La narració

21 respostes a La narració

1. Naqiao Cui diu:

   20 desembre 2017 a les 19:34

   Tres nits, tres personatges.
   En un poble de la muntanya, van arribar dos tipus de persones que són l’assassí i el metge. Els ciutadans del poble tres nits havia d’endevinar durant el dia qui era l’assassí i el metge, perquè l’assassí durant les nits sortia a matar persones. Mentre que el metge sortia a l’alba a salvar aquelles persones o deixar-los morir o enverinar altres persones.

   La primera nit, l’assassí surt del seu amagatall i mata a les dotze persones al carrer i el deixa els cossos a la plaça. Arriba l’alba, l’assassí s’amaga i apareix el metge.

   El metge en veure tants morts decideix salvar dos als quals li donen beure un flascó vermell. Quan les dues persones millorava, apareix una noia que va veure tot i el metge en donar-se d’aquesta presència va darrere de la noia. La noia surt corrent en veure que el metge li segueix. El metge en veure que no pot aconseguir arribar a la noia. Aleshores treu de la seva butxaca, el seu flascó de verí i la seva pistola de bala. Fica el contingut en la bala i dispara cap a direcció de la noia. La noia cau morta a l’instant.

   Pel so del tret es desperta el poble que en arribar a la plaça es troba amb deus morts i dos inconscients. Més tard en registrar la zona es troba amb una noia enverinada per un tret.
   Els successos d’assassinats continua en tres nits fins que un dia arriba un nou personatge que és el la policia…
2. Maria Grajera Ortega diu:

   21 desembre 2017 a les 12:17

   L’alliberament

   Feia mal dia, el cel estava gris. La Sara es va despertar, creia que seria un dia com qualsevol altre però, no sabia què l’esperava quan sortís al carrer. Es va vestir, es va dutxar, agafà el maletí i sortí al carrer. Però, just en aquell moment va veure en Marc, el seu ex-nòvio, xerrant amb la seva millor amiga, la Marta. A més a més, se’ls veia bastant contents… No sabia on ficar-se. El primer que se li va ocórrer va ser caminar en direcció contrària però, ells la van veure abans que sortís d’escena, estava molt enfadada, però va fer mitja volta i va començar a caminar cap a ells.
   La Marta, encara que fos la seva millor amiga, mai havia sigut gaire fidel a la Sara, només quan la necessitava i després de parlar amb ells fent veure que no passava res, es va dirigir a l’oficina de l’Apple on treballava amb la Marta. En arribar, es va trobar una muntanya de documents damunt la seva taula que, suposadament, haurien d’haver estat classificats el dia anterior per la Marta. Sense pensar-ho va dirigir-se cap a ella i l’esbroncà, l’acusava d’haver sigut una amiga per conveniència i per no ajudar-la quan feia falta.
   La Sara estava cridant molt, realment estava molt enfadada i, en aquell moment, va veure un ganivet al costat de l’esmorzar de la Marta. No ho va pensar i li clavà al pit. La Sara va passar dos anys a la presó però, tot i això, es va sentir lliure per primera vegada.
3. Andrea Flores diu:

   21 desembre 2017 a les 20:37

   El somni de Belinda
   Hi havia una vegada una noia anomenada Belinda. Vivia amb els seus pares als Estats Units i amb la seva germana Lara. El somni de Belinda era ser cantant i convertir-se en una persona famosa i guanyar molts diners.
   Un dia, Belinda va decidir participar en el concurs més famós dels Estats Units que s’anomenava “El Millor Cant”. La van acceptar en el concurs i en cas que guanyi la primera posició podia triar ser cantant o estar en una empresa que et conduiria a la fama o l’última opció és agafar els diners del premi (1.000.000 d’euros) per fer el que vulguis. Belinda va guanyar el concurs i es trobava en un gran dilema, ja que la seva família necessitava els diners. Però era el seu somni de tota la vida. Després d’un gran debat interior, va decidir seguir el seu somni i jugar-se-la perquè el més important era la seva felicitat i el seu futur. Per tant, va firmar el contracte amb una discogràfica un cop va prendre la decisió. Llavors, va començar la seva carrera. Com que era una noia molt maca i els seus discos es venien bé perquè tenia una gran veu, va començar a fer-se famosa i aconseguir seguidors a Instagram a partir de les seves cançons mogudes, per tant, tenia el suport dels seus seguidors, no només a Instagram sinó també a Facebook, Twitter i altres xarxes socials. Però li faltava el suport familiar, ja que els seus pares no veien amb bons ulls que Belinda fos cantant. Ser cantant era una vergonya per ells, un total desastre que no li asseguraria cap futur. Per un altre costat, Belinda començava a parlar amb un dels seus seguidors d’Instagram i després d’uns quants mesos parlant per missatgeria instantània i quedant, va decidir fugar-se amb ell.
   Finalment, Belinda s’escapa amb ell el noi que coneix per Instagram i es dedica únicament a la seva carrera artística com a cantant, deixant de banda a la seva família i com a conseqüència perd a aquesta. Belinda pren una decisió egoista que comportarà la pèrdua de la seva família, però això a ella no li importa perquè el seu objectiu i felicitat s’ha fet ja realitat i està amb el noi que estima.
4. Bianca Stefanescu diu:

