes d’ortografies en canvi de per les fats d’ortografia.
Crec què és una mica repetitiu ja que va repetint la mateixa idea.
En aquest text canviaria ha baixat i molt per a baixat molt fins arribar al punt de cometre moltes faltes ortogràfiques. Això es deu a la utilització excessiva del Internet. En el meu cas posaria: això provoca que el nivell ortogràfic dels exàmens escolars baixi molt i que el nivell de correcció baixi fins el nivell de fa uns anys.
En el segon paragraf trobo que esta molt be redectat
Des d’un altre punt de vista ningú és perfecte i fins i tot els mestres es poden equibocar. Repeticció exasiva de per un altre punt.
Despres de veure els seus errors posaria un punt. I crec que no s’hauria de ser tant estricte amb la correcció perquè ningú és perfecte.
(correcció del text: Kike)
El text d’en Kike, en quant a la estructura em sembla correcte però he trobat unes quantes faltes d’ortografia que s’haurien de corregir:
Faltes: aquest (aquests), d’ortografies (d’ortografia o ortogràfiques), Es molt difícil (és), suspendrà (suspendre), lo mes (el més), numero de faltes realitzada (nombre o número; de faltes realitzades).
(correcció del text: Àlex Martínez Bel )
Des del meu punt de vista, crec que la idea és bona però hi ha alguns aspectes que ha de intentar corregir per les pròximes redaccions.
En la introducció, podria intentar estructurar les idees d’una manera més clara, ja que sembla més un argument que un fragment introductori.
En els dos paràgrafs següents, on té que reforçar la seva idea, i explicar els seus arguments, tindria que tenir cura la manera de expressar-se ja que en alguns moment sembla que parli amb els companys de classe, com en algun cas quan utilitza “…nota de l’examen o de la prova que sigui..” Pel que fa les faltes d’orografia, només n’he vist un accent, en “això”, que penso que serà resultat d’haver-se despistat algun petit moment. També tinc la curiositat de saber, que fa un asterisc davant de “Sostres”, cada cop que el nombres. Tot i això, crec que en general està força bé…
La conclusió, jo intentaria utilitzat un altre tipus de expressió en comptes de “Així que la meva conclusió és..” Referència a la resta penso que està bé, ja que les conclusions tenen un marge de llibertat, depén de la persona.
(correcció del text : Arnau)
Penso que el text està bé estructurat, amb la seva introducció, la seva explicació de les idees i finalment amb la seva conclusió. Per tant segueix el model del text argumentatiu. Em sembla un text clar amb el que es diu i a més amb un bon ús dels connectors.
Crec que en el primer paràgraf, “ja no són tan estrictes”, jo personalment introduiria un que entre el ja i el són. I després en el segon paràgraf en “ja que crec hauria de ser..” també ficaria un que entre el crec i el hauria. Per la resta del text, crec que està tot correcte.
Correccio: Maria González Sánchez
Penso que el text està ben estructurat amb la seva introducció, després amb dos paràgrafs d’arguments i per últim la conclusió.
Pel que veig no hi ha cap falta d’ortografia, però el que si que canviaria seria, a la introducció la primera frase: “Des dels inicis de la nostra educació ens han estat donant nocions per millorar els nostres escrits… però, sobretot, per no fer faltes ortogràfiques”.
Jo posaria “Des dels inicis de la nostra educació ens han estat donant nocions per millorar els nostres escrits, sobretot per no fer faltes ortogràfiques”. Per tant trauria els punts suspensius y el però.
(correcció del text d’en Sergio)
El text d’en Sergio, pel que fa a la estructura d’un text argumentatiu, és correcte. Presenta una introducció del tema posteriorment exposat. Un parell de paràgrafs on dona arguments a favor de la tesi i la seva opinió per reforçar-la. I per últim, una conclusió que resumeix el tema del que s’ha parlat.
En quant a les faltes ortografiques, he detectat unes poques, com per exemple: ha comportat (a s’escriu amb h), fin i tot (s’escriu “fins i tot”), referix (s’escriu “refereix”), cap falta el català (s’escriu “en català”), depenen del tipus (s’escriu “depenent”); també hi ha algunes faltes d’expressió, com per exemple: avui en dia (es millor dir “avui dia”), es fiquen nerviosos (millor dir “es posen nerviosos”), i és possible que es facin algunes que altres faltes ( millor dir “que facin algunes faltes”. Suprimir “que altres”, i en canvi de “que es facin” escriure “que facin” si el text es refereix als alumnes que fan faltes.
En resum, és un bon text que reflexa molt bé la seva opinió. I les poques faltes que ha comès segurament amb una última revisió les hauria corregit abans de publicar el text en el bloc.