[vimeo]http://vimeo.com/40709704[/vimeo]

Del 16 de novembre a l’11 de desembre de 2010 al Nivell Zero de la Fundació Suñol es pot veure l’exposició de les tres obres realizades en la primera edició del projecte, així com els processos de creació.

• 10.000 hores, de Salvador Juanpere EN RESiDÈNCiA a l’Institut Infanta Isabel d’Aragó: web i bloc.
• nouBARRISnou, de Lluís Sabadell Artiga EN RESiDÈNCiA a l’Institut Collserola: web i bloc.
• Air race, de Daniel Chust Peters EN RESiDÈNCiA a l’Institut Bernat Metge: web i bloc.

L’exposició es pot visitar de dilluns a dissabte, de 16h a 20h. L’entrada és lliure.

L’exposició ha estat organitzada per A Bao A Qu amb el suport de l’Institut de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona, i la Fundació Suñol

El procés de realització de 10.000 hores culmina amb l’exposició de la instal·lació escultòrica a l’Institut Infanta Isabel d’Aragó de l’1 al 4 de juny de 2010. Integren l’obra 63 escales pintades de blanc i 21 lingots de bronze. A les vitrines s’exposa material del procés de creació (dibuixos, textos, quaderns de treball del Salvador Juanpere i dels estudiants, etc.)

Avui, divendres 11 de juny, ha estat l’últim dia de classe d’Educació visual i plàstica. Una classe on hem dut a terme una experiència excepcional, tal com queda palès en aquest bloc. En aquesta última sessió encara hi ha hagut temps per publicar-hi els darrers comentaris. I en acabar, just en el moment d’abandonar l’aula, m’heu fet notar aquest final. No ha estat una declaració conjunta i explícita, ha estat una subtil expressió, amb alguna frase o amb algun gest, de la pena de deixar enrere tot un cúmul de sensacions especials. Aquesta expressió ha estat breu i efímera, però prou intensa com per sentir-la clarament. Després, ja sol, he tancat l’aula i una emoció especial, que no sé explicar, m’ha sorprès. Potser era satisfacció o potser era agraïment, o potser és una nova classe d’emoció que jo no coneixia.

No he intervingut en cap moment en el bloc, però ara vull trencar aquesta actitud i donar-vos les gràcies a vosaltres i a tots els que han participat en el projecte. Em quedo amb l’atenta curiositat de la Goretti, l’educada discreció de la Isabel, el record familiar de la Montse, la ferma entrega de la Jemma, la implacable empenta del Dani, la sagaç predisposició del Luis, la natural participació de l’Ariadna, l’alegre impaciència de la Laura, la compromesa voluntat de l’Elena, l’exultant inquietud del Marc, la decidida actitud del Fernando, la introvertida col·laboració de la Beatriz i la sensible exactitud de la Miriam.

No us equivoqueu, no sóc psicòleg, només deixo constància de les meves imprecises percepcions. En el que no hi ha dubte, perquè així ho heu corroborat, és en l’enorme i decisiva intervenció del Salvador. Ha estat l’ànima i el motor que ha guiat a bon port el projecte. Ha comptat amb el vostre ajut i amb la feina silent i constant de la Núria i la Laia. I hem tingut la sort de sentir ben a prop el suport i la companyia que ens han brindat la Rosa, la Marta i l’Ernesto.

Potser si que, al capdavall, hem pujat un graó.

Gràcies a tots.

Miquel Romagosa

Moltes gràcies Salvador, m’ho he pasat molt bé amb tú, aquest projecte m’ha agradat molt, ha sigut molt divertit, i una odisea per nosaltres, una aventura inesperada.
Mai ho olvidaré, ha sigut una experiència molt bona. Potser que quan busqui treball poso això al meu curriculum…
Ha sigut tot un plaer!

Luis Morote

En primer lloc m’ agradaria donar les gràcies a en Salvador i a tots aquells que han fet possible aquest projecte,  espero que altres alumnes i artistes puguin viure una experiència semblant.