   21 desembre 2017 a les 22:36

   Lloada sigui la resurrecció

   Una vegada hi havia una noia que era molt maca. Aquesta noia vivia a Espanya, un país amb un president molt estimat. L’afició de la noia era visitar cementiris perquè li agradava matar. Sobtadament se li va ocórrer la idea de visitar Brussel·les, un lloc preciós. A més a més, havia estudiat francès, cosa que li venia de perles.

   Un cop a Brussel·les es va trobar amb l’expresident de Catalunya, Carles Puigdemont. Li va preguntar com anava la campanya d’eleccions. L’expresident, emocionat per la pregunta, va respondre que aconseguirien el seu objectiu de donar d’independència a Catalunya en pocs dies. Ho aconseguirien gràcies a la col·laboració d’una amiga que anava a votar per ell. El vot de Puigdemont segur que guanyaria les eleccions vinents.
   Uns dies després, Puigdemont va tornar a Barcelona amb la noia per proclamar la república catalana. Lluís Companys va reviure dins la seva tomba per l’alegria que va sentir en presenciar aquell moment.

   Finalment, es van reunir tots a la Plaça Catalunya. Franco, envejós de Lluís Companys, també va ressuscitar. Va dirigir-se a la Plaça Catalunya i, pel camí, es va trobar a Doraemon. Li va robar la capa de la invisibilitat i se la va posar. Va arribar i, amb una escopeta, va matar a Puigdemont. Tots els polítics independentistes es van espantar tant que van fugir del país. Els partidaris de la independència van fer la mateixa cosa que van fer els seus líders: fugir del país.
5. Laia Dopazo García diu:

   22 desembre 2017 a les 11:17

   EL VIATGE D’EN PAU
   Hi havia una vegada una ciutat molt gran i poblada, on la gent vivia estressada, no gaudia de la vida i tampoc no gosava canviar les coses. En un petit barri hi vivia un noi de divuit anys, enèrgic i ambiciós, que disgustat amb el funcionament de la societat, va decidir anar-se’n de la gran ciutat a un poble.
   En Pau va marxar a l’aventura sense avisar els seus pares, perquè sabia que no el deixarien marxar. Va entrar a la seva habitació. Dins d’una motxilla va guardar la roba necessària per a uns dies i, dient que anava a la biblioteca a estudiar, va marxar de casa a viure la seva pròpia aventura. Volia allunyar-se de l’estrès de la ciutat, així que va començar a buscar petits pobles allunyats de la civilització.
   Va arribar a Teis, un poble on el treball predominant era el camp. La gent era molt simpàtica i en Pau va decidir quedar-se. Creia que era el poble perfecte per a ell. Anaven passant les setmanes i en Pau no agafava el telèfon als seus pares. Va conèixer una família aparentment normal. Al poble hi havia una colla d’amics on anava el fill d’aquesta família. Aquest jove, en Jordi, va oferir al Pau d’anar amb la colla a la ciutat, ja que durant la seva vida de camperol no hi anava molt. En Pau primer pensà que no era molt bona idea, però finalment acceptà. També contactà amb els seus pares, i va dir-los que no continuessin preocupats.
   Van passar una setmana a la ciutat. Van anar a festes, bars, cinemes… Ho passaren bé. Però en Pau començà a enyorar la seva casa, la vida a la ciutat, la família… S’adonà que la vida a la ciutat era molt moguda i complicada, però que realment sense complicacions, la vida seria massa avorrida i monòtona, i que per canviar les coses, un s’ha de mobilitzar, no fugir. Els seus pares van emprenyar-se al principi, però a poc a poc van anar perdonant-lo, i mesos després, en Pau i en Jordi van començar a sortir, i es van mudar junts.
6. Laia Dopazo García diu:

