Un tarda d’estiu, jo tenia una cita. Tot anava molt bé, fins que a ell no se li va acudir res més que demanar:
– Dóna’m un petó...
En sentir allò, em vaig quedar astorada: «Com ho he de fer, jo, ara, per DONAR-li un petó?». Vaig pensar que potser era molt materialista, ell, i tenia ganes de tenir una cosa que jo veia impossible de donar-li…
– És que jo…, jo els petons sempre els he fet, no sabria pas com donar-te’n cap, saps?
En català, ens FEM abraçades, petons i moixaines diverses…
O, cap al País Valencià, pots sentir que et diguin: “Pega’m un petó!”, i ho hauràs de fer…!
Tot això, segur, ho sap molt bé la Pilar:
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/FqD9wbtHXGs" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
[Font:Do de llengua]