Al llarg d’aquest procès  hem pogut comprendre el valor d’una metàfora, aprendre amb altres alumnes l’ofici d’artista i treballar amb un ben a prop. Saber el que significa elaborar un obra d’art nova i particular, partint d’una idea, d’una reflexió, tot en un període de temps bastant curt…  i haver-ho aconseguit!

Com va dir en Miquel el dia que es va inaugurar l’exposició de l’obra, aquest procès s’ha acabat, però per a tots nosaltres significa el començament d’un nou cicle d’aprenentatge.

Maria Goretti Aparicio Oller

Primer de tot donar-li les gràcies al Salvador ja que ens ha brindat l’oportunitat d’experimentar una nova experiència en només una màteria del curs. El projecte ha sigut interesant i diferent perquè en una classe normal prens apunts i llegeixes llibres, en canvi, en aquest projecte hem pogut participar en una obra d’art amb un artista real.

Laura Pérez

La inauguració del nostre projecte va ser una experiència molt emotiva i estranya, ja que mai ho havíem viscut abans.
Durant 8 mesos, vam tenir una convivència harmònica amb en Salvador des de que ell va entrar al nostre taller, i nosaltres al seu. Des d’aquell moment vam crear un vincle, quasi quasi una simbiosi perquè les dues parts érem importants per aquest projecte. Serà molt estrany no tornar a baixar al nostre taller, amb la visita d’en Salvador de tant en tant, per a ajudar-nos i veure el nostre progrés.
Per això vull donar les gràcies a tots els membres que han fet possible aquesta experiència, sobretot al Salvador i al Miquel, perquè ha sigut realment molt profitosa i ens ha ajudat a tots a madurar (tant artísticament com personalment ), saber ajudar sense que ens ho demanin i sobretot a conviure.
Gràcies i fins sempre.

Jemma K

Aquest any he après molt, he madurat com a persona….
Ha sigut una molt bona experiència i crec que m’ajudarà molt en el present i en el futur.
Gràcies a aquest projecte he entès perquè hem d’estudiar. Hem d’estudiar per poder-nos enfrontar a la vida. Hem d’aprofitar el moment en el que estem, perquè si només penses en el futur, això t’impedeix estar en el moment que ets capaç de fer coses que els altres no entenen.
Aquesta es la essència de la vida.

Marc Lloret

Finalment, després de molta dedicació i treball, podem dir que les 10.000 hores, per fi estan acabades.

Penso que tot aquest any amb el projecte de l’escala, ens ha servit a tots per treballar amb un artista que viu en el difícil món de l’art. A més també hem pogut fer pràctiques d’allò que esudàvem. I tot ho em fet gràcies al treball en equip, un valor que ens ajuda a tots pels anys vinent a treballar conjuntament.

I despedint-me d’aquest bloc, només puc dir que m’ha encantat poder treballar amb el Salvador, amb en Miquel i amb els meus companys.

Montserrat Garcia Silva.

En aquest projecte anomenat 10.000 hores, hem estat treballant per tirar-lo endavant moltes persones, tan alumnes com a professors, com a col·laboradors del Salvador, fins i tot ell mateix, persona imprescindible en aquest projecte.

Tots hem estat col-laborant en equip, mentre que uns tallaven i polien les fustes, altres les muntàvem. I una vegada ja construïdes, l’únic que faltava, era passar una mà de pintura i quedaven perfectes. I tot això, amb l’ajuda del Miquel que ens guiava i corregia.

La primera vegada que vam començar a pintar érem tres, la Beatriz, el Marc i jo. Les pintàvem amb pintura blanca barrejada amb dissolvent, i per tant quedava molt diluïda.

Van ser dues hores molt entretingudes perquè, a més de pintar, vam poder parlar amb el Salvador de diferents temes tranquil·lament.