   22 desembre 2017 a les 11:22

   [Definitiva]
   EL VIATGE D’EN PAU
   Hi havia una vegada una ciutat molt gran i poblada, on la gent vivia estressada, no gaudia de la vida i tampoc no gosava canviar les coses. En un petit barri hi vivia un noi de divuit anys, enèrgic i ambiciós, que disgustat amb el funcionament de la societat, va decidir anar-se’n de la gran ciutat a un poble.

   En Pau va marxar a l’aventura sense avisar els seus pares, perquè sabia que no el deixarien marxar. Va entrar a la seva habitació. Dins d’una motxilla va guardar la roba necessària per a uns dies i, dient que anava a la biblioteca a estudiar, va marxar de casa a viure la seva pròpia aventura. Volia allunyar-se de l’estrès de la ciutat, així que va començar a buscar petits pobles allunyats de la civilització.

   Va arribar a Teis, un poble on el treball predominant era el camp. La gent era molt simpàtica i en Pau va decidir quedar-se. Creia que era el poble perfecte per a ell. Anaven passant les setmanes i en Pau no agafava el telèfon als seus pares. Va conèixer una família aparentment normal. Al poble hi havia una colla d’amics on anava el fill d’aquesta família. Aquest jove, en Jordi, va oferir al Pau d’anar amb la colla a la ciutat, ja que durant la seva vida de camperol no hi anava molt. En Pau primer pensà que no era molt bona idea, però finalment acceptà. També contactà amb els seus pares, i va dir-los que no continuessin preocupats.

   Van passar una setmana a la ciutat. Van anar a festes, bars, cinemes… Ho passaren bé. Però en Pau començà a enyorar la seva casa, la vida a la ciutat, la família… S’adonà que la vida a la ciutat era molt moguda i complicada, però que realment sense complicacions, la vida seria massa avorrida i monòtona, i que per canviar les coses, un s’ha de mobilitzar, no fugir. Els seus pares van emprenyar-se al principi, però a poc a poc van anar perdonant-lo, i mesos després, en Pau i en Jordi van començar a sortir, i es van mudar junts.
7. Houda El Boukrioui diu:

   25 desembre 2017 a les 01:11

   BULLYING

   Ahir va ser el pitjor dia de la meva vida. Tot va començar amb una simple errada ortogràfica que vaig cometre en una redacció de català. Vaig quedar en evidència davant els meus companys. El que per un dia qualsevol seria una simple anècdota, per aquell dia va desencadenar una sèrie d’esdeveniments que em van marcar l’adolescència.

   Un cop acabada la classe, vaig sortir fora de l’aula perquè necessitava agafar aire. Un cop fora, em vaig topar amb la noia més maca de l’institut. La Marta, que és així com es diu, es va oferir a acompanyar-me a rentar-me la cara. En els lavabos em va mostrar com era realment.

   Resulta que la Marta realment és un noi que es diu Martí. En Martí se sent noia, però degut a la por que té a què diran, prefereix fer-se passar per una persona diferent a acceptar i reconèixer davant tothom les seves preferències. Duran la conversa, algú ens va fer una foto i la va difondre entre l’alumnat. Tothom parlava de nosaltres i van córrer molts rumors que no eren certs.

   Per tant, la meva adolescència es pot resumir en una paraula, Bullying. Desitjo que ningú pateixi el que em van fer passar els meus companys. És molt trist que encara avui dia segueixi passant.
8. Yousra diu:

   25 desembre 2017 a les 21:16

   El noi de la selva

   Hi havia una vegada enmig del bosc subtropical de l’Amazones un nadó perdut. Eren les deu de la nit, a fosques i amb milers d’animals perillosos. Aquest nadó marcaria la història per sempre. El nen de la selva.

   Un dia, passejant a la vora del riu, es va trobar amb un cocodril salvatge que va començar a defensar-se del cocodril i amb un tronc li va dona un cop amb el qual el va deixar atordit.

