Comencem l’any amb un poema de Joan Vinyoli i una cançó de Blaumut. Bon any a tothom!
PRIMER D’ANY
He sortit aviat a voltar pels carrers
de la matinada, he mirat els horts
de la nit freda
que finalment ha deixat entrellucar el nou dia.
He pensat que faríem
alguna cosa junts:
inventarem un núvol
de foc? Desviarem un riu?
Abaixarem muntanyes? Aturarem el mar?
Les mudes flors d’un altre
jardí, potser,
se’m tornaran paraules.
Aquest és el primer
dia de l’any:
et donaré dos llibres
que t’he comprat.
En un cafè
t’hi posaré minuciosament
endreces.
Beurem després alguna copa junts.
Joan Vinyoli, Ara que és tard. Barcelona: Edicions 62, 1975.
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=8Iw8GeMIuHg[/youtube]