Mentre nosaltres pintàvem les escales, la meva escala la van estar muntant els altres i ni el Marc ni jo vam poder enllestir-les.  Això demostra que tots estem col·laborant conjuntament per construir i tenir acabades les escales. I que no cadascú fa la seva, tots formen part de “EN RESIDÈNCIA”.

En aquests moments, les escales ja estan muntades, i per grups de entre cinc i tres persones, ens anem repartint la feina, per pintar-les.
Quant les escales ja estiguin totes perfectes, seran exposades a la sala d’actes del nostre institut, i més tard, potser en una galeria d’art.

Montse Garcia Silva

Per fi! Les escales ja estan llestes per exposar.

El procés ha estat costós. Les mides, els esbossos, l’AutoCat, el procés de construcció… Quin fart de polir peces! Algunes es van trencar, altres es van perdre i les van haver de d’elaborar nosaltres mateixos. També vam tenir l’oportunitat de fer servir el trepant, molts per primer cop. I la cola, més que fer-la servir per enganxar, semblava que fós una joguina. D’altra banda, la pintura blanca diluïda que vam fer servir per les escales encara no s’ha anat del braç. Ens ha costat molt, però el resultat ha estat molt satisfactori i gratificant.

Aquesta ha sigut una gran experiència, un curs diferent en què no només ens hem limitat a fer làmines, sinó que hem pogut formar part i realitzar un projecte des del començament fins al final. I aquesta experiència l’he pogut compartir amb els meus companys, el professors que han participat, sobretot en Miquel, i un artista realitzat com és en Salvador Juanpere.

Miriam Rivera

El 16 d’abril vam rebre la visita dels responsables de l’ICUB (Institut de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona) i del Consorci d’Educació de Barcelona, i d’alguns mitjans de comunicació com BTV, Info-K i Canal de Cultura, que van seguir i enregistrar una de les nostres sessions de construcció de les escales. Van tenir l’oportunitat de veure’ns en el nostre àmbit de treball i preguntar-nos sobre el nostre projecte amb el Salvador: de què tracta, com ho estem fent, què és el que més ens ha agradat…

Alguns de nosaltres vam ser entrevistats per una periodista de l’Info-K i vam donar a conèixer el nostre progrés dins del projecte. La càmera ens posava una mica nerviosos, i al principi se’ns feia difícil explicar-nos, però vam aconseguir fer-ho amb claredat. Aquest reportatge va ser emès fa uns dies, si el voleu veure podeu clicar en aquest enllaç.

Isabel Montoya i Miriam Rivera

Aquests últims dies hem estat treballant amb
el Salvador.

Divendres vam descarregar les fustes de la primera escala. Dimarts vam començar el treball de tallar les peces i polir-les. Tots ens vam esforçar per tenir muntat aviat el primer model que va enviar el taller de fusta.

Aquesta expreriència ha estat molt sorprenent i diferent ja que és una cosa que no es fa a classe en el dia a dia normal.

Treballar tots plegats és un repte per a tothom i, a més a més, és una experiència nova que ens agrada i ens fa disfrutar.

Els propers dies estem disposats a treballar m,és, per tal d’aconseguir el que ens proposem que és tenir totes les peces perfectament acabades per poder muntar les escales.

Montse García

Fotografia: Isabel Montoya

Some days ago, we went to visit Salvador Juanpere, at the University of Belles Arts.

First, he guided us through that place, where he teaches to future artists, and he told us a little bit about the history of that university.

I was surprised to see that on the walls, wardrobes, doors, trees.. there were a lot of exhibitions of art from the students in their free time, a spontanean exhibition of art. I liked it so much!

Then, after seeing how, many students work on different projects, we went to a class of our artist, Salvador. A girl and a boy presented their projects. the girl presented two videos, a video about a light effect, and another one about the missing of the family and the home when you’re far away. We comment on what we felt when we saw those videos.

The boy presented a sculture, but we hadn’t enough time to comment it.