   Quan el cocodril va despertar, va veure el noi al costat seu. El cocodril estranyat li va preguntar al noi perquè no havia marxat. El noi li va respondre que se sentia responsable per fer-li mal.

   El cocodril commogut per la bondat i honestedat del nen de la selva va prendre la decisió més important de la seva vida. Va decidir fer costat per sempre més a aquell extraordinari nen. Juntament, van viure aventures inoblidables que queden gravades per sempre més.

   Però, un fatídic divendres, el cocodril va aparèixer mort. El nen de la selva es va trobar sol, abandonat. Va decidir suïcidar-se.
9. Eduard Masa diu:

   26 desembre 2017 a les 12:13

   LA VIDA D’EN PAC FRANC

   Hi havia una vegada, un nen, que cada matí al despertar-se mirava per la finestra, contemplant les meravelloses vistes de l’oceà i el seu horitzó. Fins que un dia, contemplant la bellesa de l’Atlàntic, va albirar per l’horitzó uns cuirassats, que amb prou feines podien mantenir-se a flot.

   Aquest fet va omplir-lo d’ira i va fer que de gran volgués ser oficial de l’exèrcit. Quan va créixer, ho va aconseguir. La seva primera missió com a general va ser controlar les tropes a Àfrica on havia de dirigir un exèrcit. Allà va conèixer a Hamza El Mejdoubi, di qui es faria amic. Des d’aquell moment, Franc va tenir el primer amic dins del seu batalló. Passavenels dies, però Franc no estava content, volia més, cada cop l’ambició s’estava apoderant d’ell. La set de sang i de poder va apropiar-se de la seva persona, des d’aquell moment, va començar a traçar el seu pla per aconseguir el seu somni, fer-se capità general de l’exèrcit i d’aquesta manera, poder governar una nació.
   En aribar a Espanya va aconseguir reunir un gran exèrcit, a poc a poc va anar guanyant territori dins la península. La resistència de la República va perdre molt de pes, i amb prou feines podia combatre contra un exèrcit de tals dimensions.

   Finalment, en Pac Franc va poder complir el seu somni, controlar tota una nació durant trenta-sis anys.
10. Safae El Hmidi diu:

    26 desembre 2017 a les 15:39

    Les ciències sempre guanyen

    Hi havia una vegada, una noia de divuit anys que anava cap a la universitat. De sobte va topar-se amb el seu professor de català de l’institut i el va esquivar. Per la seva culpa havia suspès la selectivitat.

    Després d’haver-ho vist, va quedar-se uns dies planejant com matar-lo: la seva ment no podia deixar de pensar en totes aquelles vegades que va restar-li puntuació per no posar títol a les redaccions. Aquesta raó va ser clau per crear un gran odi cap aquest.

    Planificava així l’assassinat d’aquell maleït professor mentre sopava. L’endemà va preparar la motxilla ficant-hi dins totes les eines necessàries (calculadora, llapis, reactiu de Fehling, etc.), per tal de fer-lo sofrir de la pitjor manera possible.
    Tot d’una, va anar cap a l’institut i el va començar a buscar. Estava en la sala de guàrdia, preparant un examen de pronoms febles. Seguidament la noia no va dubtar en actuar. El va segrestar i el va portar fins al departament de català. Allà el va encadenar a una cadira i el va posar davant una inequació de matemàtiques. Si volia sortir, hauria de resoldre-la. Davant aquesta situació, el professor de català demanava compassió i prometí fer tot el possible per complaure-la.

    No obstant això, la noia era massa venjativa, i el va deixar sol amb la seva inequació. Sense res a fer i desesperat, el professor de català es va acabar suïcidant amb un diccionari de l’armari del costat.
11. Elena Hernández Molina diu:

    26 desembre 2017 a les 19:00

    El destí dels enamorats de la Marta
    Era una nit d’estiu, la Marta estava a casa de, la seva àvia juntament amb el seu germà i els seus cosins. Havien decidit anar a fer una visita als avis, ja que feia molt que no els veien. La Marta i el seu cosí gran, Carles, ajudaven a la seva àvia a fer el sopar, mentre els petits hi eren a la piscina.
    La Marta no era molt bona cuinera i va decidir sortir a la piscina per refrescar-se. Allà es va trobar a un amic que es deia Eric el qual no parava de mirar-la mentre es banyava, de cop i volta es va ficar amb ella a la piscina i poc després s’escoltà uns crits. La família va encendre els llums de nou i es van trobar a l’Eric surant a la piscina sense roba, mentre la Marta seia al costat somrient.
    Ningú entenia res. L’àvia va acostar-se a la Marta i li preguntà que havia passat. La Marta va explicar que l’Eric havia començat a tocar-la i a assetjar-la, així que cansada de l’abús sexual el va ofegar sense pietat. La Marta no estava empenedida sinó que fins i tot se sentia orgullosa. Per amagar aquest crim la seva família va ajudar-la a entrar el cadàver a casa, pensant que ningú l’havia vist. Però s’equivocaven, el veí del pis de sobre ho va veure tot mentre observava a la Marta, ja que estava enamorat d’ella.
    El veí estava entre l’espassa i la paret o anava a la policia hi explicava tot el que havia passat o es callava i no deia res. Finalment el que va decidir en Xavi va ser baixar a parlar amb la família de la Marta. Els va explicar que ho havia vist tot i que si volien que callés la Marta es devia casar amb ell. La família no donava crèdit i la Marta enfadada, es va tornar borja, agafà un ganivet de la Cuina i el matà. Tots els veïns van escoltar els crits i van trucar a la policia. Finalment la Marta acabà a la presó
12. Jonathan Fradera diu:

    26 desembre 2017 a les 20:10

    Un diumenge a la tarda

    Era fosc. M’acabava de despertar. Era un diumenge per la tarsa. Per què hi era a casa un cap de setmana? No ho sabia ni jo. Vaig escoltar el telèfon. Era en Santi, però no el volia agafar. Vaig deixar que sonés. De cop, una ombra va aparèixer per la finestra. No sé per què, però em vaig espantar. Vig sortir a veure què era. Només un colom. Estava massa nerviós, massa espantat. Tenia massa temps. No volia quedar-me allà, així que vaig decidir anar al bar d’abaix de casa. Em vaig posar l’abric i vaig sortir.

    Vaig entrar al bar on anava a esmorzar cada dia, el bar Sant Pere. Al entrar em vaig dirigir cap a la barra i vaig agafar lloc. Al cap d’uns minuts, un home que no havia vist mai em va dir que la vaig fer grossa la nit anterior. Al cap d’una estona, va venir un agent dels mossos i s’em va portar a comissaria.

    Un cop vaig arribar, hem van narrar els fetsm M’acusaven d’haver agredit a en Manelic, l’alcalde de la població on residia, però jo no recordava res. No sabia com defensar-me, com em podia defensar si no sabia ni jo si havia sigut l’agressor? Vaig fer el que vaig poder, però com que a l’altre bàndol tenia a l’alcalde, no hi havia res a fer. Així que sis mesos més tard ja era a la presó, i allà hi estaria dos anys més de la meva vida.

    Un dia, al aixecar-me del llit, un home m’estava mirant fixament. No sabia qui era, però la seva cara la coneixia, no sabia de què ni per què. Aquest home era el mosso que em va ficar a la presó, demanant-me perdó per el que va fer, ja que s’havia equivocat d’home. Jo li vaig dir que li perdonaria, però que ara m’hauria d’ajudar a sortir. En aquell moment, ho vaig començar a veure tot negre i em vaig desmaiar.

    El capítol de la meva sèrie preferida s’havia acabat. Aquesta vegada m’havia ficat moltíssim en el paper del protagonista. No hi ha res millor que veure una sèrie per passar el temps.
13. Marc Funuyet Pascual diu:

    26 desembre 2017 a les 20:35

    L’assassí de la vil·la de Cardoner
    Temps enrere, farà uns cinc anys, es produí un assassinat a un hospital de la vil·la de Cardoner. Aquest era un lloc on residien pocs pacients habitualment, ja que aquesta vil·la era poc ocupada i encara menys visitada.
    Aquell dia la dependenta de l’hospital va arribar quinze minuts abans. Quan entrà per la porta del darrere ja va veure que alguna cosa no anava bé, però tot i això, va començar a treballar amb normalitat.
    Més tard, a l’hora d’esmorzar, va sortir fora de l’hospital i en acabar va tornar a entrar. Llavors, va ser quan va veure a la víctima estesa a terra. Es trobava amb la cara tapada i vestida de negre. En aquell moment quedà impactada la dependenta, paralitzada, per què la dona no només tenia la cara tapada, sinó que tampoc tenia cabell. Per què l’assassí la va deixar calba? Era tot un misteri.
    El dia abans de l’assassinat, un home una mica estrany va entrar a l’hospital. Aquest home preguntava per una dona, la Xènia. Ell tenia els ulls grocs i portava una caputxa que no deixava veure-li la cara completament. La Xènia era la dona de la neteja i la suposada germana de l’assassí, aquest tot dient que era el germà de la Xènia va aconseguir les claus de diverses habitacions de l’hospital. L’endemà es va cometre el crim.
    Finalment, l’Enric, l’inspector de l’assassinat, va concloure la investigació acusant aquest estrany home d’assassí. Ho va poder acusar perquè la Xènia i ell no tenien cap tipus de relació, perquè la Xènia no en tenia pas de germans, ni al llibre de família en figurava cap tampoc.
    L’home va ser condemnat a set anys a la presó.
14. Jiatai Lu diu:

    28 desembre 2017 a les 13:58

    La festa inoblidable

    Era un dia de vacances, uns nois van estar en una festa de piscina i barbacoa. Eren unes vint persones, des d’aquell matí ban començar la festa.

    Durant les primeres hores, els amics van pensar com fer una festa inoblidable, i per sempre recordessin aquell dia càlid de les millors vacances de les seves vides, així que van anar a comprar cocaïna, per passa-s’ho millor.

    Més tard, ja dins de la festa, feien un soroll estrepitós, el que va fer que els veïns truquessin a la policia, quan la policia va arribar, van trobar al grup de nois en un estat molt crític, van buscar a tots els amics, però ningú s’apareixia. La Paula va aparèixer al pati de la casa, prop de la piscina, morta. La policia, no creien d’aquesta situació i van començar a tancar al pati, per preparar l’escena del crim. La misteriosa mort va sorprendre al poble, ja que gairebé dinou persones eren els “sospitosos”. L’assassinat no es va resoldre, i els amics mai oblidaven a la Paula.

    Tot i que el crim no va ser resoldre, però els pare de Paula no volien deixar d’anar, van intentar de tota manera per investigar d’aquest crim horrible. Finalment, ban aconseguir de trobar a l’assassí, era un noi que enamorava a la Paula, però en Paula no li acceptava d’ell, llavors, l’amor es converteix en l’odi. Per això ha sigut aquest crim, i per això aquella festa va ser inoblidable.
15. Hamza Ben Moussa Darss diu:

    28 desembre 2017 a les 19:18

    El crim del carrer Sant Jaume
    Fa cinc dies va aparèixer el senyor Francesc mort al carrer Sant Jaume. El senyor Francesc era el meu veí, i la seva estranya mort em va obligar a investigar el cas.

    L’endemà, vaig assistir a l’enterrament, allà hi havia un home sospitós vestit de negre. Un cop acabat l’enterrament, aquest home i tres més van pujar a un cotxe, i se’n van anar en direcció cap a la muntanya. Jo sense pensar-m’ho dos cops, els vaig perseguir. Vam recórrer quilòmetres i quilòmetres, fins que finalment es van aturar en un descampat proper al zoo. Em vaig amagar darrere un mur, i des de la meva posició vaig observar com treien un sac negre del maleter de l’automòbil. D’aquest sac van treure uns uniformes de treball, aquests homes treballaven al zoo.

    Al cap de dos minuts es van posar a parlar sobre el crim d’en Francesc, ràpidament vaig treure el meu telèfon intel·ligent de la butxaca i va quedar enregistrada fins a l’última paraula que van dir. En ser treballadors del zoo i no saber de les meves sospites no hi havia risc de fuga.

    Finalment em vaig dirigir als mossos d’esquadra, i van quedar delatats per mi, el veí d’en Francesc. En menys de deu minuts ja es trobaven a la comissaria detinguts.
16. Sergio Valerko diu:

    6 gener 2018 a les 15:03

    Filber i la turca

    En una terra molt remota hi vivien unes persones molt estranyes, aquests individus es passaven el dia conreant les seves terres, per donar tot l’obtingut a uns déus amb forma d’animals que els obligaven a sotmetre’s a ells. Aquests animals portaven una vida millor que la dels seus sotmesos, es passaven el dia fent l’amor i menjant a costa de les persones.
    Després de molt de temps sotmetent les persones, un dels déus, Filbert, el déu de les barbacoes, decidí crear una revolució contra la resta dels déus, per acabar amb la tirania, perquè a ell no li semblava bé. Per fer la revolució comptà amb altres déus com la Teresa, la Lluna o en Tomeu, i també amb els humans, que òbviament no volien estar sotmesos.