The visit was really interesting.

Jemma Khach

On Wednesday 10 March, three weeks ago, students who will study plastic arts and Salvador’s Project of the stairs visit the Faculty of Belles Arts where Salvador teaches. He showed us what he teaches to his students.

When we went to the Faculty we were very surprised about this place because it is a very different environment it we compare this our school.

In the Faculty there are only people who like or that want to work in this, not like in high school, where many of us thinks it is compulsory education.
During our visit we saw the classes, most of the classes were workshops, they had different workshops for different things such as sculptures, paintings, etc…
In some of these workshops we found some students doing their Project and one of them told us what he was, doing, show he did it, and so forth.

While we were visiting the university, I saw many things that I liked.

At the end of the visit, we went to Salvador’s class, where he teaches and organizes other tasks such as videos, sculptures…
Salvador explained to his students our project, the project about the ladder, to try to make our small size ladder. Salvador began to explain how we developed it to the project with a high school, secondly we decided what stairs we were going to choose and finally we were made plans for the ladder AutoCAD program, which seemed.

I liked the visit, I had a different idea of what a faculty was or how the classes of faculty were. I thought all classes were like college classes or as a drawing workshop and so on.
I also liked how Salvador spoke to his students about the project. He seemed very happy and very excited to work and I hope we succeed in our project and I also hope he can do more projects with us again.

Isabel Montoya Roca 4ºA

Last week we visited the art university in Barcelona. When we entered I saw a fresco on the wall and Miquel told me that it was a difficult artwork because in fresco you don’t have to do a mistake when you paint.

Then we went with Salvador, and we started the visit. As we went up the stairs I recognized the big painting on the wall; it was “Guernica” from Picasso. In the building there was a shop with drawing materials, showrooms and a lot of classes (for example we saw a photography class).

In another building (older than the first) we saw a room where students make molds with special machines. Salvador and Miquel told us that before they had been here to had classes when they were students. We went out to a free space where students modelled their sculptures, I saw some sculptures of the parts of the body , like lips, hands, a face…etc

After that, we met the students that Salvador teaches in the UB and we entered a spacious room. A student exposed a work with two videos. The title of the work was “Shoes” and it was about the isolation and privacy of people.

Finally, Salvador explained our project to his students with a power point presentation.

In my opinion the visit was exciting because it was the first time that I visited the university.

Maria Goretti Aparicio Oller

26/3/10

Last Wednesday, 9th of March, my partners of art class and me went to the UB, to the arts University in Barcelona.

We went there by subway and we arrived there at 11 o’clock, more or less. In the hall, I watched a big TV in the wall that showed some spots. We were waiting instructions while some students stared at us. “Had they never seen some children before?”, I thought. But well, I suppose it’s not usual to see children at the Universtity.

Then, we went to the garden next to the bar. Some of us went there and bought breakfast. In the garden where we were waiting to Salvador, there were a lot of people.

When Salvador arrived at the garden, he showed us some of the classes, pictures, a shop where the students can buy the material, some of the students’ sculptures and works, and an annex with a lot of tools. There was also a class that was in the street. The students cut some rocks and they were making forms and sculptures. There was one with an armadillo shape that was so cute! In another room, a student was working in a sculpture for a place of Bilbao, too. And in the stairs there was a BIG picture of Picasso’s Guernica.

It’s curious that there weren’t the typical classes where the students are sitting and writing what the teacher is explaining. People work in their projects in freedom, wherever and whenever they want.

After that, we assisted to a class where Salvador explained our project about the stairs to his students. One of them, a girl, showed us two videos that she had filmed. The first, showed an iron chair that drew a circle in the floor by the light reflected on the metal. The other one, showed her life in the London’s residence, where she had lived with other girls. With this video, she pretended to show the tension in a place where you’re living but it’s not your home.

Finally, the class finished and we left the University. We should stay at the high school at one o’clock, but we arrived there at two o’clock!