    Filbert va iniciar una revolució obrera contra els déus: va començar a incendiar edificis públics i va penjar per tot arreu l’eslògan “a la merda els déus”. Tot el poble el recolzava i l’odi pels déus animals es va expandir per tot el poble i fins i tot va convertir-se en notícia internacional.
    Els déus veien que no podien controlar aquesta revolució i van decidir fer una comissió, deixant fora als propulsors de la revolució. En aquesta comissió el que van fer era posar en comú tot el que el poble demanava. Van decidir que al poble li donarien allò que volien, però tot això tindria un doble fons.
    Els déus pensaven que col·laborant d’aquesta forma amb el poble ho millorarien tot, però ja era molt tard, un dels ciutadans va organitzar una guàrdia d’assalt per aixecar-se en contra de tots, quan es disposava a començar a disparar… En Jordi es va despertar, va resultar que en Jordi estava amb una turca que al·lucines després d’un cap de setmana amb molta festa.
17. Anna Canudas diu:

    7 gener 2018 a les 12:23

    UNA NIT PARTICULAR
    Una fosca nit d’hivern un grup d’amics van decidir sortir a fer una excursió fins a arribar a una casa a la muntanya que havien llogat per aquella nit. Es van reunir tots cinc i van preparar les provisions necessàries.
    La Carla i la Martina estaven molt espantades, en canvi en Jordi i en Marc estaven molt contents, a diferència de l’Aleix que no era el seu dia i passava una mica de tot.
    Van començar el camí, tot semblava anar bé quan de cop i voltà s’escoltà un soroll i la Martina caigué per un terraplè. Els seus amics es van espantar i van córrer cap allà, menys en Jordi i la Carla que van marxar tots sols cap a casa perquè ella no es trobava bé. En Jordi feia molt de temps que estava darrere de la Carla i va pensar que seria un bon moment per apropar-se a ella i, aprofitant que la noia estava trista pel succeït amb la seva amiga, va començar a acariciar-la i apropar-se a ella.
    Els altres van tornar a la casa amb la Martina il·lesa, ja que resulta que qui havia caigut no havia estat ella i, davant de la incertesa de qui havia caigut van decidir anar a investigar el terraplè. Van anar-hi tots excepte en Jordi i la Carla, que van tornar a quedar-se sols, ja que tota aquesta història havia estat cosa d’en Jordi per poder estar a soles amb la Carla i apropar-se a ella.
    Un cop sols a casa van començar a beure sense control i en Jordi va començar a assetjar a la Carla, aprofitant que ella no era conscient de res; fins a tal punt que va a arribar a violar-la.
    Quan van tornar la Martina, el Marc i l’Aleix; en Jordi i la Carla ja estaven dormint i mai ningú va assabentar-se del que havia passat.
    L’endemà van tornar a casa i al cap d’uns dies la Carla va descobrir que estava embarassada però no recordava res i no sabia, ni s’imaginava, qui era el pare del seu futur fill.
18. Àlex Rodríguez Nevado diu:

    7 gener 2018 a les 20:42

    LA III REPÚBLICA

    Hi havia una vegada un noi que havia d’escriure una narració a classe de català. El seu company l’hi exigia acabar la introducció, però el noi tenia la pressió d’un examen d’història d’Espanya i no podia deixar de pensar en Francesc Macià i Lluis Companys.

    Unes hores després, el noi va decidir demanar ajuda al seu company, ja que no es podia concentrar. Per això, el va obligar a fer-li una “xuelta”. Com que el company es va negar, el va torturar dins la classe i davant el professor de català.

    Va arribar a casa arrosegant-se amb els dits dels peus trencats. La mare es va espantar moltíssim per ell. El noi, anomenat Azaña, va començar a cridar. Ho va fer tan fort que va despertar al seu veí, Calvo Sotelo. Quan el senyor Calvo va tombar la porta va declarar la tercera república dins la federació espanyola. No obstant això, els polítics del moment comptaven amb el suport de la CEDA, i el van acabar afusellant.

    Finalment, un gran amic de Calvo, Alcalá Zamora, aconseguí la república catalana amb ajuda de Gil Robles, després de l’oposició de Lluis Companys, qui va morir afusellat pel cap de l’exercit espanyol, Hamza Ben Moussa.
19. Javier Prados diu:

    7 gener 2018 a les 21:14

    UN GAT BEN PECULIAR

    Hi havia una vegada un gat molt pobre que vivia amb la seva mare morta. Aquest gat, portava una vida molt dura i no tenia res per menjar.

    Sobtadament, un dia es va trobar amb els tres reis mags i els hi va demanar tres coses: en primer lloc, una cabra, ja que estava passant per una depressió molt profunda; en segon lloc, va demanar quedar-se embarassat d’aquesta i, per últim, que es casés amb ella.

    La cabra es va tornar boja i sense entendre res, el va esquinçar i va matar el nadó. El gat, enfadat, va començar una increíble baralla amb la cabra. Tot seguit, la va deixar inconscient després de molts cops.

    Finalment, el gat va fugir alegre i content per la seva victòria. A més, com que tenia molta gana, es va menjar la seva mare i va quedar ben tip.
20. Àlex Rodríguez Nevado diu:

    7 gener 2018 a les 22:13

    Tres nits, tres personatges.
    En un poble de la muntanya, van arribar dos tipus de persones que són l’assassí i el metge. Els ciutadans del poble tres nits havia d’endevinar durant el dia qui era l’assassí i el metge, perquè l’assassí durant les nits sortia a matar persones. Mentre que el metge sortia a l’alba a salvar aquelles persones o deixar-los morir o enverinar altres persones.

    La primera nit, l’assassí surt del seu amagatall i mata a les dotze persones al carrer i el deixa els cossos a la plaça. Arriba l’alba, l’assassí s’amaga i apareix el metge.

    El metge en veure tants morts decideix salvar dos als quals li donen beure un flascó vermell. Quan les dues persones millorava, apareix una noia que va veure tot i el metge en donar-se d’aquesta presència va darrere de la noia. La noia surt corrent en veure que el metge li segueix. El metge en veure que no pot aconseguir arribar a la noia. Aleshores treu de la seva butxaca, el seu flascó de verí i la seva pistola de bala. Fica el contingut en la bala i dispara cap a direcció de la noia. La noia cau morta a l’instant.

    Pel so del tret es desperta el poble que en arribar a la plaça es troba amb deus morts i dos inconscients. Més tard en registrar la zona es troba amb una noia enverinada per un tret.
    Els successos d’assassinats continua en tres nits fins que un dia arriba un nou personatge que és el la policia…

    Text de Naqiao Cui, no he trobat cap error.
21. Luty López diu:

    9 gener 2018 a les 23:35

    La nit de l’Oriol

    Era una nit fosca i l’Oriol tornava cap a casa. De sobte a un dels carrerons d’aquella Barcelona fosca i solitària s’escoltà un crit que va trencar aquell sinistre silenci. Aquell crit va fer que l’Oriol s’espantés, va voltar-se per veure si hi havia algú darrere seu, però no hi havia ningú. Llavors va seguir caminant cap a casa però ara si, amb certa pressa.

    Mentre es donava pressa per arribar a casa, va escoltar un soroll darrere seu cosa que va provocar que es donés la volta de seguida. Va veure un home darrere seu, amb una dessuadora amb caputxa per tal d’amagar el seu rostre. A la mà dreta portava un ganivet del qual gotejava sang. Aleshores va fugir a amagar-se a un carreró, va caure a terra. Va notar que el terra estava més humit del normal i es va aixecar per veure que era el que havia causat la seva caiguda. A terra es va trobar el cos inert d’una dona. Va anar-se’n corrent fins a arribar a casa seva.

    Quan va arribar li va explicar el succés a la seva mare, però aquesta li va dir que deixés de llegir tantes novel·les d’assassinats. L’endemà al matí, no va veure notícies de l’home ni de l’assassinat de la dona. Això va fer que es preguntés, si aquell succés viscut la nit anterior a un dels carrerons de la fosca Barcelona, va succeir realment.